dilluns, 6 de març del 2017

FITXA DE LECTURA 1: Ruiz-Bikandi, Uri (2009) Conversar con los niños, Aula de infantil, 51

RESUM

Primerament, Ruiz Bikandi defineix l'escola com un microsistema complex que esdevé el punt d'unió entre gent de diverses cultures i orígens amb concepcions diverses, tot remarcant que la tasca del professorat, hàbil en la relació i la comunicació social, és teixir la comunitat. 

En segon lloc, Uri defineix al docent com un expert en les relacions humanes, ja que ha d'ésser capaç de comprendre als altres i, a la vegada, fer-se entendre. També dóna gran importància a la llengua, puix que a partir d'aquesta mostrem el món als infants, les seves característiques i les maneres d'actuar en i sobre aquest. En definitiva, a partir de la llengua els transmetem coneixements i els donem l'oportunitat d'ésser autònoms per afrontar dificultats vàries.



Imatge relacionadaSeguint per aquesta línia, l'autora deixa clar que l'infant ha de ser el centre i el referent per entendre qui és i què fer amb ell. Així doncs, cal donar-li l'oportunitat de ser hàbil en la comunicació, perquè a través d'aquesta ens podrà dir el que vol ajustant el seu discurs al nostre punt de vista, tot acomodant la seva mirada a la dels altres.

En tercer lloc, Uri ens explica breument el procés pel qual els infants esdevenen hàbils en el domini de la llengua i el que aquesta els aporta. L'autora remarca el fet que l'infant aprèn a adoptar diverses perspectives, a categoritzar i a utilitzar les formes simbòliques de la seva cultura, a partir de l'assaig-error, de la negociació de significats i de descobriments causals que la vida en societat ha fet possible.

Per últim, l'autora remarca que els adults han de crear les condicions òptimes perquè s'origini el desenvolupament de la llengua, escoltant i ajustant el seu comportament a les necessitats i interessos de comprensió i discurs de l'infant.


TRES IDEES CLAU

- Per tal d’aconseguir que l’ensenyament de la llengua sigui òptim, cal comunicar tenint en compte el punt de vista dels altres, tot acomodant la pròpia mirada a la dels altres.

- Quan els infants aprenen a parlar reben informació de la cultura en què es troben, veient les diferents perspectives o enfocaments, categoritzant els objectes del món i utilitzant formes simbòliques importants de la societat en què viuen, a través de provatures d’assaig-error, de la negociació de significats i de descobriments causals.

- La parla és l’instrument que permet organitzar les experiències viscudes i reorganitzar l’estructura mental prèvia a aquestes vivències. A més, també ajuda a tenir una visió global, mitjançant diverses interpretacions, de l’experiència i dels fets o accions desenvolupades, per acabar promovent un desenvolupament cognitiu i discursiu a través de conversacions sistemàtiques que siguin d’interès per l’infant.


PREGUNTES A L’AUTOR O AUTORA

- En el text es comenta el fet que en les escoles hi ha la inèrcia de seguir les velles costums, les quals es transformen en una rutina diària amb el pretext de l’experiència. Fer-ne una crítica és fàcil, però entrant a treballar, com a novella, en un centre que mantingui aquests hàbits quines accions podria fer per combatre aquesta rutina?

- En l’article de Ruiz Bikandi es parla en extensió del llenguatge oral, però i els llenguatges corporal i escrit? Penso que potser no se’ls ha donat la importància que mereixen. 


Per acabar, vull compartir un enllaç que fa referència a la Teoria Ecològica de Bronfenbrenner, en relació a la idea de veure l'escola com un microsistema complex, la qual s'ha exposat en el resum de la lectura. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada