El diàleg a l'aula des de la perspectiva sociocultural. Les nocions de bastida i parla exploratòria

RESUM

El desenvolupament de la llengua depèn directament dels contextos socials en els quals es mou l’individu. Aquests contextos es troben en interacció amb l’entorn i serà l’entorn mateix el que repercutirà en un major o menor desenvolupament lingüístic de la persona en qüestió.

Dins d’aquest àmbit, es pot parlar de zona de desenvolupament pròxim, que en un nivell escolar s’identifica per la interacció dels contextos amb diferents tipus de llenguatges.

També es parla de quatre estadis: guiatge inicial per part de persones més capacitades; parla adreçada a un mateix on es pren el control sobre el propi llenguatge; guiatge automàtic en el qual desapareix la parla adreçada a un mateix; i un quart estadi recursiu, que ens diu que es pot tornar a algun estadi anterior en qualsevol moment. Aquests estadis, tampoc no es manifestaran en tothom en les mateixes etapes.

De cara a l’escola és més habitual parlar de zona de desenvolupament intermental i d’ensenyament dialògic. La zona de desenvolupament intermental està formada per:

- Bastida. És el tipus d’ajut que el professor dóna a l’estudiant.

- Parla exploratòria. Discussió conjunta, no només pregunta-resposta entre professor i alumnat. Es tracta d’una crítica constructiva de les idees dels altres amb possibles alternatives. Participen tots perquè per treure una determinació, es té en compte l’opinió de tothom.

La parla exploratòria és molt important perquè desenvolupa el pensament social. Parteix de quatre principis: claredat, responsabilitat, crítica constructiva i receptivitat de propostes ben argumentades. Té conseqüències molt positives pel desenvolupament cognitiu dels alumnes.

L’escola s’entén com una institució cultural creada per guiar el desenvolupament intel·lectual, però els alumnes no tenen tendència al diàleg i l’escola és la que ha de situar l’alumne/a en contacte amb usos discursius dels que no són conscients en la vida diària. Així, hi haurà una major efectivitat en el llenguatge com a mitjà d’aprenentatge.

IDEES PRINCIPALS

1. El llenguatge es desenvolupa segons els diferents contextos socials i la seva interacció amb l’entorn de l’individu. Quantes més experiències positives, majors possibilitats d’un desenvolupament òptim.

2. Es pot parlar de desenvolupament del llenguatge des de diferents perspectives, com la zona de desenvolupament pròxim, els estadis, o la zona de desenvolupament intermental i d’ensenyament dialògic.

3. La parla exploratòria és una part molt important de la zona de desenvolupament intermental: és la forma més efectiva de que el llenguatge ajudi a l’aprenentatge cognitiu de l’alumne.

PREGUNTES

1. Com aplicar la parla exploratòria a l’aula si els alumnes no són participatius per si mateixos?

2. Com aconseguir que alumnes que es troben en estadis diferents puguin obtenir una experiència òptima d’aprenentatge, és a dir, que avancin independentment del punt on es trobin?

COMENTARI PERSONAL

Ha estat una lectura que m'ha aportat bons coneixements sobre diferents perspectives del desenvolupament del llenguatge. Penso que ha estat una experiència positiva poder llegir un text enriquidor en aquest sentit, perquè t'ajuda a tenir una major amplitud del context lingüístic de l'infant i et desperta la ment cap a noves idees. 
Com a lectura pròpiament, és cert que a estones resultava una mica confusa, però parant-te a rellegir, es pot arribar a entendre bé i les qüestions que planteja són molt interessants.

Personalment, m'ha agradat aquesta idea de retroalimentació, no només entre professor i alumne/a, sinó entre tot el grup classe. La parla exploratòria deu ser una eina molt necessària en l'educació i el desenvolupament de l'infant, no només a nivell de llenguatge, sinó en general. Si saps aplicar-lo i aconsegueixes que s'engresquin, pot esdevenir el principi, l'espurna de l'interès i la motivació per l'aprenentatge, dues actituds que portaran a l'individu de camí cap a l'èxit.