Autobiografia lingüística

La meva mare va néixer a l'Hospitalet de Llobregat anys després que els meus avis es coneguessin a la fàbrica en què treballaven. La meva mare sempre ha parlat amb els seus pares en català, menys quan el meu avi s'enfadava, ja que llavors ell parlava en castellà. Per una altra banda, el meu pare, juntament amb el seu germà i la meva àvia, va venir a Catalunya des d'un poble de Huelva uns anys després de l'arribada del meu avi per motius de feina. Així doncs, la meva família paterna sempre ha parlat en castellà.

Quan vaig néixer jo, el 12 d’agost de 1997, vaig començar a aprendre ràpidament el català i el castellà, ja que ambdues llengües eren comuns a la meva vida quotidiana. El meu pare havia parlat sempre en castellà, tot i que com portava des de petit a Catalunya, normalment, també em parlava en català.

A l'Escola Bressol La Quitxalla vaig començar a aprendre el català i, suposo, que també el castellà. Després, a l'Escola Sant Gervasi, vaig anar aprenent nous aspectes sobre aquestes dues llengües. Quan tenia quatre anys, a l'escola, vaig començar a aprendre anglès fins a segon de Batxillerat, quan vaig fer l'examen del First Certificate Exam. Després, a cinquè de primària, vaig començar a aprendre francès, tot i que la veritat és que fins a primer de l'ESO no vaig començar a aprendre realment. Vaig seguir estudiant francès fins al primer de Batxillerat, i un cop vaig fer l'examen del nivell B1 ho vaig deixar. Quan vaig acabar segon de Batxillerat em vaig apuntar a una acadèmia d’anglès i actualment encara estudio per a fer l'examen del nivell Advanced.

Al llarg d’aquests anys he estudiat quatre llengües i això ha provocat que tingui diferents records en relació amb les experiències d’aquest aprenentatge. Per exemple, quan aprenia a parlar jugava molt amb unes peces de la marca ‘Lego’, a la qual li deia ‘Loge’. A més a més, també recordo que quan estudiava francès, la professora, ens acostumava a posar cançons per a aprendre noves paraules i, encara ara les recordo. Pel que fa a anglès, sempre ha sigut la meva assignatura preferida i, suposo que per aquesta raó sempre he dit que m’agradaria viure a Londres. Tot i això, quan era petita em confonia amb ‘before’ i ‘after’ i amb els números quinze i cinquanta (‘‘fifteen’’ i ‘‘fifty’’).