divendres, 10 de març del 2017

Lectura 1: Hablar en clase, aprender lengua


RESUM

En una societat alfabetitzada no es pot separar clarament el llenguatge oral i l’escrit. A més, s’ha demostrat que l’ús de l’escriptura canvia totalment les relacions socials i els usos culturals i també incideix en les formes de pensament ja que l’escriptura ha permès l’acumulació de coneixement i ha donat com a conseqüència altres formes de viure i de relacionar-se.

L’aula és un espai on es desenvolupa l’aprenentatge de la llengua oral i la llengua escrita simultàniament i les diverses activitats discursives es troben constantment interrelacionades. És a dir, que per interpretar una obra cal llegir i parlar; per fer una exposició oral cal preparar-la mitjançant l’escriptura, un resum, etc. i després explicar-la oralment. Per tant, les diferents habilitats lingüístiques no es produeixen aïlladament ni es poden aprendre de manera separada.

També és important deixar clar que el llenguatge oral es basa en parlar i també escoltar. Aquesta escolta implica comprendre i interpretar la paraula oral (ja sigui en escoltar un conte, una explicació d’un mestre o la informació que transmeten els mitjans audiovisuals).

Hi ha quatre punts de vista que poden ajudar en la reflexió sobre l’ensenyament de la llengua oral. El primer es basa en parlar per regular la vida social escolar i poder aprendre a resoldre conflictes o compartir opinions mitjançant activitats dialogals. El segon mostra la importància del parlar per aprendre i aprendre a pensar i reflexionar, ja que es necessita el diàleg i la interacció social pel desenvolupament conceptual (tant pel que fa als coneixements escolars com a la formació personal i moral). Com a tercer punt, parlar per llegir i per escriure. Dins d’aquest, les investigacions manifesten que la interacció oral és imprescindible en els processos de lectura i escriptura perquè els alumnes aprenguin a enfrontar-se per sí mateixos amb la construcció de significat a través dels textos. Per últim, parlar per aprendre a parlar consisteix en aprendre mitjançant la pràctica. Inicialment a través del conte i les cançons i més endavant aprenent a fer una exposició oral, a presentar un treball, fer una entrevista, una obra de teatre, etc.

 IDEES CLAU

1.       En una societat alfabetitzada no es pot separar clarament el llenguatge oral i l’escrit i aquesta oralitat es troba totalment influïda per la llengua escrita.

2.       La llengua oral està present en tot moment dins la vida escolar i té funcions molt diverses com són: regular la vida social escolar; aprendre i aprendre a pensar i reflexionar; aprendre a llegir i escriure; i aprendre a parlar.

3.       Hem d’integrar el llenguatge oral en el currículum escolar.

 PREGUNTES

1.       Per què sempre s’ha tendit a separar el llenguatge oral de l’escrit si realment estan tant interrelacionats?

2.       Quines són les millors formes d’integrar el llenguatge oral en el currículum escolar i com es pot fer a la pràctica?

 VALORACIÓ PERSONAL

Crec que aquest ha estat un tema interessant i he après coses noves ja que mai no m’havia plantejat que existeix aquesta tendència a separar el llenguatge oral de l’escrit ni que realment estan tant relacionats en qualsevol de les activitats comunicatives. Però un cop llegit aquest article m’adono que no té lògica dividir l’oral i l’escrit a l’escola ja que són aprenentatges que es treballen conjuntament i alhora. A més, cal donar-li més importància a la llengua oral ja que es troba en la majoria de situacions comunicatives i cada cop que parlem estem esdevenint models per als infants, que aprendran la llengua oral amb la influència de com nosaltres la utilitzem durant el dia a dia en qualsevol moment.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada