Lectura 2 - Cristina Campos

 

¿Lengua oral formal en la educación infantil?, Uri Ruiz Bikandi

Resum global

L’article parla sobre una qüestió molt concreta que és si és possible, o no, ensenyar l’ús del llenguatge formal en l’etapa d’educació infantil.

Per fer-nos entrar en temàtica, l’autor exposa que entén el llenguatge formal com un ús d’aquest que li dóna importància a les formes en les que s’utilitza, és a dir, que prioritza com es diuen les coses adequant-se al context i tenint no només present la varietat lèxica sinó també aspectes para-lingüístics.

Després d’explicar-nos el que és per ell el llenguatge formal, l’autor entra en una mena de debat amb ell mateix on es planeja si té sentit o no parlar de l’ús del llenguatge formal en l’etapa d’infantil. Per fer-ho, exposa que l’aula és un lloc públic o semi-públic en la vida dels infants i que, quan un infant es troba en ella, se li exigeix allunyar-se del llenguatge que normalment usa en entorns privats o familiars.

L’autor ens explica com, a diferencia de el que passa a casa, els infants han d’acomodar-se a diferents interlocutors que no sempre comprenen el que vol expressar. Això, en conseqüència, exigeix que l’infant inicií un procés per aclarir i re-formular allò que vol dir, a fi de ser entès per el seu interlocutor. Aquest procés, segons l’article, promou el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals de l’infant lligades al llenguatge.

Per acabar, l’article exposa alguns aspectes negatius que solen aparèixer en l’ensenyament de la llengua oral en les aules. Alguns d’aquests són, per exemple, el fet que l’educadora sol imposar certs temes en comptes de deixar-se endur per les propostes dels propis infants o que les interlocucions que es donen en grups d’aula es centren en un alumne i el docent, en comptes de entre els propis infants.

Per concloure, definitivament, l’article fa esment que des de l’etapa d’infantil fins entrada l’adolescència, s’esdevé un llarg camí per l’adquisició del llenguatge formal i que començar aviat ajuda a establir unes bones bases per aconseguir l’assoliment del mateix.

Idees clau

1. El llenguatge emprat a casa és diferent a l’emprat a l’aula: en el primer cas, l’infant sol ser comprès tot i no especificar del tot el que vol expressar. A l’aula, per contra, se li exigeix que elimini les possibles ambigüitats del llenguatge per fer-se entendre per els altres interlocutors.

2. L’evolució dels infants en els processos comunicatius  no tenen només a veure amb l’evolució madurativa de cada nen sinó que també va lligat amb diferents pràctiques socials que promouen el desenvolupament cognitiu que està lligat amb el llenguatge. 

3. S’ha de potenciar la interlocució entre grups d’iguals en la que el docent intervingui, fonamentalment, per fer pensar els infants i per promoure les contradiccions entre parlants.

Preguntes per l’autor

1. Com podem fer els mestres per intentar que els infants re-formulin allò que diuen, en el cas que sigui necessari, però alhora pretendre que ells mateixos prenguin consciencia de les seves paraules autònomament?

2. Com es pot potenciar que, en una activitat de gran grup, els infants participin activament en les converses que sorgeixen?

Comentari personal

Aquesta lectura, igual que la primera, m’ha semblat força interessant ja què s’aborda un tema en concret del qual no n’he sentit a parlar gaire i crec que resulta destacant: l’ús

del llenguatge formal en l’estepa d’infantil.

Òbviament, tots i totes sabem que és entre els 0 i els 6 anys el moment en el qual, normalment, els infants aprenen a expressar-se oralment. També sabem que és a l’escola on aquests aprenentatges es fomenten amb activitats orientades a aquest fet o, simplement, amb converses espontànies entre iguals o amb l’educadora de grup. No obstant això, no m’havia plantejat mai si en aquests aprenentatges existia cabuda per un tipus de llenguatge notablement més formal del que es pot usar en la vida privada del nen o de la nena. Penso que això es degut, en part, a que sempre he pensat que potser els infants tenen temps més endavant i més entrats a l’etapa de primària, per aprendre a expressar-se formalment tenint en compte diversos aspectes característics d’aquest tipus de llenguatge com és, per exemple, el fet de tenir en compte el context al qual s’adrecen. Després de la lectura, però, ho veig diferent: si des de ben aviat es creen unes bases per a que els infants aprenguin a tenir en compte que han d’esforçar-se per re-formular les seves paules quan ho requereix l’interlocutor al qual va dirigida la seva veu, serà més senzill que aviat sàpiga no només fer-se entendre sinó adequar-se al moment en el que parla tenint en compte qui l’escolta.

Tot plegat, a més de resultar beneficiós per el desenvolupament propi del llenguatge, també ho és per al foment de múltiples capacitats de l’infant. Sent així; per què no treballar-ho en infantil i des de ben aviat?

Destaco, finalment, que m’ha agradat aquesta lectura on he pogut parar-me a pensar en aquest aspecte de la formalitat oral en el qual no hi havia reflexionat amb anterioritat. Gràcies a ella me’n adono encara més de la importància que tenen les converses a l’aula per als infants.