PRESENTACIÓ ANA LUISA COSTA

L'ORAL A PORTUGAL:

Quan els nens arriben amb tres anys a la classe, ja saben parlar. Els mestres podrien pensar que no hi ha res a fer ja que ja han adquirit l’aprenentatge de parlar. A l’escola s’ha de crear i promoure experiències d’oralitat riques i variades per tots per aconseguir que es tingui una base comuna d’oralitat.

Molts professors de primària es pensen que no hi ha res a fer amb l’oralitat ja que aquesta ja és adquirida pels infants. Tot i això, és important ja que forma part del programa que han d’aconseguir adquirir cadascun dels infants. Actualment els professors tenen dificultats en pensar en la importància de l’oralitat ja que no ho veuen com a una matèria més del currículum, sinó com una manera per transmetre el coneixement, però això no és així ja que és un coneixement més igual d’important que la resta. Crec que és molt interessant això que ens diu l’Anna Costa, ja que penso que és important treballar aquesta oralitat, com a mínim des dels 3 anys.

El llenguatge oral té dues dimensions: la comunicació oral i la consciència lingüística (la capacitat de parlar de la llengua amb el llenguatge, inclús sense classificar-ho o anomenat, també, funció metalingüística). Per a que un nen es comuniqui ha de veure’s com una persona competent , ha de sentir-se escoltat i tingui alguna cosa important per a dir, per això els mestres hem de crear situacions on els infants puguin parlar.

A Educació Infantil s’ha d’intentar crear la diversitat, no només a les aules sinó a fora, per utilitzar el llenguatge oral comunicant de manera eficaç i adequada.

La lectura es pot planificar i escollir els llibres amb objectius específics a assolir. Com per exemple, llibres de matemàtiques que tenen qualitat literària, llibres d’ entreteniment i jugar amb el llenguatge i aprendre a pensar, per exemple, en matemàtiques. Un exemple del llibre és de Marston, una mestra anglesa, el qual disposa de narrativa en vers i de diferents animals així com de quantitats variades. El llibre s’anomena “una cadela amarela”. També s’articula, per tant, el llenguatge amb ciències.

L’Anna Costa, ens menciona que comencen a treballar a partir de a portada, com per exemple: “què són varis o quants són varis?” Fan un joc de que és natural i espontani però els professors s’ho preparen, com per exemple, interpretar com parlen els animals de la lectura...

Dues tasques que tenen després d’escoltar la història:

1. -  Interpretació de lectura visual i als nens els va ser més fàcil trobar el número gràficament que el dibuix dels números. Els van proposar posar-se en les sabates d’un personatge, jugant a fer veure que són un animal i dient el que pensa el personatge, són més difícils que tenen que interpretar estructures lingüístiques, per exemple, parlar en primera persona els era més difícil que parlar en tercera persona. 
2. - Votant, amb unes targetes, el personatge preferit. Tenien els vots caòticament i va ser necessari que els infants els organitzessin en un pictograma.

Cada grup és un món i diversifiquen les estratègies buscant contextos significatius per aprendre a pensar sobre matemàtica i aprendre a pensar amb el llenguatge i per organitzar el pensament i desenvolupar el llenguatge i la metalingüística i el coneixement matemàtic.