LECTURA 2 - L'escola, un sistema viu

SÍNTESI

Cada inici de curs escolar s’obren un bon grapat d’escenaris de descobriment. L’inici de curs és el moment de propiciar l’espai, el temps i les accions per anar generant un món de converses indagadores que donen la possibilitat de mirar amb ulls nous les coses existents.

La comunicació confiada i transparent ens guia a destriar el que es vol fer i anar-ho actualitzant i adaptant a les noves necessitats. La investigació que més persevera és la que porta a la pregunta: “Qui sóc?”. Les preguntes dels alumnes mostren els diferents aspectes d’un mateix aprenentatge: el lloc que s’ocupa a la vida.

La mirada de la pedagogia sistèmica ha portat a enfocar el creixement i l’èxit de l’alumnat integrat en el seu sistema familiar i estar atents al seu desenvolupament íntim i integral essencial.

Com a mestres hem de conèixer el context familiar de cada un dels infants i acompanyar-los en el seu camí amb respecte. Configurar una xarxa de vincles que va creixent al llarg el temps que compartim. Existeix una idea ancestral que diu: “Per educar una criatura, cal una tribu sencera”. S’han de construir vincles confiables i autèntics amb les famílies per poder dur a terme la tasca d’educar els infants mitjançant una comunicació fluida que obri camins per ajudar-los a descobrir la seva identitat i acompanyar-los en una vivència positiva de l’aprenentatge. Vincles amb la família com a potenciadors de l’educació tot construint una xarxa que es connecta.

A la classe les criatures tenen l’oportunitat de compartir allò que és significatiu per a ells. És important la col·laboració i participació de les famílies a l’escola afavorint la comunitat d’aprenentatge que envolta els infants. A l’aula, es crea un espai per mostrar les generacions anteriors a nosaltres, un espai d’història i de reconeixement.

PARAULES CLAUS

Pedagogia sistèmica, vincles, família, emocions, desenvolupament afectiu.

OPINIÓ PERSONAL

Un altre dels temes claus que tracta l’article és el desenvolupament personal. Personalment, considero que és molt important treballar l’educació emocional amb els infants. Saber identificar i posar nom als sentiments i emocions per tal de, si més no, afavorir la resolució de conflictes. Treballar pel benestar comú. La meva (curta) experiència als centres educatius amb els quals he pogut treballar, demostra que en pocs casos es treballa aquest aspecte amb els infants. Vaig ser conscient de la importància de les emocions quan vaig estar de pràctiques al primer curs del primer cicle de primària (Els gats) del CEIP Enric Casassas. La tutora del grup va decidir fer una mena de cartells amb diferents cares que expressaven emocions com ara trist, content o enfadat. Els nens, cada dia havien de posar una agulla d’estendre roba amb el seu nom allà on es sentien identificats amb aquella emoció i en acabar la mestra preguntava als seus alumnes el perquè de la seva elecció. Era un moment pels infants en què ells podien expressar com es sentien i també, per la professora, era un moment per conèixer una miqueta més a cadascun d’ells. Aquesta idea em va cridar molt l’atenció, però mai més l’he tornat a veure, ni aquesta ni semblant.

Ha estat una lectura fluida i que, a la vegada, m’ha ajudat a entendre una mica els dubtes dels més petits. M’agrada que als articles es parlin d’experiències o casos reals.