RESUM:
L’essència d'aquest text de Mercè Segarra és demostrar que la
vida de l’aula va més enllà de compartir un espai, es tracta posar en comú;
llenguatge, coneixement i cultura. L’autora anomena dos conreus comunicatius i indaga
sobre aquests.
En primer lloc el conreu del saber: la conversa per construir
coneixement. Dins aquest àmbit ens parla d’un espai per créixer en coneixement
i en relacions humanes. També dóna importància a fer-nos preguntes i a fer
servir el llenguatge com a instrument per realitzar una activitat intel·lectual
conjunta. Explica que el paper de la mestra és organitzar i conduir mentre que
el llenguatge crea xarxes de coneixement, les quals fan comprendre experiències
i ens fan créixer com a persones. Dins d’aquest apartat ens mostra un exemple
d’una aula de quart de primària on estan portant a terme un projecte sobre la
meteorologia i així ens mostra una conversa que té lloc a l’aula sobre el
pluviòmetre, d’aquesta manera trobem reflectida la teoria vista anteriorment.
D’altra banda, tenim el conreu de les emocions: la conversa amb la mirada.
Aquest apartat ens parla de l’aula com un espai d’expressió lliure on hem
d’alterar activitats on tothom s’ha de sentir segur i reconegut. Les converses
han de ser font de coneixença mútua. Dins d’aquest conreu ens dóna un exemple relacionat
amb l’art , es tracta d’una conversa sobre la dona i els llums i els retrats en
una exposició de Miquel Barceló. Finalment destaco la frase per concloure: fer
de l’aula un espai de comunicació, on la paraula i les persones van donant
sentit al món que ens envolta i és el nostre repte educatiu.
IDEES CLAU:
- L’aula
és un espai de comunicació on creixem en coneixements, relacions humanes i es
dóna importància a que ens fem preguntes.
- La
comunicació permet conrear el saber i així mateix la conversa construeix
coneixements.
- La
comunicació permet conrear les emocions i dins les converses tothom s’ha de
sentir segur i reconegut.
PREGUNTES
- Com creus que hauriem d'afrontar la comunicació no verbal des de la docència per tal de fer més enriquidores les converses?
-- Consideres que és millor que els temes de conversa siguin proposats per la docència o pels propis alumnes?
COMENTARI PERSONAL
M'ha semblat un article molt interessant amb molts beneficis pels alumnes i així mateix pels mestres. Valorar alguna cosa tan cotidiana com és la comunicació per tal de ser font de coneixement i d'emocions ho trobo molt important. No estem acostumats a donar-li prou valor a aquesta vida a l'aula que hi ha més enllà de compartir un espai i penso que és molt enriquidor que una autora hi dediqui aquest text tan adequat.
Com a únic contra, m'ha faltat que parlés més de com tractar aquesta comunicació emocional i fer que aquestes converses estiguin sempre en un entorn de confiança i benestar.
La meva conclusió és que m'ha servit per reflexionar i a la vegada per aprendre més, personalment penso que a l'aula s'aprèn cada minut i què millor que aprendre de la pròpia comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada