LECTURA 1: HABITAR L’AULA QUAN LA COMUNICACIÓ ÉS ESSENCIAL

LECTURA: HABITAR L’AULA QUAN LA COMUNICACIÓ ÉS ESSENCIAL

Autora: Mercè Segarra

Any de publicació: 2011

RESUM:

Es tracta d'una lectura que dóna molta importància a l'aula com a espai de comunicació lliure, on les diferents maneres de pensar i de ser tenen cabuda, així doncs, segons la lectura aquestes diferents maneres de viure són les que donen vida a l'aula. Al llarg de la lectura, l'autora, proposa que és important que es doni una comunicació fluida en la qual els infants puguin explicar vivències, dubtes, curiositats i opinions relacionades amb els temes que van sorgint. Tot i això, perquè es doni aquesta comunicació és imprescindible el respecte, l'atenció, la creació d'un bon clima i la seguretat dels infants.

A partir dels exemples de la lectura, l'autora, ens proposa diferents idees relacionades amb la comunicació que hem de tenir en compte. Per una banda, proposa que la conversa, sigui espontània o preparada, ha de garantir una gran riquesa d'aportacions personals dels infants sobre aquell coneixement determinat. A més, l'autora també fa referència al fet que la mestra ha d'organitzar, conduir i oferir informació i orientar als infants, tot i que també ha d'observar i reconèixer que saben els seus alumnes i que han après després de la conversa. A més,  l'autora, també fa referència a la importància del llenguatge, sobretot el verbal. 

 IDEES CLAUS:

·    Aula com a espai comunicatiu, on els infants puguin expressar les seves experiències i creences.

·      Importància del respecte i l’atenció cap als altres companys per a garantir que la conversa sigui rica i productiva.

·      Els/les mestres han d’organitzar, conduir, oferir informació, orientar i ajudar als alumnes i a l’hora observar i reconèixer què saben i què han après.

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Creus que són necessàries les emocions perquè es doni aquesta interacció i conversa entre els infants?

REFLEXIÓ PERSONAL:

Trobo que es tracta d'una lectura bastant interessant, ja que crec que la comunicació a dins de l'aula és fonamental pel desenvolupament dels infants. Tot i això, considero, que és una lectura molt superficial i m'hagués agradat que desenvolupes una mica més els temes dels que tracta. A més, des del meu punt de vista, crec que hauria hagut de posar exemples més diversos, on es proposessin diferents maneres d'actuar o de fer per a veure la diferència i que fos més enriquidor.

Com he dit anteriorment, l'autora, parla molt sobre el llenguatge verbal i un dels aspectes que hem comentat durant el seminari és que ens hagués agradat que parles més d'altres tipus de llenguatge com ara del no verbal o del paralingüístic. També hem comentat, que des del nostre punt de vista, les emocions són molt importants perquè es doni aquesta interacció. A més, ens hagués agradat que parles més de com aconseguir un bon clima o un espai on els infants se sentin segurs i respectats pels seus companys.

A més, després també hem pogut observar que entre la lectura de M, Segarra i la de X, Fontich, hi havia una estreta relació, ja que aquesta última proposava que l'escola havia de tenir un context discursiu de qualitat, on els infants puguin fer reflexions, exposicions, dir les seves opinions sobre aspectes que van treballant.