En aquest text, de Marga Ors, ens
explica una experiència real viscuda a una aula de tercer de primària quan
estava realitzat l’assignatura de filosofia.
La tutora d’aquella aula sabia perfectament
que era necessari per tal que la classe fos un èxit, com crear un clima
tranquil i serè, un espai amb condicions adients perquè els infants poguessin
pensar correctament en conjunt, entre d’altres. Era fonamental que els alumnes
aprenguessin a pensar gràcies a les aportacions de la resta.
En la primera sessió la
mestra acorda que triaran entre tots les “normes de filosofia” d’aquell curs, i
no només servia dir la norma sinó que la justificació que feia l’infant de la
tria era el més essencial de tot. A continuació van fer una pluja d’idees sobre
que podia tractar el llibre només a partir de la portada. Durant la classe la
mestra creava preguntes que fessin als alumnes reflexionar, i que a més
justifiquessin les seves afirmacions.
Al final de les
sessions es feia una avaluació figuroanalogica a partir de tres ampolles (una
plena, una a mitges i una altra quasi buida) i havien d’escollir la que
representes la quantitat d’idees que havien aportat, i com no, justificar el
perquè.
IDEES CLAU:
- Donar més importància a la justificació de l'afirmació que no pas a l'afirmació. (Anar més enllà)
- Fomentar ambients per la reflexió, el pensament individual i la comunicació conjunta.
PREGUNTES A L'AUTORA:
- Què s'ha de fer si els infants no contribueixen en la comunicació? O només es monopolitza la conversa per uns quants?
- Com podríem apartar una activitat d'aquest tipus a l'educació infantil?
REFLEXIÓ PERSONAL:
La veritat és que aquest tipus d’articles
que tenen exemples reals del que estan explicant m’agraden molt, ja que fan de
la lectura molt més entenedora i entretinguda. M’ha sorprès molt del text que
al final comenta que molts nens que en altres classes són bastant tímids i no
participen, en les classes de filosofia són tot el contrari, ja que participen
activament, i les seves aportacions són molt interessants. M’ha causat molt d’impacte
aquest fet, ja que no arribo d’entendre com un nen pot canviar de ser depenent
de la classe. L’única explicació que em ve al cap es que l’ambient creat dóna
tanta seguretat a l’infant que es deixa anar, i participa en l’activitat. A mi
m’agradaria ser aquest tipus de mestra que dóna confiança als infants i fan que
se sentin còmodes i segurs, i per la qual cosa col·laboren en tot moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada