LLENGUA ORAL FORMAL A L'EDUCACIÓ INFANTIL?

RESUM:

El text qüestiona si els usos formals de la llengua oral tenen importància entre els 2 i els 6 anys i, en cas afirmatiu, es centra en explicar els usos que se’n poden fer.

La llengua oral formal es centra en la manera com es diuen les coses, les paraules que s’empren, els gestos que les acompanyen i el to que s’utilitza. Usem aquest registre o l’informal d’acord amb factors contextuals que els acompanyen, és a dir, amb qui parlem, a on, de què i amb quina finalitat.

D’acord amb la pragmàtica (els factors extralingüístics), la llengua oral formal té un caràcter públic, i no tant personal.

L’autor afirma que l’educació infantil és el primer lloc públic (hi ha varietats sociogeogràfiques i dialectals entre escola i família) o semipúblic (alhora és una continuació de l’espai familiar) en què l’infant es mou. 

Parlant del paper del/la docent, aquest/a estableix una relació jeràrquica amb l’alumne, ja que li proporciona recursos necessaris per tal de promoure la conversa entre ells/es. D’altra banda, també té una relació familiar i afectiva amb l’alumne, ja que li deixa el seu temps i espai perquè pugui desenvolupar el llenguatge amb els companys/es. Així doncs, les relacions interpersonals ajuden a l’infant a desenvolupar les habilitats comunicatives.

Cal destacar que la llengua escrita és una base perquè els infants aprenguin els usos de la llengua oral, doncs els ofereix les pautes lingüístiques que no han pogut experimentar en la parla quotidiana, però que els infants necessiten per estructurar el llenguatge oral.

Finalment, remarcar que els entorns familiars comprenen el què l’infant vol dir, sense exigir-li un esforç per clarificar els seus missatges. Per tant, la llengua oral formal fa conscients als infants de que a casa potser són entesos, independentment de com parlin, però a fora d’aquest medi no.

IDEES CLAU:

1.       La llengua escrita i la lectura quotidiana són la base dels usos formals de la llengua oral.

2.       L’educació infantil és el primer lloc públic o semipúblic en què es troba l’infant.

3.       Les relacions interpersonals entre infants ajuden a progressar les seves habilitats comunicatives.

PREGUNTES A L’AUTOR:

1.       Com es podria proposar a les famílies que animin als seus fills/es a l’hora d’adquirir la llengua oral, sense deduir-ne tots els missatges, estiguin formulats correctament o no?

2.       Quin paper té el/la docent en cas que alguns infants no progressin en l’adquisició de la llengua oral al mateix ritme que la resta de grup?

OPINIÓ PERSONAL:

He trobat la lectura molt interessant, ja que mai m’havia parat a pensar la importància o, ni tant sols l’existència, de la llengua oral formal a l’educació infantil, ja que moltes vegades no ens fixem en la llengua oral en aquesta etapa més enllà de les situacions de joc simbòlic.

D’altra banda però, la lectura m’ha resultat una mica densa i/o feixuga, i he trobat que el resum final té poca cohesió i coherència amb la resta de text.

Durant el debat amb les companyes a l’aula, també hem vist que el text no té massa en compte la necessitat d’un clima de seguretat i confiança a l’aula per tal de desenvolupar la comunicació, el qual és un dels factors essencials a tenir en compte.

Com a conclusió del debat amb el grup que havíem llegit la mateixa lectura, hem vist que parlem de comunicació oral formal a l’educació infantil quan un infant parla una estona llarga sense esperar una resposta immediata.

Finalment, hem comentat que com a docents, també tenim un rol essencial en aquest aprenentatge de la comunicació entre infants i consisteix, principalment, en tolerar els silencis i deixar l’espai i el temps que els infants necessiten per poder pensar què volen dir i què diran. 

Font de la imatge: 

https://www.google.es/searchq=LLENGUA+ORAL&newwindow=1&safe=active&espv=2&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiksJWkt9HSAhVCvhQKHR3XBLAQ_AUICCgB&biw=1280&bih=591#imgrc=YlTHdSC-JBmghM: