3. Segona lectura

L’escola, un sistema viu: Bosch, M i altres.

A) Resum Global:

Els infants estan motivats per conèixer el món que els envolta i nosaltres com a mestres tenim l’obligació d’oferir l’espai, el temps i les accions per generar un clima on es pugui produir aquest aprenentatge que busquen.

La pedagogia sistèmica sosté la base del creixement i l’èxit de l’alumnat en la integració dins el seu sistema familiar i en el seu desenvolupament íntim. És per això que com a mestres hem de saber com és el seu context familiar i així, acompanyar-los per construir aprenentatges sense deixar de banda la seva individualitat emocional i racional.

Per altra banda, també destaca la importància de sentir el cos i valorar-lo per connectar amb el món interior. D’aquesta manera potenciarem l’educació emocional i l’infant tindrà més facilitat per interpretar les seves emocions. És a dir, hem de ser capaces d’oferir mitjans perquè els infants puguin posar paraules al que experimenten del seu propi cos i així, puguin expressar-ho.

Finalment, ens mostra alguns exemples de projectes que s’han dut a terme a diferents centres educatius de Catalunya arran de la pregunta: Qui sóc jo? I explica com aquests projectes permeten desenvolupar als infants moltes àrees de coneixement del món que ens envolta i construir la seva identitat personal.

Estona de massatges abans de començar una activitat de llengua

B) Idees Claus:

1. Conèixer comença per una experiència personal que es transforma en comprensió quan es va ampliant el coneixement i s’emplaça cap a una actuació personal i social que va enriquint el marc cultural de l’aula. (l. 6-11, pàg. 23).

La importància de partir dels coneixements, de ser interessant per l’infant i de què es produeixi un aprenentatge significatiu que nodreixi al grup classe és fonamental per entendre l’educació que compta amb l’infant com un subjecte actiu.

2. La mirada de la pedagogia sistèmica ens ha portat a enfocar el creixement i l’èxit de l’alumnat integrat en el seu sistema familiar i estar atents al seu desenvolupament íntim essencial. (l.21-25, pàg. 23).

Hem de tenir en compte el context immediat de l’infant: com és la família, de quins recursos disposa, com és la seva xarxa social, quina relació hi ha entre membres, etc. I també saber interpretar i conèixer com és l’infant, com se sent, com  està sent el seu procés maduratiu o de desenvolupament interior, etc.

3. Tothom pot mostrar el seu talent i la seva creativitat. La classe és un lloc agradable i participatiu. Aquest sentiment de benestar i alegria provoca que vulguin ensenyar els seus treballs a la comunitat de l’escola mitjançant una exposició. (l.57, pàg. 25).

Partint de la idea que un infant s’ha de sentir còmode i segur per aprendre, hem d’oferir obligatòriament un ambient que aculli a cadascun dels nostres alumnes.

    C)  Preguntes a l’autora:

• Per què creus que com a futurs mestres no ens formen en aquest aspecte de l’educació corporal? Opinió personal: Si no ens formen a nosaltres ara que estem aprenent, quan arribem a la nostra futura aula no podrem posar en pràctica l’educació corporal; i com a conseqüència, els infants no podran posar en pràctica aquesta qüestió.
•  Què fem davant una família que no pugui assistir a cap activitat que proposa l’escola per motius laborals?

  
  D) Comentari personal:

La lectura d’avui ha sigut molt més lleugera que l’anterior, d’Anna camps. M’ha agradat l’estructura que han utilitzat els autors (Bosch, M. I altres) perquè facilitava la seva comprensió. En primer lloc, hi havia dues pàgines enfocades a conceptes teòrics; i en segon lloc, les darreres pàgines eren destinades a casos pràctics. D’aquesta manera, amb la primera part podies adquirir els conceptes bàsics i amb la segona part els podies veure plasmats en l’activitat diària d’una aula.

A banda, m’ha semblat molt interessant el contingut en general perquè tracta temes que sovint no ens ensenyen a l’escola com a alumnes, ni a la universitat com a futurs mestres; però que sempre escoltem a dir que són molt importants. Penso que és molt útil que els infants tinguin un bon nivell en totes les àrees del saber com les matemàtiques, la llengua, les ciències, la música, etc.; però sovint ens oblidem de la competència interpersonal i intrapersonal. Personalment, m’atreviria a dir que aquestes dues últimes són les més importants perquè són les úniques que ens permeten conèixer com gestionar les emocions, com socialitzar-nos, com som, etc. Però penso que si es prioritzen unes competències davant d’altres és perquè darrere hi ha uns interessos amagats que ho promouen.

Finalment, afegeixo aquest l'enllaç d’un article que Rodríguez, P. va escriure per al Diari de l’educació. He trobat que està molt relacionat amb el tema que es tractava a la meva lectura, incloure les famílies a l’aula. A banda, respon a la meva pregunta de com gestionar la situació en cas que uns pares no puguin assistir a l’escola a col·laborar per motius laborals.

Enllaç: http://diarieducacio.cat/families-que-entren-a-les-aules/#prettyPhoto

Famílies a l'aula: La Choumicha llegint amb la seva filla a l’escola Mas Masó de Salt.

     E) Treball del seminari:

Durant l’estona per compartir el que havíem entès de la lectura, hem estat conversant a partir d’alguns comentaris o qüestions de companyes. A continuació, deixo algunes de les seves preguntes que hem estat discutint al seminari i que considero interessants:

•    Com expliquem a un infant que la seva família és l’única que no pot participar activament i presencialment a l’escola? Creiem que com a mestres, hem de ser conscients que cada família té una realitat diferent i que, per tant, no podem estar el mateix de totes elles. A banda, participar no és només entrar a l’aula i realitzar activitats, sinó que hi ha diferents maneres de participar i podem buscar la que millor s’adapti a la família. Aquest fet s’ha d’explicar a l’infant en qüestió i ajudar-lo a canalitzar les seves emocions.

•     Com gestionem el tema de la mort? Fins a quin punt hem d’explicar-ho? Què passa si entra en conflicte la creença de diferents cultures? Creiem que el primer que hem de fer és saber que en saben ells i quina és la seva opinió. A partir d'aquí, podem intervenir i explicar amb naturalitat el que ens preguntin; sempre i quant, respectem totes les creences i partim del que saben i els hi interessa conèixer. 

Pel que fa a la resta de lectures, no he trobat que estiguessin molt relacionades amb la meva, però tot i això, vull destacar que m’ha semblat molt interessant el que ens han explicat de la lectura II (De Puig, I. (2009) Filosofia i escola, Guix, 353, 11-17). Ens han comentat que és una reflexió sobre la filosofia a l’educació infantil, però des d’una perspectiva que parteix de la personalitat. És a dir, ensenyar a pensar, a ser crítics, a qüestionar-nos, etc., però també com a element clau per construir-se la seva identitat.

Personalment penso que si a totes les àrees reflexionéssim de manera natural i habitual, no necessitaríem una matèria o un espai concret anomenat filosofia. D’aquesta manera els infants veurien aquesta acció com una cosa que es fa al dia a dia i creixerien amb aquesta idea que podrien posar en pràctica en qualsevol moment i espai. 

Fent recerca per internet he trobat un article d'un blog que explica de manera molt visual i amb vídeos aquest mateix tema, i inclou mecanismes i propostes per desenvolupar un esperit crític en els infants: 

Finalment, concloc la meva participació en el blog amb la següent frase que he trobat i que m'ha fet reflexionar: http://pensamientocriticoenmissemilleros.blogspot.com.es/

Referència: Bosch, M. i altres (2012) L’escola, un sistema viu, Guix, 390, 23-27