dilluns, 13 de març del 2017

Lectura 1: Ruiz Bikandi (2002)

Ruiz-Bikandi, U. (2002) ¿Lengua oral formal en la educación infantil? Aula de innovación educativa, 111, 1-4

Resum:

El text comença amb l'exemplificació de l'educació a Finlàndia, on els professors tenen prestigi social i a més on se'ls obliga a passar una prova de comunicació per entrar a les seves carreres. Per tant, són una societat que valora la conversa i la comunicació, no només entre adults sinó també entre els nens. 

A més de l'habilitat comunicativa, el text argumenta que els mestres hauríem de ser experts a comprendre la ment dels altres i a fer-nos comprendre per ells. Els mestres ajuden a les criatures a observar, ordenar i relacionar els elements del món, aprenent i acceptant les regles de comportament. Tot això, mentre se'ls ensenya la mateixa llengua. 

Els nens no només són receptors de l'educació, sinó que també han de ser un punt de referència per poder entendre qui són i que pensen. Això significa que una de les tasques com a mestre és la d'observar per veure les seves reaccions i gestos, entre d'altres. L'aspecte central és escoltar el que el nen diu, així veurem com construeix el seu pensament. Per aquest motiu, el docent ha de tenir bones habilitats comunicatives, d'aquesta manera, per exemple, podrà ajustar la manera de dir el mateix concepte des de diversos punts de vista de manera que sigui més senzilla la comprensió depenent de l'infant.

El desenvolupament del llenguatge va relacionat amb el desenvolupament cognitiu, és a dir, aprendre a parlar i aprendre a pensar estan relacionats. Els nens no aprenen a comunicar-se a través de l'estudi, sinó que ho fan a través de l'observació directa, és a dir, estant en contacte amb allò que volen aprendre (En aquest cas l'instrument simbòlic és la llengua). L'habilitat comunicativa de l'infant comença en el moment en el qual neix; aquesta va creixent, i al cap de 9 mesos ja són capaços d'atribuir intencions als altres i participar a "conversacions" mitjançant gestos, expressions, somriures, sons, entre d'altres. En aprendre a parlar, els nens reben informació cultural, i és aquí quan comencen a adoptar diferents perspectives: formes simbòliques (diferents maneres de dir el mateix), aprenen paraules i com dir-les, quan, de quina manera, des de quin punt de vista, entre altes. Per això és tan important les habilitats comunicatives del professor per a poder assegurar aquest aprenentatge natural.

enllaç

Idees claus: 

-El desenvolupament del llenguatge va relacionat amb el desenvolupament cognitiu. Aprendre a parlar i aprendre a pensar van en relació.

-L'observació com a font de coneixement. Per a poder flexibilitzar l'aprenentatge i fer-lo més adient per a tots els tipus d'alumne. 


Reflexió: 

Després de llegir aquest text, crec que és una bona idea posar èmfasi en les capacitats i/o habilitats comunicatives dels professors, ja que són, en molts casos, un dels principals referents de l'infant. Quan els nens i nenes comencen l'escola amb 3 anys, no tenen completament desenvolupada la capacitat comunicativa, i aquesta serà una qualitat que anirà millorant al llarg de tota l'estada en el centre. Els professors o tutors, són la figura de referència, són la font emissora de conceptes. I els infants són els receptors, els que aprendran aquestes paraules o converses com a models per a desenvolupar la seva pròpia habilitat. Tot i això, també cal posar especial èmfasi a les escoles bressol, ja que en elles recau encara més la importància. En aquests centres arriben infants o nadons, que encara no han començat a participar de manera activa en les conversacions, és a dir, sí que utilitzen el llenguatge corporal però no el verbal. És per això, que tenir un referent que sàpiga utilitzar les seves pròpies capacitats comunicatives, i a més a més, de manera en què l'infant observi, comprengui i extregui coneixements, és indispensable per l'augment exponencial de la parla dels més petits.

Preguntes:

-Al text es parla de Finlàndia, veus possible en un futur pròxim apropar-nos o assimilar-nos al model educatiu finlandès?

-Si tan important és saber sobre la llengua oral a l'educació infantil, perquè no es forma més i millor als futurs docents?

-Fins a quin punt és el professor la figura clau en el desenvolupament de les habilitats comunicatives dels infants?

-Quin paper juguen els pares en aquest procés?

Altres enllaços d'interès:

Aquí penjo alguns enllaços que he trobat sobre el tema de la llengua Oral en l'Educació Infantil que m'han semblat molt interessants:


Enllaç


Jose López

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada