En el seminari passat, vam rebre una
agradable visita. Vam tenir el plaer de comptar amb la presència de l’Ana
Costa, una professional del món de l’educació infantil portuguès. Va oferir-nos una xerrada on ens va parlar del sistema educatiu
de Portugal.
Primer de tot, vam tractat el tema de la formació necessària per poder exercir l’ofici de docent. En total, requereix
3 anys de carrera i un màster, en cas
que vulguis especialitzar-te en infantil.
Malauradament, tota aquesta preparació, passa inadvertida per la societat.
La professió de mestre en “Escoles Bressol”, o com diuen allà, “Jardim-de-infancia”, està molt
desprestigiada. La veuen com una fase més de la vida dels infants, quan en realitat,
és, si escau, l’etapa més rellevant. És
essencial per formar unes bases sòlides i permanents, que permetran el correcte
desenvolupament posterior de l’infant.
Com per exemple, en el cas de la llengua oral. És essencial treballar-la i
fomentar-la des dels inicis, per després poder desenvolupar una bona
comunicació futura.
I per aquest motiu, la funció primordial dels educadors recau en fer de guia
entre els infants i el coneixement. És a dir, el paper del docent, no
consisteix únicament en oferir un ensenyament, sinó en fomentar i escoltar
les intervencions actives de l’alumne. Per així, convertir-lo en protagonista
del seu procés d’ensenyament – aprenentatge i aconseguir que els aprenentatges
siguin significatius.
En definitiva, va estar una sessió captivant, que per una banda, ens ha
permès conèixer altres models de sistemes
educatius aliens el nostre, que ens aporten altres perspectives, altres
enfocaments i altres maneres de fer que enriqueixen la nostra futura pràctica
educativa. I per l’altre, ens ha mostrat
recursos molt valuosos per treballar la vital comunicació oral a l’aula, com el
llibre “Una cadela amarela”.
Només em queda afegit, gràcies Ana Costa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada