Intervenció d'Ana Costa

De la intervenció que ha realitzat l’Ana Luisa Costa, professora de llengua oral a l’ Escola Superior de Educação do Instituto Politécnico de Setúbal, Portugal han sortit algunes idees que m’han fet pensar.

A l’inici de la seva intervenció, ha comentat el fet que el professorat d’etapes superiors, com per exemple els professors d’institut, estan més valorats, millor vistos que el professorat d’educació infantil. M’ha fet pensar que això no passa tan sols al nostre país sinó que també passa a Portugal, i em fa l’efecte que es tracta d’una situació que es generalitza a molts altres països. De manera molt diplomàtica, l’Ana Luisa ha explicat la paradoxa que es dóna en aquest sentit, i és que, tot i que els professors d’educació secundària han d’especialitzar-se molt en un tema específic, i probablement haurà d’haver passar molts anys d’estudi per haver assolit aquesta especialització. Però un professor d’infantil ha d’estar especialitzat en moltes àrees i molt diverses. Ha d’estar especialitzat en adquisició del llenguatge, en matemàtiques, en pedagogia, en desenvolupament infantil, i en molts altres aspectes. Era conscient que el professorat infantil sempre ha estat desvalorat, però aquest argument em va obrir més els ulls, doncs no era del tot conscient de tot allò que fem per als infants en aquesta etapa tan important.

La segona idea que em va cridar l’atenció, és el fet que la part oral de la llengua no està contemplada en el programa d’infantil. Una cosa tan bàsica com l’expressió oral no s’està incloent a l’etapa més significativa de tota l’escolarització! És una altre fet d’aquests que saps, però del que no arribes a ser conscient del tot, encara que sigui tan evident. Jo, vaig començar a entendre que hi havia diverses maneres de comunicar-se, en funció de la situació i el context en què es trobes quan vaig començar a estudiar a la universitat. Quan em vaig endinsar en ell món de l’educació infantil. És molt fort. Tants anys d’escolarització , tants cursos acadèmics transcorreguts, i mai he posat en pràctica la part més oral del llenguatge.

La intervenció em va semblar interessant. L’Ana Luisa va ser molt correcta, es va expressar amb molta fluïdesa, tot i no ser el castellà la seva llengua habitual i va exposar les idees de manera clara i concisa. El to i el ritme també van resultar agradables, i el temps dedicat a l’exposició també.