En aquesta lectura es fa una breu introducció sobre el caràcter discursiu de la parla i la importància de la interacció verbal dins de l'àmbit escolar. Entenent, doncs, l'educació com un procés social que es troba en constant relació amb el context i la cultura que l'envolta. Per tant, els docents haurien d'oferir eines perquè els infants puguin aprendre activament basant-se no només en l'exploració i la descoberta, sinó també en la col·laboració i la intercomunicació d'aquests nous coneixements.
L'autor relaciona aquesta idea amb la zona de desenvolupament pròxim de Vigotsky. Encara que va més enllà d'aquest terme i presenta el concepte: zona de desenvolupament intermental. En aquest paradigma també es considera la interacció entre el grup d'iguals com a activitat potencial i primordial d'ensenyament-aprenentatge. De manera que a través del discurs i el debat d'idees els alumnes poden reestructurar, assimilar i fer-ne seva aquesta nova informació.
Seguidament se'ns presenten dues estratègies per tal de portar a la pràctica el marc teòric presentat anteriorment. La bastida és una metàfora que fa referència als tipus d'ajut que un instructor - sigui mestre o alumne- dóna a un infant per a produir una progressió en la seva autonomia. Aquest procés passa per diferents estats: la responsabilitat pràcticament total del docent o contingència, la retirada gradual del suport centrat en els alumnes i la transferència del control.
Quant a la parla exploratòria, la lectura comenta que quan els docents proposen fer debats sovint esperen converses o discussions riques i complexes. Tot i així, el resultat és desendreçat i caòtic. Així doncs, aquesta tàctica permet que durant la parla exploratòria els infants participin de manera equitativa i argumentin les seves posicions. En comptes d'estar en desacord amb certes idees cal entendre que aquest sentiment es dirigeix cap a una ideologia i no als membres de l'activitat. Finalment, s'aconsegueix tenir en compte totes les posicions abans de prendre una decisió i s'arriba a la construcció d'un coneixement compartit i grupal. On tothom ha pogut dir la seva sense represàlies o pors a expressar la seva manera de pensar.
Idees claus:
- La bastida i la parla exploratòria són tècniques que ajuden a l'alumne a adquirir un coneixement de principis, és a dir: significatiu, explicatiu i reflexiu; que no està lligat al context immediat ni a patrons específics d'acció.
- L'adquisició d'aprenentatge no és individual ni monològica, de fet aquest procés s'enriqueix quan es comparteix i es dialoga, posant en comú diferents punts de vista i interactuant amb altres maneres d'entendre un mateix concepte.
Preguntes a l'autor:
1. Quines són les habilitats i/o capacitats que hauria de tenir un docent per a dur a terme aquestes estratègies dins l'aula? En cas que no les tingués, es podria formar d'alguna manera?
2. Quins temes serien interessants o adients per a posar en pràctica la parla exploratòria en les edats que s'inclouen dins de l'educació infantil?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada