Lectura 2: ¿Lengua oral formal en la educación infantil?

L’educació infantil és un marc de socialització primària, ja que constitueix el primer lloc públic en la vida de l’infant.

La llengua escrita en aquesta etapa té una gran importància, ja que aquesta constitueix el model formal de la llengua: com l’organització del coneixement, paraules més elaborades, complexes, diferents i atractives que inciten a l’infant a apoderar-se d’elles. Per això és important garantir els infant una relació diària amb textos escrits.

En l’entorn familiar tendeixen a comprendre el que l’infant vol dir, ja que el coneixement i l’espai compartit funcionen pels adults com un marc d’interpretació del que la criatura vol dir. La família actua com si el que diguis el nen s’expressés d’una forma clara. Per aquest motiu l’infant no pren consciència del seu grau d’explicació i de claredat de les seves pròpies paraules.

El procés en les habilitats comunicatives del nen o nena no transcorre amb un resultat d’evolució madurativa, sinó que es produeix lligat a la pràctica social que promou el seu desenvolupament  cognitiu.

Un dels problemes en l’educació infantil és que les conversacions que es porten a terme en l’aula són radials, és a dir, infant-mestre-infant. Aquest fet és un obstacle major pels infants perquè aprenguin a ajustar les seves  paraules a les necessitats comunicatives dels seus interlocutors. S’ha d’intentar potenciar la interlocució entre iguals, en la que el docent només intervingui per fer pensar, per posar en evidència contradiccions entre els distints parlant, per senyalar desviaments temàtics o per reclamar i guiar resums del que s’ha dit.

Per això és important que el docent tingui un bon control de les seves estratègies que posi en pràctica en la gestió de la parla amb el gran grup.

IDEES CLAUS

-        Cedir progressivament als infants el control de la paraula pot constituir un primer pas en el canvi de posicions per part del docent per trencar la relació radial, infant-mestre-infant, i fomentar l’horitzontal comunicació del grup

-        L’objectiu clau en l’ensenyament de la llengua oral formal consisteix a promoure  la consciencia de cada infant sobre la seva pròpia paraula i comportament comunicatiu.

-        Importància de què el docent tingui un bon control de les seves estratègies que posi en pràctica en la gestió de la parla amb el gran grup.

PREGUNTES

-        Quines estratègies ha de tenir en compte el docent per potenciar aquesta dinàmica a l’aula?

-        Què ha de fer el docent perquè l’infant prengui consciència de la seva paraula i comportament comunicatiu que té?

VALORACIÓ PERSONAL

Aquesta lectura m’ha agradat molt per la claredat en què s’explica el pas del llenguatge més informal, l’entorn familiar, al més formal, entorn escolar.

Els textos escrits no se’ls dóna gaire importància als primers anys de vida d’una persona perquè pensem que no serveix de res, ja que l’infant encara no pot llegir. Però amb aquesta lectura es pot veure la gran importància que té, ja que els ajuda a l’organització del coneixement, paraules més elaborades, complexes, diferents i atractives que inciten a l’infant a apoderar-se d’elles i d’aquesta manera ampliar el seu coneixement de la llengua.

En aquesta lectura també fa referència, com la lectura “Mercè Sagarra, Guix 372, Febrer del 2011”, a la importància de potenciar la comunicació entre els iguals i no una comunicació docent-dicent-docent perquè els infants aprenguin a ajustar les seves  paraules a les necessitats comunicatives dels seus interlocutors.

Mai havia pensat en la dificultat que tenen els infants de passar d’un registre del llenguatge a l’altre, ja que és un tema del qual no es parla sovint, però ara ja tinc una idea de com portar-lo a terme a l’aula i com aquests van ampliant el seu llenguatge a partir de la pràctica.