Algunes dades sobre les primeres lectures

A continuació hi trobareu algunes dades sobre les vostres reflexions per escrit. En primer lloc, us he de dir que el nombre de paraules per error de mitjana que tenen els vostres textos és molt alt: concretament heu fet 446 paraules per error (total de paraules escrites, 18.300). Teniu un bon nivell de llengua!  

font

A continuació hi ha la llista de preguntes que formuleu a cadascun dels autors; es tracta des del meu punt de vista de preguntes molt encertades i suggeridores:

Segarra (2011)

 -         Com creus que hauríem d'afrontar la comunicació no verbal des de la docència per tal de fer més enriquidores les converses?

-          Consideres que és millor que els temes de conversa siguin proposats per la docència o pels propis alumnes? 

-          Quina creus que és la importància del llenguatge no verbal en la comunicació entre els infants?

-          Quines estratègies recomanaries a una mestre que no sàpiga com induir converses dins de l’aula?

-          Consideres que l'efecte i les emocions dels infants són importants per establir una bona comunicació a l'aula?

-          Penses que la comunicació no verbal és igual d'important que la comunicació verbal?

-          Què podem fer si un infant no interacciona amb la resta durant el diàleg?

-          Quines pautes o informacions claus ha d’aportar la mestra per a que s’iniciï el diàleg i l’intercanvi de coneixements?

-          Quin rol hauria d’adoptar el/la docent en cas que els/les alumnes no estiguin predisposats/des a dur a terme una conversa per si sols/es?

-          Per quin motiu són tant importants els silencis en una conversa de caire més emocional?

-          A la lectura es fa esment que es requereixen estratègies i pràctica per generar converses que creïn coneixements mutus. Com es poden adquirir aquestes tècniques

-          Quin hauria de ser el paper del docent davant d’aquestes converses espontànies que sorgeixen a l’aula si aquestes deriven en teories errònies?

-          Quina és l’actitud que ha de tenir una mestra dins d’una aula on es vol promoure la construcció de coneixement a partir del descobriment?

-          A què s’ha de donar més importància, al conreu del saber o al conreu de les emocions? 

Ruiz-Bikandi (2009)

 -          Si és tan important tenir habilitats comunicatives, no s’hauria d’incidir més en aquest aspecte durant la carrera com a professional?

-          Com a futura mestra, quines tècniques podria treballar per potenciar aquest aspecte?

-          A què et refereixes quan dius "hem de posar en marxa la gravadora"?

-          Fins a quin punt es pot valorar la habilitat comunicativa?

-          En el text es comenta el fet que en les escoles hi ha la inèrcia de seguir les velles costums, les quals es transformen en una rutina diària amb el pretext de l’experiència. Fer-ne una crítica és fàcil, però entrant a treballar, com a novella, en un centre que mantingui aquests hàbits quines accions podria fer per combatre aquesta rutina?

-          El llenguatge oral és l'únic tipus de llenguatge important en la pràctica del diàleg? I el llenguatge corporal?

-          Has avaluat algun cop les teves habilitats i competències comunicatives?

-          Creus que et van oferir un aprenentatge, utilitzant el llenguatge, tal com el que descrius en el teu article?

-          Donat que les habilitats comunicatives són molt importants, què suggeriria l'autor per preparar millor als docents entorn aquest tema? Com es pot treballar les habilitats comunicatives?

-          En el moment en el que un infant pregunta per una qüestió temporal que no comprèn  -en el text exemplifica una situació d' un nen que veu la fotografia d'una dóna gran i pensa que és la dóna jove quan era gran- com s'ha de resoldre aquesta situació tenint en compte els coneixements de l'infant?

-          La comunicació és un aspecte molt important, però si tenim a l’aula un infant amb problemes en les relacions socials i no desitja aquest contacte, ni verbal ni físic, com pots arribar a conèixer-lo en profunditat si ell/a no s’obre a tu?

-          El diàleg fa créixer l’autonomia dels infants. Així doncs, un infant mut no disposarà de la mateixa autonomia que un altre infant que sí pot comunicar-se?

Camps (2002)

-          Actualment, la llengua oral i l'escrita tenen la importància que realment haurien de tenir en l'educació?

-          La societat actual té la plena consciència que estem impregnats de la llengua oral i que, per tant, tot és objecte d’aprenentatge per als infants?

-          Creus que actualment en un aula té el mateix pes el llenguatge oral que l’escrit? Per què tendim a separar-los?

-          Per què no hi ha una transversalitat d’aquestes destreses en les diferents etapes educatives? Per què no es continua treballant a la Secundària?

-          L'aprenentatge de la llengua oral en l'escola s'ha de desenvolupar com una habilitat aïllada de la resta? ("Diversitat d'usos i funcions de la llengua oral en l'escola" – pàg. 2)

-          Quin tipus d'activitats podríem proposar per contribuir a la creació de significats que els alumnes puguin desentranyar, comprendre i produir? ("Parlar per llegir i per escriure" – pàg. 3)

-          El llenguatge oral dóna força a l’escrit. I al revés? – A una conferencia que és llegida, no parlada, es perd l’espontaneïtat de l’oralitat. Entenc que llegir un text, o portar-lo preparat té moltes avantatges pel que fa a la cohesió del text, però no es perd l’espontaneïtat que només la llengua oral ens pot oferir?

-          Pel que fa a la funció de la llengua oral en l’entorn escolar que s’ha anomenat com Parlar per llegir i escriure, entenc que els infants aprenen a pensar i parlar a l’hora, i quan aprenen a escriure, escriuen el que pensen. Per tant, si aprenen a modificar el discurs (gràcies amb la interacció amb el altres) també aprendran a modificar el text i fer-lo més ric. M’agradaria que s’hagués aprofundit més en aquest tema, i per això he buscat més informació.

-          Ara hem de memoritzar?

-          La majoria de persones pensen que l’oral i l’escrit van separats?

-          Realment ens adonem de la relació que hi ha entre la llengua oral i l'escrita en les diverses activitats escolars?

-          L'escola és conscient de la importància del llenguatge oral?

-          La majoria de la gent sap que escriure i parlar són activitats que es fan conjuntament?

-          L’educació d’avui dia hauria de donar més importància a la llengua oral i escrita?

-          Com un educador pot veure si està donant prioritat a la llengua escrita davant de la llengua oral?

-          Si hem de deixar que els infants s'interessin per la lector escriptura, si algun no s’interessa que fem?

-          Com s’ensenya a escriure?

-          Que fem si un infant no s’interessa per la lectoescriptura? 

-          Realment es pot ensenyar i dur a terme una metodologia on s’utilitzi la parla exploratòria a l’educació infantil?

-          El llenguatge oral és l’únic que es pot aprendre? No és important ensenyar i practicar des de les aules el llenguatge corporal

-          Avui dia, tot i que sabem que el paper del mestre hauria ser més de guia i no tant d’instructor, ens consta dins l’aula fer aquest paper, sense intervenir o interrompre potser el diàleg dels petits. Quines son les tècniques que podem utilitzar per aconseguir-ho?

-          Perquè ens consta tant treballar dins l’escola en petits grups entre discent, si segurament és la millor tècnica per a què es produeixi un bon diàleg i per tant, un bon aprenentatge?

 Fontich (2011)

-          Podries especificar més detalladament quina és la diferència entre Zona de Desenvolupament Proper i Zona de Desenvolupament intermental.

-          Com ha de fer un docent per tal de generar una conversa entre alumnes, a través de la qual en pugui sorgir un tema de discussió que vagi en línia amb un objectiu determinat? (Normalment els alumnes es posen a parlar de temes com ara el videojoc que esta de moda, o bé quin cromo els falta per acabar la col·lecció). Aleshores s’ha de generar una conversa d’alguna manera atractiva per tal que els alumnes tinguin ganes d’aportar les seves idees sobre aquell tema. Hi ha algun recurs, alguna eina que permeti que sorgeixin temes amb una mica de fonament?

-          El concepte de bastida està basat en les idees de Bruner (aprenentatge per descobriment)?

-En què consisteix l’aparent desarticulació? Quina relació té amb els termes generalitzador i metacognitiu?
 -L’ensenyament dialògic sempre dóna lloc a un discurs compartit entre docent i alumnes i entre alumnes?
Quina és la diferència entre la zona de desenvolupament pròxim i la zona de desenvolupament intermental?
 Quina és la diferència entre el coneixement de principis i el ritual?
 Es pot aconseguir treballar i aprendre a partir de la parla exploratòria?
Com portaríem a terme la parla exploratòria en un aula com la universitat amb tantes persones?