Lectura IV: El diàleg a l'aula des de la persprectiva sociocultural. Les nocions de bastida i parla exploratòria. - Ana Ruiz

Resum de la lectura:

A l’article el diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural, l’autor ens posa en context partint de la idea que la interacció social és un requisit indispensable per a l’aprenentatge (teoria sociocultural).

D’aquí surt la necessitat de, en un context escolar, tenir un entorn ric i estimulant on siguin els mateixos alumnes els que explorin, preguntin i tinguin l’oportunitat de dur a terme la resolució de problemes, deixant de banda la instrucció directa i el control del contingut per part del docent. Per tant, la interacció verbal se situa com a eix privilegiat d’aprenentatge i on l’alumne aprèn a través d’aquesta interacció amb altres persones.

A la lectura podem veure la referència a Vigotsky i el seu concepte de zona de desenvolupament pròxim (ZDP), que fa referència a com el desenvolupament intel·lectual d’un nen pot assolir nivells nous amb el suport d’una persona més capacitada o experta. Aquesta teoria està enfocada a l’estat mental d’un individu en un moment determinat i és per això que apareix la zona de desenvolupament intermental (ZDI) ajustada a la dinàmica del desenvolupament a través del diàleg. Així doncs, l’escola ha de buscar promoure l’accés a un discurs compartit entre docent i alumnes i entre alumnes.

És dintre d’aquest context on apareix la metàfora de bastida, que és l’ajut que ofereix l’instructor a l’aprenent, i on té el rol de modelar, instruir, reduir el marge de maniobra, destacar, preguntar, implicar, donar un feed back, tutelar i justificar els fenòmens. Això es realitzaria amb tres moviments: de contingència; de retirada gradual de suport; i de transferència de responsabilitat i promoció de l’autonomia de l’alumne.

Fontich arriba a la conclusió que la interacció és un mitjà poderós per als alumnes per pensar i raonar, i que malauradament, no té pràcticament presència a l’aula. Per tant, apareix la parla exploratòria, que crea una dinàmica on els participants s’impliquen críticament però constructivament amb les idees dels altres i són les mateixes activitats les que promouen que els alumnes discuteixin en grup sense la presència autoritària del professor. El rol del professor, en aquesta pràctica és el de guia i els alumnes adopten un rol compartit, actiu i reflexiu per a l’aprenentatge.

Idees principals:

-          La teoria sociocultural planteja que sense interacció social no hi ha aprenentatge.

-          L’escola ha de buscar aquesta interacció col·laborativa entre els infants i no buscar dinàmiques on el domini ho tingui el docent, sinó que cal oferir als infants activitats on puguin col·laborar i interactuar entre ells per resoldre situacions.

-          La parla exploratòria és molt important, ja que és un estil bàsic de pensar socialment i poder participar en “comunitats de discurs educades”; reuneix els principis de claredat, responsabilitat, crítica constructiva i receptivitat de propostes ben argumentades;  identifica els trets crucials i més rellevants per participar en el discurs instruït (i per tant, hem de dominar el coneixement de l’àrea del saber on ens trobem); i, finalment, té unes conseqüències importantíssimes per al desenvolupament cognitiu dels alumnes.

Preguntes:

-          Quines estratègies es poden utilitzar davant d’un grup que no col·labora en l’aplicació de la parla discursiva?

-          És útil realitzar aquesta pràctica en Educació Infantil? Podries posar-nos exemples?

Comentari personal:

El primer cop que em vaig llegir la lectura em va costa comprendre-la, després de tornar-la a llegir i gràcies als comentaris durant el seminari amb les companyes de classe, vaig acabar d’agafar-li el fil. A més, un punt molt positiu és el fet de tenir el mateix autor de la lectura com a professor, i utilitzar-lo com a suport per resoldre dubtes ens ha anat molt bé.

Al cap i a la fi, la lectura m’ha servit per adonar-me de la importància de l’ús del llenguatge i com podem utilitzar la parla exploratòria a l’aula centrant-nos sempre en què els infants han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, però que a més, siguin capaços de col·laborar entre ells de manera constructiva. Tot i així, que l’article ens parla d’aquestes estratègies a nivell general i considero és una pràctica que es pot realitzar quan els infants ja han arribat a un nivell de desenvolupament del llenguatge bàsic, i que en el cas de l’educació infantil no sabria com aplicar-la.

Tot i així, personalment m’hagués agradat que durant la meva escolarització s’hagués posat en pràctica aquestes estratègies. Si que és veritat que en ocasions fèiem treballs en grup, o discussions, però acabàvem sempre recorrent a dir el que el professor volia escoltar i no el que realment nosaltres pensàvem per por a l’error.

Per veure l'enllaç a la imatge fes clic aquí.