Segona lectura
Resum
Els nens i les nenes se senten
impulsats a preguntar, a observar, crear i comprendre i l’inici de curs és el
moment de propiciar l’espai, el temps i les accions per anar generant un món de
converses indagadores. La pedagogia sistèmica ens porta a enfocar el creixement
i l’èxit de l’alumnat en el seu sistema familiar. Alhora hem de considerar el desenvolupament
afectiu de les persones per connectar amb una nova dimensió de l’educació
corporal: escoltar el cos com un tot. Aquesta atenció corporal ens educa a
sentir les nostres emocions per poder-les interpretar.
A l’espai de la classe van confluint
els interrogants individuals, els quals van formant itineraris d’aprenentatge
nous on s’inclouen els dubtes de tots. Aquests itineraris ajuden a aflorar el
sentiment pel benestar dels altres i impliquen consciència de grup. Una de les
investigacions que més persevera és <<Qui
sóc?>>, a partir de la qual els alumnes dissenyen una línia del temps
on situen els esdeveniments importants de la seva vida i de la història de la
Terra, tot fent que la classe sigui un lloc agradable i participatiu.
Cada dia es crea una nova
possibilitat de trobada en què els infants comparteixen amb les famílies allò
que ha estat significatiu de la jornada. D’altra banda, un tema recurrent que
es treballa amb les famílies és la mort, ja que la seva incertesa convida a
manifestar emocions intenses que permeten mostrar un espai d’història i de
reconeixement. Avui tenim el repte de construir vincles confiables amb les
famílies per poder dur a terme la tasca educativa mitjançant una comunicació
fluida. Finalment, amb la perspectiva de la pedagogia sistèmica podem encarar
la vida de l’aula com un punt de confluència d’alumnes immersos en la seva
xarxa familiar que es posen al servei de l’aprenentatge.
Idees clau
- La mirada de la pedagogia sistèmica ens porta a enfocar el creixement i l’èxit de l’alumnat en el seu sistema familiar.
- <<Sense tots vosaltres això no seria possible>>.
- Les preguntes dels alumnes ens mostren diferents aspectes d’un mateix aprenentatge: el lloc que s’ocupa a la vida.
Preguntes
- Què succeeix amb aquell infant que mai pot compartir allò que per ells ha estat significatiu de la jornada amb les seves famílies? És a dir, que hem de fer quan una família no vol col·laborar i l’infant se sent apartat de la resta?
- Com expliquem a infants tan petits una qüestió tan delicada com la mort? Quina ha de ser la nostra actitud quan veiem que els infants s’emocionen i ho passen malament quan parlem d’aquestes temes?
Comentari personal
Des del meu punt de vista es tracta d'una
lectura ràpida de llegir i destinada a tots els públics, ja que el lèxic que
utilitza es comprèn sense dificultats. Tanmateix, mostra una forma d'explicar
la pedagogia sistèmica a través d'uns exemples de casos reals que faciliten la
comprensió del concepte i fa que puguis imaginar-te com es concreta tot això en
la posada en pràctica i els resultats que té. Certament desconeixia el concepte
i crec que l'article ho explica de forma molt entenedora sense deixar dubtes de
què es refereix i que hem de fer com a mestres per treballar-ho a les nostres
aules. Alhora es planteja la idea d'entendre el cos i fer una mirada
introspectiva per entendre així les pròpies
emocions i poder explicar-les als infants. Em
sembla positiu que s'expliquin estratègies per saber com fer que els infants
canalitzin certes emocions. Penso que, tot i les informacions presentades, no
estem preparades per parlar de la mort i com gestionar-ho, tenint en compte
també les diferents cultures i creences. Tot i així, li veig algunes escletxes
a aquesta perspectiva, ja que em fa pensar en com se sent aquell infant, la
família del qual no vol o pot participar.
En la posada en comú amb les companyes em van semblar interessants diversos aspectes de cadascuna d'elles, els quals s'exposen a continuació. De la lectura de Ruiz Bikandi (2002), em va cridar l'atenció que deia que hi ha molta comunicació entre l'adult i els infants i poca entre els nens i nenes, ja que durant la meva estada de pràctiques vaig observar tot el contrari. D'altra banda, de la lectura de De Puig (2009) em va plantejar una pregunta i és que com podem treballar la filosofia dins de l'aula? Finalment de la lectura de Vega (1991) em va semblar la menys interessant de totes, ja que se centra massa en un racó en concret i penso que per a l'elaboració d'un treball d'aquest tema sería una lectura molt recomanada però no com a tema en general.
En la posada en comú amb les companyes em van semblar interessants diversos aspectes de cadascuna d'elles, els quals s'exposen a continuació. De la lectura de Ruiz Bikandi (2002), em va cridar l'atenció que deia que hi ha molta comunicació entre l'adult i els infants i poca entre els nens i nenes, ja que durant la meva estada de pràctiques vaig observar tot el contrari. D'altra banda, de la lectura de De Puig (2009) em va plantejar una pregunta i és que com podem treballar la filosofia dins de l'aula? Finalment de la lectura de Vega (1991) em va semblar la menys interessant de totes, ja que se centra massa en un racó en concret i penso que per a l'elaboració d'un treball d'aquest tema sería una lectura molt recomanada però no com a tema en general.
Per si us interessa, us deixo un enllaç d'interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada