Conversar con los niños - Ruiz Bikandi

IDEES PRINCIPALS


- La pràctica del diàleg i el llenguatge com a mitjà d'aprenentatge
- L'infant necessita ser escoltat i interaccionar amb els adults
- La importància de les habilitats comunicatives i relacionals dels mestres.

Breu resum

Aquest text ens parla de la importància de la pràctica del diàleg com a mitjà d'aprenentatge dels infants.

Per saber com funciona la ment d'un infant és imprescindible que se l'escolti per poder saber com es construeixen el seu pensament i quines són les seves necessitats.

També responsabilitza a l'adult en l'aprenentatge dels infants, ja que el contacte i interacció amb l'entorn els hi aporta molts aprenentatges.

A més, diu que com a  professionals de l'educació no només ensenyem a entendre i respectar les normes bàsiques de la societat, sinó que també els hi oferim l'instrument, en aquest cas el llenguatge, que serà la font d'aprenentatge al llarg de tota la seva vida. Amb aquesta eina podran reflexionar sobre la vida en societat que no només els porta a aprendre paraules sinó com dir-les i a adquirir més autonomia.

El diàleg entre els adults ajuden a l'infant a veure, que no només hi ha un punt de vista de les coses i comencen a relacionar que pensament i llenguatge estan molt lligats. Aquest aspecte és molt important, ja que com diu el text, no ens hem de centrar només en la nostra experiència per provocar la pràctica del diàleg, ja que pot transformar-ho tot en rutines i no deixar que els infants ho desenvolupin naturalment i juguin amb el temptegin i l'assaig error del seu dia a dia.

Per tant, aprendre a comunicar-se bé amb els nens i nenes requereix saber-los escotar i ajustar el propi comportament a les necessitats de comprensió i de discurs, ja que la parla permet posar paraules a les experiències viscudes i les que hem de viure, i per tant, poder construir nous aprenentatges.

Preguntes

 - El llenguatge oral és l'únic tipus de llenguatge important en la pràctica del diàleg? I el llenguatge corporal?
Reflexió:

L'article m'ha semblat força interessant, ja que reflectia molt bé la importància que té el diàleg amb els infants i la seva adquisició, tot i que l'he trobat massa breu. Crec que podria haver aprofundit en molts temes interessants que només mencionava com en el cas de: com ajudar a corregir als infants els verbs irregulars de la nostra llengua.

A més, he trobat molt a faltar que ens parlés del llenguatge corporal, ja que crec que també és molt important en l'acte de la comunicació i no l'ha ni nomenat.

Un cop posat en comú amb les companyes la resta de lectures, hem vist que moltes d'elles tenien alguns punts en comú, però en el meu cas, sobretot amb el text de l'Emma (article 1) teníem en comú molts aspectes com: que el mestre ha de deixar que sorgeixi la conversa espontàniament per potenciar la creativitat i que el llenguatge oral amb els infants, perquè és una gran font d'aprenentatge.

Finalment, crec que podria resumir en tres idees claus els textos comentats:

1. El llenguatge és un instrument d'activitat en conjunt
2. Que la comunicació omple el llenguatge de significats
3. Per aprendre el llenguatge s'ha d'utilitzar el diàleg.

Per últim, ja que realment penso que les nenes i els nens també han de treballar el llenguatge no verbal perquè crec que també és molt important, adhereixo un enllaç d'una aportació de la Cristina Martínez en el blog de "Comunicar con emoción" que ens parla de la importància del llenguatge corporal, i a més em quedo amb una de les frases que esmenta:

"Cualquier persona podría decidir dejar de hablar pero no por ello dejaría de comunicar"