RESUM:
Hablar en classe, aprender lengua - Anna Camps
Vivim en una societat alfabetitzada, el que implica que l’ús de la llengua
oral ja no és l’únic sistema per traspassar coneixements. L’escriptura permet
acumular coneixement, fet que ens permet fer avanços científics. Això ens ha
permès estudiar el llenguatge per conèixer-lo millor i modificar-lo segons el
context.
Un d’aquests contextos és l’aula, un entorn on es comparteix tot. Com també
diu la Mercè Segarra a l’article Habitar
l’aula quan la comunicació és essencial, per tant també s’hi comparteix la
comunicació.
En aquest article de l’Anna Camps es destaquen 4 habilitats comunicatives: parlar,
escoltar, llegir i escriure. Totes aquestes habilitats s’aprenen de manera
globalitzada mitjançant el diàleg i la interacció amb l’entorn.
Concretament a l’entorn escolar, la llengua oral té 4 funcions:
- Parlar per regular la visa social: l’escola és un nou context, per tant cal
adaptar la parla als nous interlocutors, perquè no tots tenen els mateixos
coneixements previs.
- Parlar per aprendre i per aprendre a pensar: la interacció amb altres ajuda
a la creació de nous valors. Segons la teoria del desenvolupament de Vygotski
(com es diu a l’article), la interacció és la base de l’aprenentatge.
- Parlar per llegir i escriure: El llenguatge oral permet modificar els
textos.
- Parlar per aprendre a parlar: a mesura que es va adquirint experiència en
la parla, i els infants es veuen obligats a parlar en diferents contextos, es
fa l’esforç de planificar la parla i donar-li cohesió.
Les funcions Parlar per aprendre
i Parlar per llegir i escriure també
es veuen reflectides a l’article El
diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural de Xavier Fontich i a l’article
Conversar con los ninos de
Ruiz-Vikandi.
2
PREGUNTES PER A L’AUTORA
El llenguatge oral dóna força a l’escrit. I al revés? – A una conferencia
que és llegida, no parlada, es perd l’espontaneïtat de l’oralitat. Entenc que llegir
un text, o portar-lo preparat té moltes avantatges pel que fa a la cohesió del
text, però no es perd l’espontaneïtat que només la llengua oral ens pot oferir?
Pel que fa a la funció de la llengua oral en l’entorn escolar que s’ha
anomenat com Parlar per llegir i escriure,
entenc que els infants aprenen a pensar i parlar a l’hora, i quan aprenen a escriure,
escriuen el que pensen. Per tant, si aprenen a modificar el discurs (gràcies
amb la interacció amb el altres) també aprendran a modificar el text i fer-lo
més ric. M’agradaria que s’hagués aprofundit més en aquest tema, i per això he
buscat més informació.
COMENTARI PERSONAL
M’ha semblat que aquest article parla de temes molt interesants amagats
dins la nostra vida quotidiana.
Per exemple, els dels aspectes de viure en una societat alfabetitzada, en
tenia una visió més superficial, ara he pogut aprofundir més en aquesta idea, i
penso que l’alfabetització és un condicionant clau per a l’aprenentatge i la
millora, com a individus i com a societat.
També m’he adonat de que les 4 habilitats comunicatives (parlar, escoltar,
llegir i escriure) es treballen de manera tan globalitzada en totes les
activitats de l’aula. Resulta una cosa tan obvia i rutinària, que no n’era conscient,
i la globalització de les activitats és un aspecte important a l’hora de
programar.
Penso que en el dia a dia dono més importància a la llengua escrita, m’hi
esforço més, però amb aquest article he vist la força que realment té la
llengua oral, no només per a millorar en l’escriptura, sinó per a tot
aprenentatge.
Després de comentar amb les companys que havien fet les altres lectures, he
pogut fer una relació de totes elles i veure l’inici del fil conductor de totes
elles, que és la comunicació i el diàleg com a eina d’aprenentatge.
Imatge via: https://mybesthelper.files.wordpress.com/2014/01/kids-talking.jpeg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada