En Pere Peris.

PRESENTACIÓ D’EN PERE PERIS.

Avui ens ha visitat en Pere Peris, i ens ha mostrat una mica la seva manera de fer a través de la repartició d’una paraula diferents a cadascú de nosaltres, i ens ha dit que ho guardéssim fins que ell ho digués.

A continuació, ha passat a presentar-se i tot seguit ens ha mostrat la importància de gaudir amb la nostra feina, fent així que es transmeti als nostres alumnes, i per tant, tots gaudeixen mentre es troben a l’escola i no veurem la feina com a tal, sinó com un lloc on gaudim cada dia. Si treballes en el que t’agrada, no ho veuràs com una feina...

També ha volgut donar importància a la lectura i ha deixat un temps perquè recordéssim en els contes que ens explicaven de petits. He recordat com m’agradava que m’expliquessin contes abans d’anar a dormir, era un moment molt bonic que compartia amb els meus pares i el meu germà desprès d’haver passar moltes hores separats degut a la feina d’ells i l’escola. Un moment nomes nostre.

És un recurs que penso usar quan sigui mestra, ja que serveix en molts moments a l’aula i poden treballar aspectes molt importants pel desenvolupament integral dels infants, com per exemple; ubicar-se en el temps i l’espai, desenvolupar la imaginació i el joc simbòlic, la creativitat...

Per acabar amb la seva conferència ens ha llegit un conte que estava relacionat amb les paraules que ens havia repartit al principi de la sessió i els hem anat dient entre tots per tal ‘d’emplenar’ una sopa de lletres del conte.

Sé que és molt important la lectura en molts aspectes pel desenvolupament dels infants, però també als adults ens ajuda en molts altres i és per això que hem de seguir donant importància a totes les etapes de la nostra vida, i no només quan som petits.

LECTURA 9: LLENGUA ORAL EN LES AULES MULTICULTURALS I PLURILINGÜES EN L'EDUCACIÓ INFANTIL

Barragán (2002)

Idees clau:

-          Diferències lingüístiques

-          Comunicació

-          Llengua

-          Estratègies

Preguntes:

-          Quina és la millor estratègia perquè els infants que provenen d’altres països aprenguin la llengua nova?

-          Quines altres estratègies es poden usar com a mestres si la família no entén la llengua del país?

-          Aquestes estratègies poden anar canviant al llarg del temps?

Resum:

Cada vegada és més usual que s’incorporin infants d’altres països a les aules i al portar poc temps al país acostumen a no dominar la llengua del país en el qual es troben. Es poden trobar diferències lingüístiques, culturals i socials i això dificulta qualsevol tipus de comunicació entre mestre-alumne.

El primer pas que ha de fer el mestre és observar a l’infant però també el seu entorn, és a dir, a la seva família. L’actitud que ha de mostrar el mestre ha de ser receptiva a poder aconseguir algun tipus de comunicació fins i tot buscant mètodes per poder comunicar-se en l’idioma de la família.

Com a objectiu el mestre s’ha de plantejar establir un vincle per fomentar la confiança i la comoditat de les famílies per tal que així puguin conèixer-se. També que els infants acabin aprenent l’idioma promovent la comunicació, per tant, el mestre ha de oferir activitats de comunicació, de treball en equip... perquè aquests infants acabin interioritzant tots els aprenentatges d’una llengua.

Les rutines, l’organització d’espais, els jocs i la participació de la comunitat són aspectes que intervenen de manera directa en l’adquisició de la llengua.

Opinió personal:

A vegades, resulta complicat que es desenvolupin vincles en dues o més persones que no comparteixen la mateixa llengua. És per això, que com a mestres ens hem de plantejar diferents estratègies perquè aquests infants es mostrin segurs i còmodes, fent així que estiguin receptius a l’hora d’aprendre.

No hem de veure el fet que parlin una llengua diferent com a una barrera, sinó com una oportunitat. El fet que es pugui treballar un altre país a través de la llengua, de la seva cultura, fa enriquidora un aula.

A més, a vegades, es poden usar altres mètodes per comunicar-se, i amb això tenim l’exemple d’una classe on una professora de la Universitat es va dirigir en Danès, idioma que nosaltres no dominem i es va fer entendre perfectament, arribant inclús a ensenyar-nos vocabulari bàsic d’aquesta llengua.

Lectura 7. Lectura compartida i estratègies de comprensió lectora en Educació Infantil.

Llamazares i Alonso-Cortés (2016)

Idees clau:

• Comprensió lectora. 
• Estratègies
• Activitats descontextualitzades
• Comprensió
  
  

Preguntes:

• Penseu que és positiu que els nens aprenguin a llegir quan encara no estan preparats?
• Quines tècniques usaríeu per comprovar que els infants han comprès la lectura?
• Quin paper té el mestre en aquestes activitats?

Resum:

La lectura és una eina molt important a Educació Infantil perquè està contextualitzada moltes vegades i mostra millors resultats en comparació amb les activitats de llengua escrita. 

Podem trobar dos lectures diferents i es diferencies perquè: 

• Lectura compartida; compartir una lectura amb alguna altre persona (família, professor, companys, infants...) ajudant així al desenvolupament cognitiu de l’infant.
• Lectura dialògica; realitzar una lectura dins de l’aula fent així que els infants interactuïn i arribin a les seves conclusions sobre el que han llegit. 

Estratègies abans de la lectura:

• Explicació de l’activitat per tal de activar els coneixements dels infants i cridar així la seva atenció.
• Establir objectius i propòsits.

Estratègies durant la lectura:

• Comprovar la comprensió de la lectura.
• Prendre decisions adequades al moment. 

Estratègies després de la lectura:

•  Resumir entre tots el conte perquè els infants acabin d’entendre.

Es poden trobar dos components en la lectura; la comprensió, que es vincula amb les habilitats lingüístiques , i la descodificació, que depèn del coneixement alfabètic. Per tant, se li ha de donar més èmfasi a la comprensió per fomentar així les habilitats lectores.

Opinió personal:

He decidit escollir aquesta lectura (ja que el meu grup aquesta setmana no en tenia d’assignada), perquè quan era petita m’apassionava la lectura. Estar asseguda al terra o al llit i que m’expliquessin un conte m’agradava molt. 

Durant les meves estades de pràctiques vaig llegir molts contes als infants i ara que conec diferents estratègies que la lectura m’ha proporcionat ho faré de manera correcta i entendré el perquè del que passa mentre l’explico. 

També ho podré fer servir a l’activitat de la setmana que ve on haig d’explicar a les meves companyes i al professor Xavier un conte a l’aula.

Lectura 8: el desenvolupament i autonomia Montessori. Martin i altres (2013)

Idees claus:

• Observació
• Autonomia
• Infant com a protagonista
• Desenvolupament de les capacitats
• Professor com a guia. 

Preguntes:

• Penseu que la metodologia tradicional hauria de començar a canviar i assemblar-se a la Montessori?
• Quin paper ha de tenir el mestre en aquestes activitats?
• Els infants com poden saber on estan els límits?

Resum:

La llicencia en medicina, Maria Montessori, va revolucionar tot el món educatiu a través de la seva metodologia d’ensenyament a les escoles en un període curt de temps.  

Va implementar la seva metodologia al complex cultural i esportiu Montessori – Palau on clarament es veia com l’infant era el protagonista i es movia amb total llibertat a través del moviment, l’experimentació i  l’expressió desencadenant així una autonomia personal. 

Perquè aquests nens assoleixin els coneixements i es desenvolupin de forma integral les seves capacitats, han d’estar en un ambient on tot estigui pensat i preparat perquè puguin aprendre per ells mateixos i per tant ha d’estar tot pensat donant resposta a totes les necessitats que tinguin els infants en el seu procés d’aprenentatge. 

El paper del mestre ha de ser  el de guia, preparar l’ambient i els materials necessaris perquè es desenvolupi l’activitat i no ha d’intervenir. També ha de tenir el paper d’observador, Maria Montessori va donar molta importància al fet d’observar ja que ho considerava una eina fonamental per poder conèixer a cada infant fent-se així capaç d’adaptar-se a les necessitats específiques de cada infant i del grup. 

Comentari personal:

Des del meu punt de vista, l’escola tradicional d’avui dia, hauria de començar a assemblar-se a la metodologia creada per Maria Montessori, tot i que aquest canvi actualment, seria molt difícil perquè molts dels mestres ja estan acostumats a les seves pràctiques i no estan receptius al canvi. Però des de les noves generacions de mestres, hauríem de propulsar aquest canvi. 

També cal que els mestres observin tot el que passa i no passa a l’aula, ja que així podran conèixer molt més als seus alumnes i podran comprendre’ls i ajudar-los en tots els aspectes i no només avaluar de forma numèrica.

Lectura 6: grups interactius al final de l'etapa.

LECTURA 6: GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L’ETAPA. Zugazaga (2013)

Idees claus:

• El treball cooperatiu
• La importància de les famílies 
• Grups interactius
• Atenció a la diversitat.
• Individualitat

Preguntes:

• Per què no ho realitzen a altres etapes educatives i ho fan únicament als 5 anys?
• Qui va ser la persona que va proposar aquest projecte?
  
  

Resum:

L’escola Maiztegi ubicada a Biscaia, realitza un projecte de grups interactius amb infants de p-5 des de fa 4 anys, i s’ha desenvolupat amb molt d’èxit.

La idea va sorgir perquè es van plantejar el fet d’organitzar l’aprenentatge a l’aula d’una forma diferent a la tradicional i van tirar endavant amb la idea que van tenir. En un principi, se’ls va fer difícil ja que les famílies no estaven gaire receptives davant aquests canvis, tot i així, van aconseguir reunir a un nombre petit de voluntaris, i en comparació amb ara, aquest a augmentat de forma significativa. 

El projecte es desenvolupa en 3 grups de 5 persones cadascun i es reuneixen una tarda a la setmana, fent així que cadascú aprengui de si mateix però el que interessa en aquestes dinàmiques és aprendre també dels altres. 

L’autonomia és un altre aspecte molt important d’aquest projecte i a través de la rotació que realitzen els grups per les diferents activitats es treballen aspectes com el coneixement, l’autonomia anteriorment dita així com també les diferents àrees instrumentals. Es compta també amb un voluntari que guia les activitats i a més fa un informa avaluant el desenvolupament de l’activitat. 

També tenen molt en compte la diversitat i la individualitat de cada infant per tal d’aconseguir un desenvolupament integral del nen. 

Comentari personal:

Tot i que ja coneixia els grups interactius perquè vaig realitzar les pràctiques a un centre on hi desenvolupaven aquest projecte, m’ha agradat el fet que les famílies s’involucrin i siguin voluntaris. Moltes vegades no es senten partícips de les activitats que realitzen els seus fills a l’escola i és una manera de treballar en xarxa.
Recordo quan a la meva escola venien les famílies a realitzar alguna activitat amb nosaltres, i tots estàvem molt contents i receptius per realitzat l’activitat. Per tant, penso que les famílies haurien d’estar més involucrades en les diferents dinàmiques als centres. 

Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció és el fet que només ho realitzin un dia a la setmana i només amb tres grups si els resultats han estat tan positius. Sé que és complicat realitzar-ho a tots els cursos, però això crea una mica de desigualtats respecte els altres companys del centre. 

 En definitiva, més escoles haurien d'introduïr projectes com aquest al seus programes. 

Visita d'en Pere Peris: els contes a educació infantil

Aquesta sessió va resultar ser diferent de totes les altres, ja que vam poder gaudir de la presència d'en Pere Peris.

En un inici ens va parlar de la diferència existent entre el que és el joc i el treball en el món humà, deixant-nos veure que en tot moment, tant adults com infants, hem de poder gaudir de moments lúdics i que, alhora, aquests també es poden emprar per a aprendre i treballar.

D'aquesta manera, ens va explicar que una molt bona manera de treballar la immersió lingüística en els infants és per mitjà de situacions simulades, contextualitzades i significatives pels/per les alumnes, per tal que puguin entendre i conèixer la funcionalitat dels aprenentatges que adquireixen i que, després, els hi seran necessaris socialment.

Per aquest motiu, en Pere Peris ens va remarcar clarament la importància que tenien els materials que utilitzàvem com a docent, donant especial menció als contes. El motiu principal de fer protagonista a aquest material recau en el fet de veure les múltiples i diverses funcions que poden tenir, alhora veient que també tenen gran rellevància el paper de les emocions a l'hora de tractar aquest material.

Sense dubte, es tracta d'un material idoni per tractar conceptes i temes socials que poden resultar incòmodes per a moltes persones o de difícil parla. Amb els contes, els infants entenen, imaginen, senten i gaudeixen, per aquest motiu els resulten tan atractius i desitjables. Cal, per això, que com a docents sapiguem mantenir aquest desig lector al llarg de totes les etapes educatives dels infants.

Per últim, voldria afegir que em va agradar el detall de la targeta que ens va donar en Pere Peris on es podia llegir de manera clara i fluida: "Hablar es una necesidad, pensar es un arte".

Lectura 9: "Lengua oral en aulas multiculturales y plurilungües en Educación Infantil" - Catalina Barragán (2002)

Idees principals

- Veure la multiculturalitat i el plurilingüisme com a una font d'aprenentatge.

- Estratègies i mètodes per a afrontar les possibles dificultats comunicatives.

Resum

Aquest text escrit per Catalina Barragán ens mostra els handicaps que actualment es viuen en una societat on l'emigració i la immigració està a l'ordre del dia, essent la principal causa d'aules multiculturals i plurilingües. La llengua oral, així, es veu afectada, sobretot a l'etapa d'educació infantil, donant lloc a dificultats comunicatives a l'aula, tant per part dels infants com dels/de les mestres.

Tornant a l'abans esmentada migració, veiem com dins d'una mateixa aula trobem infants amb llengües maternes diferents i costums socials i culturals molt diversos entre si. És per això que l'autora defensa i exposa unes actituds i estratègies clau a l'hora de donar la benvinguda a aquests infants i a l'hora de treballar amb ells/es, per tal d'evitar a tota costa l'exclusió i marginació de qualsevol dels infants per motius xenòfobs o de qualsevol altra índole.

Així, les estratègies i actituds que més han quedat remarcades serien la postura comprensiva, que facilita que les nostres paraules siguin enteses de manera que no només s'abasta l'expressió oral, el fet de mantenir una actitud humil i sense prejudicis, per donar a entendre als discents i a les famílies que tothom és benvingut i partícip dels aprenentatges, i observar tot de manera crítica i analítica amb l'objectiu d'aprendre de les altres persones de l'aula i juntament amb elles.

Encara i així, anteriorment a la seva aplicació pràctica a l'aula del centre, hem de poder valorar quina posició i actitud ocupa el centre pel que fa als aprenentatges lingüístics. Si l'ambient no és idoni per a l'aplicació d'aquesta nova actitud enfront del plurilingüisme, la feina se'ns pot tornar una càrrega massa gran i, possiblement, poc i mal valorada per la resta de la comunitat educativa.

Preguntes

- Quan l'ambient no és l'idoni per a dur a terme aquest canvi actitudinal, s'abandona el projecte i es segueix treballant de la manera tradicional o hi ha alguna altra opció?

- Quan no hi ha manera ni física ni lingüística de comunicar-se amb un infant, com s'estableix l'acte comunicatiu per entendre's l'un a l'altre?

Reflexió

Aquesta lectura tracta un tema en el qual m'he vist força immersa durant les pràctiques de la Universitat tant durant el curs de primer com el de segon.

Les meves experiències, val a dir, es poden classificar en dos grups. Per una banda tenim les bones experiències o records, que estan més lligades a les pràctiques viscudes enguany a l'escola bressol GranVia Mar de Castelldefels, mentre que les males experiències es troben formades de manera principal per les viscudes l'any passat a sisè de primària a l'escola Pau Casals de Sabadell.

En el meu curt camí de l'experiència docent vaig veure, com a espectadora directa i participant, el que provoca o s'esdevé del plurilingüisme a l'aula, tant en l'educació infantil com en la primària. Així, vaig ser testimoni de moments com el d'una mestra adaptant-se als diferents idiomes i establint una comunicació basada en els gestos amb infants de països diversos, com de moments en els quals un infant quedava segregat dins de la mateixa aula al no haver-hi ningú que pogués fer d'intèrpret per establir una comunicació viable.

Essent aquests els records que tinc de la multiculturalitat i el plurilingüisme, trobo les estratègies o actituds que exposa la Catalina Barragán com a indispensables en comptes d'opcionals depenent del context. Tots els infants tenen dret a ser entesos i a expressar-se amb la gent que els envolta, independentment de la seva procedència o idioma.