Lectura 2 : L'escola, un sistema viu

L’article parla de com la pedagogia sistemàtica ha afavorit el desenvolupament integral del nen o nena a partir del coneixement tant del seu entorn familiar, com del seu desenvolupament íntim essencial, permeten-los d’aquesta manera, no perdre el contacte amb la seva individualitat . Per tant, per comprendre als infants hem de tenir en compte el seu context, veient tots els factors que el formen com a rellevants ( sobretot el familiar ), podent adaptar així el espai a les necessitats del infant. Per tal d’aconseguir aquest desenvolupament òptim cal posar èmfasi a que els infants prenguin consciència del seu propi cos,  tenint així oportunitat de reconèixer les seves emocions i sentiments. També cal posar èmfasi en la consciència d’ésser ple dins una societat, a partir de la consciència del temps i la historia ( qui sóc i com hem arribat fins aqui).

Per últim basant-nos en aquest tipus de pedagogia, l’aula es converteix en un element essencial on cada un dels infants ha de tenir el seu espai.  L’aula ha d’afavorir també la comunicació i interrelació amb el seu sistema familiar , que com ja hem dit abans, és el més rellevant per un desenvolupament integral òptim.

Idees claus:

• Pedagogia sistemàtica com a base de l’aprenentatge a partir del coneixement del entorn familiar i del seu desenvolupament íntim del infant.

• Autoconeixença per tal de prendre consciència del propi cos ( donant pas a una futura autogestió).

• L’aula com a espai d’interrelació entre famílies , on l’infant ha de tenir el seu propi espai per poder-se desenvolupar com a ésser ple.

Preguntes:

• Sent la família un pilar fonamental en la pedagogia sistemàtica, com la implementaries en un entorn que menspreua el paper de l’educació/ de l’educador?

• Quin es el perfil d’educador que treballa amb aquest tipus de pedagogia ?

Reflexió

Aquesta lectura en comparació amb l’anterior és més fàcil d’entendre, però a l’hora crec que és més incompleta. En aquest article es toquen de manera imprecisa alguns dels conceptes que envolten a la pedagogia sistemàtica , és a dir , no s’acaba d’aprofundir en cap dels aspectes. Per tant deixa com moltes preguntes enlaire i una sensació d’haver entès només una cara de la moneda. No ens explica les desventatges o les dificultats que aquesta pot tenir, com per exemple: com ho tractaríem amb nens i nenes orfes o inclús amb nens i nenes que tinguin consciència de la seva adopció. Tot i això , l’article és un bon pròleg per seguir indagant sobre aquest tipus de pedagogia