Per
saber si això és possible, primer de tot hem de preguntar-nos què entenem per
llengua formal.
El
fet d’utilitzar un registre o un altre ve determinat per factors
extralingüístics (context, a qui ens dirigim, el tema que es tracta...). Per
exemple, en àmbits públics es requereix aquest grau de formalitat. Llavors, cal aquest llenguatge amb infants de menys
de 7 anys?
L’escola
és un àmbit públic però que pretén aportar un ambient proper i familiar. A més,
tot i que hi ha una relació jeràrquica entre alumne i professor, els llaços
afectius creen vincles que fan que aquesta distància s’esfumi. Tot i això,
s’estrena l’aproximació a l’ús formal de la llengua a EI, al pensament
sistemàtic i científic.
La
diferència principal entre aquests espais és que, fins a arribar a l’escola,
l’infant es troba amb una parla sense especificació. A casa se l’entén i no se
“l’obliga” a parlar bé, els adults interpreten el que l’infant vol dir amb els
espais compartits dels que disposen. És per això que la relació entre iguals i
amb els professors promou un mitjà d’adquisició dels usos socialment
compartits. L’esforç per entendre conceptes més socials, que no es troben en
aquell moment on ells són ajuda al desenvolupament cognitiu i les capacitats
intel·lectuals relacionades amb la llengua.
El
comportament docent més general consisteix en recolzar, reformular i contestar
cada intervenció dels infants. El docent ha de encaminar el procés de
construcció discursiva dels infants i promoure en els infants la presa de
consciència de les seves pròpies paraules, saber el que s’ha entès i el que no
per al desenvolupament lingüístic i cognitiu.
Una
bona estratègia és ajudar a la intervenció entre iguals, en la que el docent
intervé quan és estrictament necessari. Per
a poder observar, es pot fer ús de vídeo.
IDEES CLAUS:
- La parla entre iguals promou un desenvolupament cognitiu i lingüístic.
- És important que els infants aprenguin la parla socialment compartida.
- El docent ACOMPANYA I GUIA en aquest procés d’aprenentatge de la llengua oral.
PREGUNTES:
- Sense mostrar un error evident, com podem aconseguir que els infants es replantegin els errors?
- Com podríem aconseguir que tothom pariticipi?
REFLEXIÓ
Després d'haver compartit aquesta lectura amb les companyes he pogut comprovar que aspectes tan "necessaris" com la importància de saber parlar la nostra de manera formal, mai me les havia plantejat. Crec que a partir d'aquesta lectura i la xerrada que ens ha donat l'Anna Costa, m'ha fet adonar-me de ho important que es promoure, no només el llenguatge formal sinó la conversa entre els infants per a que aquests puguin aprendre de manera més autònoma a corregir aspectes que potser en àmbits més familiars utilitzen de manera errònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada