Conversar con los niños – Ruiz-Bikandi, U.

Resum global:

Aquest text ens parla sobre la importància de la qualitat comunicativa i social que ha de tenir el mestre en la seva tasca educativa. És per aquest motiu que es considera que ha de ser capaç d’acompanyar al nen en el seu creixement dins del món, en el mateix moment que van desenvolupant la seva habilitat lingüística i comunicativa. És imprescindible que el mestre s’interessi per ell, observant-lo i sobretot escoltant-lo, d’aquesta manera podrà saber qui és i conèixer les seves necessitats. Així podrà adequar els seus plans educatius a aquestes necessitats.

Per altra banda destacar que el llenguatge ens permet pensar i aprendre, per tant, el pensament i la parla estan estretament lligats.

La vida en societat i el diàleg ajuda a l’infant a adquirir els conceptes i simbolismes culturals, a aprendre a categoritzar i entendre els diferents punts de vista. Tot això és possible gràcies a un procés llarg d’aprenentatge on intervé l’assaig-error.

Així doncs, l’adult és l’encarregat de fer que aquest aprenentatge es dugui a terme correctament. Com més facilitat tingui el docent d’entendre l’infant, més fàcilment el comprendrà, i per tant es podrà adaptar més a les seves necessitats. Així doncs, per aquells que tinguem la tasca d’educar les habilitats comunicatives formen una part essencial del creixement professional.

Tres idees clau:

1. Per tal de conèixer l’infant i les seves necessitats ens hem d’interessar per ell.

2. L’aprenentatge de l’infant es dur a terme gràcies a la comunicació.

3. Les habilitats comunicatives són pel mestre una part essencial del seu creixement professional.

Preguntes per a l’autor:

-       Si és tan important tenir habilitats comunicatives, no s’hauria d’incidir més en aquest aspecte durant la carrera com a professional?

-       Com a futura mestra, quines tècniques podria treballar per potenciar aquest aspecte?

Comentari personal

Després d’haver fet la lectura sobre el text puc afirmar que és essencial que, com a mestres, hem de tenir l’habilitat de saber-nos comunicar. He pogut veure que a països com a Finlàndia és un requisit que es té molt en compte, en canvi a altres països com el cas d’Espanya no se li dóna tanta importància. Amb això vull dir que per exemple Finlàndia és un país que se li dóna molt valor a l’educació, i com a conseqüència té crítiques molt positives sobre els seus mètodes.

Així doncs, és imprescindible saber entendre els nens en tots els aspectes per ajudar-los en el seu creixement. L’escola és un pilar molt important. Si el nen està ben entès i ben atès serà més lliure i capaç de relacionar-se amb el món d’una forma més segura.

Si realment la bona comunicació és tan essencial, per què li donem tanta importància als coneixements? Hem de formar les persones des de la base i es comença per aquesta atenció especial a l’infant, per tal que ell es pugui relacionar amb el món de la millor manera possible.

Mentre fèiem el seminari, amb el meu grup ens hem preguntat quina és la manera amb la que s’avalua aquesta capacitat de comunicació des de Finlàndia. És a dir, si és una competència que s’adquireix a través de l’experiència i només és possible dur-la a terme si tens els infants a davant, com són capaços de fer unes proves per valorar-ho?

Després de parlar amb altres companyes sobre la resta de lectures he vist que tenien un punt en comú, que és el llenguatge. Aquesta eina tan important per l’aprenentatge dels infants ha d’anar sempre acompanyada de la interacció amb l’adult o el grup d’iguals. Així doncs, és una eina que només s’adquireix socialment.