Aquest text parla sobre la importància de la comunicació i del llenguatge
en el context escolar. Per fer-ho, mostra tres exemples que permet entendre-ho
molt bé.
L’article entén l’aula com l’espai on es comparteixen significats, maneres
de pensar i de viure i que dóna lloc a la interacció entre els alumnes i a
l’intercanvi d’opinions i idees, fet que afavoreix al procés d’aprenentatge.
Destaca la importància de tenir en compte els diàlegs no provocats, que
sorgeixen de les preguntes imprevistes dels infants. Aquestes, provoquen una
cultura d’aula on es construeix un coneixement comú i d’aquesta manera es
comprenen i es descobreixen nous aspectes que potser alguns alumnes no havien
pensat o indagat.
El primer exemple que ofereix l’article mostra com la tasca d’una bona
mestra, que condueix, ofereix i organitza informació, pot ajudar als infants a
començar un debat on es pot observar què saben i què aprenen a mesura que
dialoguen sobre les quantitats mesurables i els termes relacionats amb la
meteorologia. És curiós com arriben a la conclusió que el pot més ample té la
mateixa quantitat d’aigua que el més alt, intercanviant opinions i fent-se
preguntes que es contesten els uns als altres.
El segon exemple de l’article, parla d’una visita a l’exposició d’art de
Miquel Barceló, on els infants han deixat volar la seva imaginació per donar
sentit a una pintura de Francis Picabia. Han debatut quins elements s’han
utilitzat per fer la pintura i per què aquells i no uns altres. Per fer-ho han
expressat els seus sentiments i els seus principis d’identitat.
Finalment, el tercer exemple és d’una classe de P3 que visita la cuina de
l’escola. Gràcies als comentaris i dubtes que han realitzat, la mestra sap quins
conceptes cal treballar. Junts han après vocabulari, expressions i vivències
lligades a la vida en comunitat.
IDEES CLAUS
- A l’aula s’hi genera una multitud de
preguntes sobre la vida, el món i el saber.
- El llenguatge és un instrument que s’usa per
a finalitats pràctiques.
- Les converses que es puguin produir a l’aula,
ja siguin espontànies o provocades, constitueixen una font de coneixença mútua.
PREGUNTES
- Què podem fer si un infant no interacciona
amb la resta durant el diàleg?
- Quines pautes o informacions claus ha
d’aportar la mestra per a que s’iniciï el diàleg i l’intercanvi de
coneixements?
COMENTARI PERSONAL
Després de fer el seminari de la lectura, he pogut compartir amb les altres companyes que han llegit la mateixa que jo alguns dubtes que em plantejava. Entre totes hem arribat a conclusions sobre què vol transmetre l'autora del text. Algunes d'aquestes són que s'ha de partir del que saben i no saben els infants, per poder donar lloc a altres preguntes. Hem trobat que a l'article manca informació sobre la importància de la confiança per a que pugui donar-se la comunicació i la interacció entre els infants. De la mateixa manera, creiem que falta puntualitzar com la comunicació pot ajudar als nens i nenes en l'àmbit emocional.
Cal destacar que el que més m'ha agradat de la lectura és poder llegir casos reals de converses donades a l'aula i de com els mateixos infants són capaços de descobrir i augmentar els seus coneixements mentre comparteixen significats i es formulen preguntes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada