En aquest text de Bikandi, es parla de la importància de que els docents
siguin hàbils en les relacions i la comunicació social per tal d’intentar unir
la gran diversitat que forma part d’un centre.
A infantil, tractem els infants en una edat molt important ja que amb
nosaltres aprenen a observar, ordenar i relacionar els elements que els
rodegen, tot el que els hi passa a diari i les normes de comportament bàsiques
que regeixen la seva petita societat. Tot això ho fem, ensenyant-los el que els
servirà per avançar sols, la llengua.
El nostre principal objectiu és que puguin afrontar, el més autònomament
possible, els seus pròxims problemes socials, emocionals i cognitius. Per això,
és necessari interessar-nos per cadascun dels infants, per entendre’ls i saber
que és el que més els beneficiarà, evitant caure en la rutina.
El desenvolupament del llenguatge va lligat, posteriorment, al
desenvolupament cognitiu: aprendre a pensar i a parlar. Els adults parlen de
diferent manera, opinen diferent sobre alguns assumptes davant dels infants, el
que els indica que hi ha diferents formes de veure les coses i d’opinar. Provoca
un canvi conceptual, un desenvolupament cognitiu.
Quan un adult aclareix el significat de lo que l’infant vol dir, es
desenvolupa pensament i llenguatge. Conversar els obliga a contrastar la seva
perspectiva amb la del seu interlocutor i a veure les coses des de diferents
punts de vista, distingeixen el seu pensament i conducta de els dels demés, reflexionen,
revisen els seus actes intencionals i coneixements, perceben als demés com a
éssers independents amb altres pensaments i un estat mental determinat, etc.
El mestre ha de ser capaç d’accedir al pensament dels infants com a
interlocutors per tal de crear les condicions òptimes més còmodes per a que es
desenvolupin.
Idees clau:
La
participació activa en diàlegs amb adults ajuda als infants a desenvolupar-se i
adquirir coneixement (llenguatge..).
- El
mestre ha de saber com pensen els infants per a que les situacions no siguin
inconnexes, incòmodes o desfavorables per a l’aprenentatge.
Preguntes:
Els
nens utilitzen el dit per assenyalar allò que volen dir quan es frustren o
saben que no els entendràs en comptes de reformular el que diuen?
El
llenguatge no verbal no formaria part del llenguatge que els adults ensenyen,
directament o indirectament, als infants?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada