L’escola, un sistema viu

Font: https://es.123rf.com/photo_30667927_volver-a-la-escuela-del-amor-de-iconos-de-educacion-en-forma-de-corazon-sobre-la-hoja-de-papel-de-fo.html

La idea general d’aquest article, i el punt de connexió que hi he trobat amb les altres lectures, és la transversalitat dels usos que se li donen al diàleg.

A aquest article en concret es parla del diàleg com a eina d’autoconeixement. A partir del diàleg entre tots de manera conjunta aprenem qui som individualment. I per això els infants de l’escola de la que parla aquest article treballen des del passat per aprendre sobre el futur.

A aquesta escola entén els vincles amb les famílies com a potenciadors de l’educació, i per a que aquests vincles es creïn basats en l’afecte i la confiança fan servir el diàleg.

Tot aquest procés comunicatiu es fa a l’aula, on han preparat uns espais per a què el diàleg flueixi, i durant aquestes converses han sorgit preguntes filosòfiques (com a la lectura De Puig, I. (2009) Filosofia i escola, Guix, 353, 11-17) com per exemple “qui sóc?” o “on comença la meva historia?”. Aquestes preguntes mostren aspectes d’un mateix aprenentatge: quin lloc s’ocupa a la vida.

Per acabar, tot això l’escola ho contempla des del punt de vista de la pedagogia sistèmica, per entendre l’alumne dins el seu sistema familiar i fer un treball d’acompanyament, per a que els alumnes no perdin la seva individualitat.

2 PREGUNTES PER ALS AUTORS

A vegades tocar el passat pot ser dolorós, i cadascú té una manera d’afrontar el dolor. En cas de que una família no vulgui participar en aquesta recerca introspectiva, que s’hauria de fer? Com s’hauria d’intervenir?

A certa edat, els infants formen part de més sistemes a més del sistema familiar. El grup d’iguals va guanyant de cada cop més pes a mesura que els infants van creixent, i l’escola també és un sistema del que aquets infants forment part. Com contempla aquets sistemes la pedagogia sistèmica?

COMENTARI PERSONAL

Aquest article m’ha resultat molt amè de llegir, no només per la seva simplicitat, sinó perquè els temes dels que parla m’han semblat molt interesants.

El que més destacaria seria la gran quantitat d’exemples que hi ha a l’article i fa molt més fàcil comprendre de que ens estan parlant els autors/es. Algun d’aquests exemples són les converses sobre la mort i el passat, que han servit  com a base per a que els infants facin un treball d’introspecció.

Penso que conèixer-se a un mateix i el propi passat és molt important per al nostre futur, ja que d’aquesta manera aprenem a regular millor les nostres emocions i les nostres conductes.

També m’ha semblat molt interesant el concepte de pedagogia sistèmica del que parla l’article i per això he buscat una mica més d’informació, i he trobat una entrada on s’explica més sobre aquest tema a la pàgina web de la Universitat Internacional de València.

VIU. http://www.viu.es/principios-basicos-de-la-pedagogia-sistemica/ [Consultat: 17/03/2017]