1. Resum
Mercè Segarra, a través d’aquest article i de les exemplificacions
exposades, ens vol demostrar el paper fonamental que té la comunicació en
l’entorn educatiu. Afirma, que aquesta combinació, fomenta un espai de conreu
del saber i d’emocions, produint consegüentment, una cultura d’aula.
En altres paraules, per una banda, la classe és un espai on s’hi generen
multitud de preguntes sobre la vida i el món. Fet valuós, que unit al llenguatge,
permet una activitat intel·lectual conjunta, l’intercanvi d’informació,
opinions, sabers i experiències diverses. L’objectiu d’aquesta comunicació
intensa, és construir un coneixement col·lectiu més ric, resultat de la
valoració d’altres punts de vista. Per així, comprendre el món que ens envolta i a
nosaltres mateixos.
I per l’altre, l’aula és un espai d’expressió i reflexió, on no s’ha de
tenir por de compartir les sensacions, emocions o sentiments interns. Comunicar
aspectes més personals, permetran a nivell col·lectiu, cohesionar el grup,
augmentar el sentiment de pertinença dels infants a aquest i millorar així les
relacions. I alhora, a nivell individual, reforçar l’autoestima i la confiança
en un mateix.
En definitiva, la comunicació és un engranatge vital per l’aprenentatge,
que permet escoltar totes les veus i valorar totes les opinions. Aportacions
rellevants i indispensables per poder formar un coneixement complet.
Però perquè funcioni, ha d’haver-hi un clima de respecte i de valoració
dels uns amb els altres. I el paper del docent, ha de recaure en organitzar i
conduir la comunicació. Oferint ajuda i orientació, únicament, en casos de
necessitat.
2. Idees clau
- L’intercanvi d’informació, opinions, sabers i experiències diverses, (comunicació)
ens permet construir un coneixement col·lectiu més ric.
- - L’aula és un espai de conreu del saber i de les emocions.
- - Les preguntes de la vida són una bona eina per fomentar la comunicació.
3.Preguntes
- - Què fer quan no hi ha un clima de respecte entre els alumnes?
- - I si algun no vol parlar de temes personals, què es podria fer?
- - Fins quin punt, la mestre no s’ha d’involucrar quan estan fent
teories i deduccions errònies?
L’article de
Mercè Segarra, “Habilitar l’aula quan la comunicació és essencial” és una
lectura de fàcil comprensió i captivant. Que per una banda, està redactada en
un registre proper al estàndard, tot evadint els complicats tecnicismes que
dificulten l’assimilació de les idees clau. I que per l’altra, tracta un tema
engrescador i vital del món de l’educació infantil, la comunicació i el seu indispensable
paper en el desenvolupament de l’infant i en la construcció del seu creiexement.
Abans d’aquest
text, era conscient de la rellevància del l’intercanvi d’informació, opinions,
sabers i experiències diverses entre agents. Mes, gràcies a Mercè Segarra i a les seves explificacions, ara tinc més clar
tots els ventalls que ofereix la comunicació
als infants, no només com a conreu de sabers sinó d’emocions també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada