Hablar en classe, aprender lengua

Anna Camps

L’article Hablar en classe, aprender lengua planteja alguns dels reptes que la nostra societat actual, principalment l’escola, ha d’assumir sobre la incorporació del llenguatge oral com quelcom que ha de ser estudiat i programat en la seva diversitat de formes. Això es degut a que vivim en una societat alfabetitzada i, com a tal, no podem separar el llenguatge oral de l’escrit.

Tal i com l’autora fa referència en el primer paràgraf, l’aula ha de convertir-se en un espai estimulador i recreador d’activitat discursives diverses i interrelacionades, ja que saber expressar-se bé oralment en diferents contextos i/o situacions (participar en un debat, fer una entrevista, una exposició oral, intervenir en un programa radiofònic, etc) ha passat a ser una necessitat primària que ha de desenvolupar-se en el nostre entorn social. Per aquest motiu, el context escolar es converteix en un lloc per poder aprendre a expressar-se amb major eficàcia, això comporta enfocar l’aprenentatge i les activitats, en les diferents etapes, a través de múltiples experiències i de generar diferents gèneres discursius més nous per potenciar l’ús de la llengua oral, a més, de cada una de les habilitats comunicatives (parlar, escoltar, llegir i escriure).

L’autora enfoca els usos i les funciones de la llengua oral a partir de 4 punts de vista:

·         Parlar per a regulat la vida social i escolar: l’aula és un espai diferent al medi familiar, i com a tal genera usos específics del llenguatge, de la mateixa manera que ajuda a aprendre a parlar i a trobar vies d’enteniment entre les persones per conviure.

·         Parlar per a aprendre i per a aprendre a pensar: Els diàlegs i els textos passen a ser espais d’aprenentatge. Aquests no només permeten construir el saber conceptual (que no seria possible sense la interacció social), sinó també la formació moral.

·         Parlar per llegir i escriure: El llenguatge oral és un instrument necessari per a la construcció del llenguatge escrit, el qual s’integra en la lectura i escriptura.

·         Parlar per aprendre a parlar: Aprendre a realitzar una exposició, fer una entrevista, presentar un treball, etc; requereix preparació i planificació, la qual cosa comporta també aprendre recursos i formes de la llengua més específiques.

Per concloure, l’article tracta de mostrar-nos la necessitat de portar a les aules la llengua oral i integra-la amb la escrita per enriquir el coneixement dels estudiants. D’aquesta  manera, a través de la interacció comunicativa, les competències lingüístiques bàsiques confereixen una mirada molt més actualitzada en la nostra societat alfabetitzada.

Idees clau:

·         L’aula es converteix en un espai on ha d’existir una convivència entre el llenguatge escrit i l’oral.

·         Integració  del llenguatge oral en el currículum escolar.

Interrogants:

·         Creus que actualment en un aula té el mateix pes el llenguatge oral que l’escrit? Per què tendim a separar-los?

·         Per què no hi ha una transversalitat d’aquestes destreses en les diferents etapes educatives? Per què no es continua treballant a la Secundària?

Comentari personal:

Personalment crec que és una lectura molt interessant, ja que et convida a reflexionar sobre la importància que tenen ambdues destreses: l’expressió escrita i l’expressió oral. Encara que l’article és una mica complicat d’entendre, degut a la manera que ha emparat l’autora per construir les oracions sintàctiques i la utilització alguns tecnicismes; però, en el text, en general, ha estat fàcil cercar les idees clau.

Tal i com esmenta Anna Camps en el seu article, sovint les persones, concretament els mestres i educadors, tendim a pensar que el llenguatge escrit té més pes que l’oral, però, ens equivoquem, perquè són dues destres lingüístiques que cal treballar-les interrelacionadament des dels diferents àmbit, principalment des de l’àmbit escolar.  

 “Los límites de mi lenguaje son los límites de mi mundo.”

Ludwig Wittgenstein