Autobiografia lingüística

Soc filla de pares castellanoparlants. A casa sempre hem parlat en castellà. A més a més, amb avis andalusos, els pares han arrossegat expressions i matisos en l’accent. Així, a casa es podia escoltar freqüentment: “me ha dao”, en comptes de “me ha dado” o “¿que ha pasao aqui?”, en comptes de “¿que ha pasado aqui?.

Vaig aprendre a parlar català a l’escola, però sempre m’han agradat les llengües, i no he tingut molta dificultat a l’hora d’expressar-me en català. Els dibuixos animats sempre els he vist en català i això segurament m’ha ajudat a anar integrant sons i expressions pròpies d’aquesta llengua . Potser algun so l’he anat perfeccionant a mesura que he anat practicant, amb el pas del temps. El fet d’utilitzar el català a la feina també m’ha ajudat a adquirir fluïdesa a l’hora de comunicar-me.

El meu home és de Sevilla, i tot i que porta molts anys a Catalunya, el seu català no és gaire fluït, doncs no l’ha practicat gaire. Entre nosaltres sempre hem parlat en castellà, a casa nostra la llengua era el castellà...  Ara som pares d’una nena de 2 anys i la llengua a casa ha canviat. Jo, a la nena des de sempre li he parlat en català. El meu home va començar a parlar-li en castellà, però actualment, només li parla en català. Excepte quan la paciència li arriba al límit… tots sabem que quan ens enfadem surt amb més fluïdesa la llengua materna...

Com a anècdota meva, només recordo que quan anàvem a fer algun passeig, o de compres a La Garriga, jo deia que anàvem a “La barriga”.

Com a anècdota de la meva filla, a vegades canvia les síl·labes de lloc. Així, en comptes de dir “tapa”, moltes vegades diu “pata”. Una altra anècdota curiosa és que va estar molt de temps, des que va començar a aprendre les primeres paraules fins fa poc (i té 2 anys) que en comptes de dir pilota, li deia “mia”, sense haver escoltat la típica expressió “mia” quan es rep una passada. Quan jo li deia que repetís les síl·labes per separat, les deia perfectament. Però quan li deia: ara digues tu: “pilota” tornava a dir: “mia”.