dilluns, 10 d’abril del 2017

Comunicació i llenguatge parlat - Isabel Ferrer i Sunta Sogas


Paraules clau:
- Diàleg
- Llenguatge verbal
- Quotidianitats
- Relació entre adult - infant
- Desig de comunicació


Resum:
L’article “la comunicació i el llenguatge parlat” tracta sobre com ens comuniquem amb els infants i com, a vegades, tenen dificultats en aquesta i el llenguatge.

Per una banda, el desig més gran que hi ha a l’etapa de 0-6 és el de comunicar-se, el d’escoltar, entendre i parlar, que constitueix el llenguatge verbal. Per adquirir el llenguatge ha d’estar disposat a escoltar (escolta oberta), i això depèn del seu estat emocional (que el respectin, sentir-se acollit i estimat, cuidat...). Tanmateix, és important que als diferents contextos que envolten l’infant es creïn espais en què puguin explicar i compartir els seus interessos, inquietuds, desitjos, etc., que poden ser moments per descobrir les funcions que té el llenguatge d’anticipació i suplència de la realitat.

Per altra banda, dóna cabuda a la importància del diàleg com a punt de trobada entre la persona adult i l’infant (docent), ja que sense aquest no seríem capaços de comunicar-nos adequadament ni de generar llenguatge verbal. Per tant, totes les vivències de la vida quotidiana són importants i clau pel desenvolupament del llenguatge verbal, per exemple els moments de canvi de bolquers, alimentació, joc, descans...

A més, hem de tenir cura la nostra forma de reaccionar i parlar, ja que els infants són com esponges i ho capten tot, com els nostres pensaments i sentiments. Així doncs, és important posar atenció no únicament en les nostres actuacions, sinó també en les nostres emocions i les dels infants.

Per últim, per tal que l’infant sigui capaç d’aprendre a parlar és imprescindible la influència dels diferents entorns que faciliten el seu desenvolupament.



Preguntes a l'autora:
- Què podem fer un cop hem detectat una dificultat d'expressió per part d'un infant?


Comentari personal:
Aquesta lectura, a part de ser molt fàcil de llegir, m'ha interessat bastant, ja que mai havia pensat que era tan important el com diem les coses als infants i el to de la veu. És un article que està molt ben estructurat per punts i això ajuda a seguir la lectura, a més, en cada punt comenta un aspecte de la nostra comunicació amb els infants i com ells van adquirint el llenguatge i com el poden interpretar. A l'hora de posar-ho en comú amb les companyes que han llegit aquest mateix article m'he adonat que totes comentàvem semblant la lectura, és a dir, de la importància de les nostres actuacions i emocions i la dels infants, de deixar participar als infants en activitats quotidianes perquè tinguin interès per aprendre la llengua oral, entre altres.

D'altra banda, quan he compartit la síntesi del meu article amb altres companyes que han llegit uns de diferents m'ha costat relacionar el meu article amb els altres, ja que parlaven de coses distintes. Amb l'únic que l'he pogut vincular des del punt de vista de la interacció és amb el de M. Teresa Sogas L'art de conversar, el qual tracta, entre altres aspectes, de la importància de conversar amb els infants i de la conversa entre aquests.

Per últim m'agradaria deixar-vos un enllaç d'interès que tracta sobre la comunicació amb infants amb trastorn d'espectre autista que m'ha semblat molt interessant. Si cliqueu en el nom del article adjunt hi podreu accedir: Comunicació i llenguatge: bidireccionalitat en la intervenció en nens amb trastorn d'espectre autista.

LECTURA 6: NASCUTS PER LLEGIR: PROJECTE DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA PER A LA PRIMERA INFÀNCIA - MARTA ROIG

PARAULES CLAU: lectura, primera infància, famílies, projecte



RESUM:

La lectura d’aquesta setmana ha estat la titulada “Nascuts per llegir: Projecte de promoció de la lectura per a la primera infància” de l’autora Marta Roig que tracta sobre un projecte que promou el gust per la lectura entre les criatures de 0 a 3 anys.

Aquest projecte és molt interessant, ja que es treballa de forma cooperativa entre diferents entitats públiques: l’ajuntament, els CAP’s i les biblioteques públiques. L’ajuntament, per tal de poder iniciar el projecte ha de firmar un conveni i desprès a través dels centres de salut hi ha diferents recursos que informen a les famílies amb nadons o amb futurs nadons de les possibilitats d’aquest programa i aquestes van a la biblioteca on hi ha muntat un espai per atenció a la primera infància per a fomentar la lectura d’aquests nadons on hi trobem tant racons de pares, com contes pels infants com recursos per a la lectura. Més enllà de l’activitat local, les famílies poden gaudir també de materials, orientacions i propostes desenvolupades per la mateixa coordinació del programa.

Aquest programa promou experiències compartides entre pares i fills a partir del llibre i la primera literatura. L’objectiu que es planteja és despertar el gust per la lectura des del primer mes de vida, ja que és una eina fonamental pel desenvolupament integral dels infants. No pretèn avançar aprenentatges sinó que intenta actuar sobre els habits familiars perquè la lectura es gaudeixi amb normalitat i de manera quotidiana.

Al final de l'article es donen unes estadístiques de com està anant aquest programa tant a Catalunya com a Andorra i es manifesta que s'està millorant per tal de multiplicar les famílies beneficioses i contiuar l'educació.

Com a conclusió, es podria dir que i tot i que només es parli d’aquest projecte concret també n’hi ha d’altres i, per tant, cada cop hi ha més possibilitats de lectura pels infants de 0 a 3 anys cosa que és molt beneficiosa tant per a les famílies com pels infants


PREGUNTES A L'AUTORA:

  • Per què les escoles bressol no participen en aquest projecte?
  • Si funciona tan bé aquest projecte, per què no es trasllada a altres territoris d'Espanya?

REFLEXIÓ:

Per ser realment sincera, l'article d'aquesta setmana no m'ha agradat, ja que només se centra a explicar com és i com funciona el projecte de promoció a la lectura, penso que el text està una mica buit d'informació. Tot i això penso que el projecte en si és interessant i útil, mai havia escoltat sobre ell i crec que estaria bé que el projecte s'apliqués en altres territoris, tenint en compte l'èxit que té.

Lectura 6

Nascuts per llegir




L’article tracta la lectura en la primera infància, destacant fets i estratègies perquè els infants desenvolupin  motivació  i gust per la lectura ja des de que neixen.  Algunes de les estratègies  per aconseguir que es propaguin ambients i contextos on es trobi present tan la lectura i l’escriptura  és fer-la compartida amb la família, el simple fet de que el familiar llegeixi el conte  amb l’infant pot potenciar el vincle que tenen ambdós.  D’altres estratègies que es marquen en l’article són projecte a nivell municipals on els centres de salut d’atenció primària concretament tenen una gran rellevància, ja que és el primer servei que  ofereix als recent nascuts els  primers contactes amb el llenguatge escrit. Aquests programes quan el nen ja té 3 anys es traspassen a les biblioteques que en molts  casos treballen conjuntament amb els centres d’educació infantil. Tots aquests serveis que treballen per potenciar el gust per la lectura i l’escriptura tenen activitats molt enriquidores per oferir amb materials i eines de qualitat.
En conclusió el fet d’estimular contextos de  lectura i escriptura  amb els infants,  a partir de les famílies o en projectes o programes de qualitat de l’entorn, permet  potenciar el desenvolupament integral , emocional i cognitiu de l’infant des de ben petit.  D’altra banda els projectes o programes que es puguin dur a terme en un país, ciutat o poble poden ser molt enriquidors degut a que aquests repercuteixen directament a la població fent-la més valuosa, competent i crítica.
Idees clau
·         -Programes  i projectes de lectura  de qualitat del nostre entorn  fan que la societat esdevingui rica competent crítica i culte. La importància del context.
·         -Lectura pot potenciar el  vincle i les relacions  amb les famílies.
·       -  Lectura eina per el desenvolupament integral de l’infant.



REFLEXIÓ PERSONAL
Tal i com es constata a l’article tots aquests programes i projectes han donat resultats molts positius on un gran nombre de famílies i infants han tingut la oportunitat de viure experiències molt enriquidores. Aquestes experiències, no només són enriquidores per els infants, sinó també per les famílies i tota la societat, sobretot de cares a un futur. És a dir si aquests infants ja des de que neixen tenen experiències significatives i  molt properes al context amb el llenguatge escrit, la lectura, més endavant tindran gran facilitat per comunicar-se, expressar-se, empatitzar, encuriosir-se, formar-se en definitiva  podran desenvolupar-se en societat. Com a conseqüència a  la societat es compondrà de persones amb coneixements, cultes, que saben defensar-se i ser crítiques, fet que realment necessita la societat d’avui en dia per avançar, millorar i marcar un progrés.
Trobo molt interessant que treballi l’àmbit de la salut. El projecte és en xarxa metges informen als pares biblioteca els, ofereix recursos. Obert als centres educatius perquè també hi puguin participar, no només a la família i no l’escola. En definitiva la lectura amb els infants és la socialització amb els adults, construeixin significat, amb capacitat reflexiva i d’abstracció .
Les altres lectures
Lectura 2 el corro comunicació necessitats dels infants que surt per si sols, per compartir els problemes que tenen opinions. Els hi hem de donar temps (no tallar o acabar el que volen dir) transmetre calma i confiança farà que parlin amb públic. Espai perquè els infants expressin i comprensió i reconeixement de les emocions, sense ser jutjats. Infantks estrangers donar-li una situació de permanència aquest espai pot anar molt bé.
Lectura 3 incidir en le llenguatge amb la veu la mirada, precisió, vocalitzar. Avaluar amb la filmació (per autoavaluar-nos, comentar-ho amb els companys). Factors ambientals evitar generalitzacions (sempre mai..)
Lectura 4 grups interactius d’una classe famílies dinamitzadores, fer-ho comunitari, enriqueix la comunicació.



Lectura 6 (III): La comunicació i el llenguatge parlat – Isabel Ferrer (Natàlia Martínez)


Les 5 paraules clau:
-          Diàleg
-          Llenguatge verbal
-          Quotidianitats
-          Relació entre adult-infant
-          Desig de comunicació
Resum de 300 paraules:
L’article “la comunicació i el llenguatge parlat” tracta sobre com ens comuniquem amb els infants i com, a vegades, tenen dificultats en aquesta i el llenguatge.
Per una banda, el desig més gran que hi ha a l’etapa de 0-6 és el de comunicar-se, el d’escoltar, entendre i parlar, que constitueix el llenguatge verbal. Per adquirir el llenguatge ha d’estar disposat a escoltar (escolta oberta), i això depèn del seu estat emocional (que el respectin, sentir-se acollit i estimat, cuidat...). Tanmateix, és important que als diferents contextos que envolten l’infant es creïn espais en què puguin explicar i compartir els seus interessos, inquietuds, desitjos, etc., que poden ser moments per descobrir les funcions que té el llenguatge d’anticipació i suplència de la realitat.
Per altra banda, dóna cabuda a la importància del diàleg com a punt de trobada entre la persona adult i l’infant (docent), ja que sense aquest no seriem capaços de comunicar-nos adequadament ni de generar llenguatge verbal. Per tant, totes les vivències de la vida quotidiana són importants i clau pel desenvolupament del llenguatge verbal, per exemple els moments de canvi de bolquers, alimentació, joc, descans...
A més, hem de tenir cura la nostra forma de reaccionar i parlar, ja que els infants són com esponges i ho capten tot, com els nostres pensaments i sentiments. Així doncs, és important posar atenció no únicament en les nostres actuacions, sinó també en les nostres emocions i les dels infants.
Per últim, per tal que l’infant sigui capaç d’aprendre a parlar és imprescindible la influència dels diferents entorns que faciliten el seu desenvolupament.
2 preguntes per l’autora:
-          Com, quan i on aplicaries tota aquesta teoria?
-          El fet d’estar disposat a escoltar ve a causa de donar-li alguna motivació a l’infant. Com el motivaries?
Valoració personal:
És la lectura que més m’ha costat entendre perquè la forma de redactar m’ha semblat una mica complicada, és a dir, si ho hagués escrit d’una forma més senzilla s’entendria molt millor. Tot i això, m’ha agradat bastant, però encara més quan entre les companyes hem parlat d’aquesta. Conversant amb elles del resum i les paraules clau que havien posat em va quedar molt més clar el que volia transmetre la lectura. Per tant, cal dir que és una lectura interessant i enriquidora, com totes les que fem, ja que ens crea nous aprenentatges o, almenys, els millora. M’han faltat parts pràctiques, és a dir, no tanta teoria, sinó com, quan i on l’aplicaria o exemples.
Si hagués de triar alguna de les lectures que hem llegit fins ara per qualsevol cosa no seria aquesta. A més, quan vam posar en comú totes les lectures (I, II, III, IV) no veiem molta relació entre elles, però vam veure que potser seria la interacció entre infants-adult, o simplement la interacció entre les persones.
Mentre llegia em recordava una mica a aspectes de la lectura 4 (la construcció de la llengua oral), ja que es aquesta ens parlava que, segons Chomsky, al néixer venim predeterminats a aprendre la llengua, que existeix mecanismes lingüístics innats, la relació entre desenvolupament del llenguatge i cognitiu i la importància en el procés de les relacions entre adult-infant.
Això últim és el que té en comú amb aquesta lectura perquè té molta importància el diàleg entre adult i infant, la importància de les nostres emocions i sentiments. A més, com la vida quotidiana és un aspecte clau per desenvolupar el llenguatge, encara que a simple vista no ens adonem.
Pel que fa a Vigotsky, diu que és el resultat de processos de socialització, interacció amb els altres. Per tant, estaríem parlant del mateix.

Encara que, com he dit anteriorment, m’agradaria veure més exemples perquè em quedi d’una manera més clara tota la teoria que ens ha proporcionat l’autor, ja que és important veure com s’aplicaria a la vida real.

Enllaç: aquest és un enllaç d’una pàgina web que explica què és la interacció de significat i concepte à http://definicion.de/interaccion/


diumenge, 9 d’abril del 2017

LECTURA (6) GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L'ETAPA

IV. Zugazaga, A. i altres (2013) Grups interactius al final de l’etapa, Guix d’infantil, 70, 18-21

IDEES CLAU

-La institució educativa i la transformació en comunitat d’aprenentatge.

-En els grups interactius es porten a terme actuacions d’èxit, en els quals s’imparteix l’educació mitjançant l’aprenentatge dialògic.

-El plantejament d’una nova organització a l’aula i el fet de treballar a través de grups augmenta l’aprenentatge i millora la convivència escolar.



RESUM


Aquesta lectura titulada Grups interactius al final de l’etapa ens parla d’un centre públic situat al País Basc. L’autora de l’article ens situa en un context on l’economia dels darrers anys ha patit una transformació, de la mateixa manera que el perfil dels seus habitants a causa de l’arribada de famílies d’altres comunitats autònomes, fet que ha generat una gran diversitat lingüística en l’alumnat del centre. 

La institució educativa es va transformar en comunitat d’aprenentatge la qual ha tingut implicacions innovadores, com per exemple: el fet de realitzar noves pràctiques docents basades en l’aprenentatge dialògic (interaccions en les quals hi hagi un diàleg igualitari i on hi hagi un consens), i una participació més gran de tot el personal de la comunitat. 
En la comunitat d’aprenentatge es porten a terme diverses activitats: tertúlies dialògiques, aules tutoritzades, formació de familiars, etc. Però sobretot l’autora fa èmfasi en els grups interactius. En aquests grups es realitzen activitats on té una gran importància el treball cooperatiu. Aquestes, són tutoritzades per una persona adulta voluntària, les quals abans només feien les mestres però actualment les poden tutoritzar els familiars de l’alumnat de manera voluntària, actualment hi ha quatre mares voluntàries. 

Per tal de fer la preparació de la sessió, la tutora és la responsable de dissenyar les tasques i organitza els grups de manera heterogènia (diferent llengua, diferent sexe, diferents motivacions, etc.) L’objectiu principal és reforçar les àrees instrumentals, l’autonomia de l’alumnat i el coneixement del medi. 

D’altra banda, a l’hora de fer l’avaluació, la persona dinamitzadora ha d’avaluar: el treball, l’actitud, l’activitat i la interacció de cada grup amb l’objectiu de millorar la tasca. A més a més, es realitza una formació del procés tant per part del professorat, com del voluntariat i l’alumnat. En aquesta formació analitzen vídeos dels grups interactius i de les pròpies experiències. 

Finalment, l’autora ens parla del resultat de l’experiència, el qual és molt positiu, ja que aquesta experiència és enriquidora per tota la comunitat d’aprenentatge perquè es comparteixen interessos i capacitats i l’aprenentatge es construeix de manera conjunta.

PARAULES CLAU

Grups interactius, aprenentatge dialògic, comunitat d’aprenentatge, famílies, heterogeneïtat.

PREGUNTES A L'AUTORA


-Quina és la major dificultat quan es participa com a voluntari en grups interactius? 

-Seguiu algun criteri per escollir als mestres que formaran part dels grups interactius? 

-Per quin motiu només hi ha mares voluntàries i no altres familiars?

REFLEXIÓ

Aquest article m’ha semblat molt interessant perquè no conec cap escola en la qual hi hagi una comunitat d’aprenentatge i es realitzi una experiència de grups interactius. Penso que les interaccions comunicatives són un bon mitjà per a l’aprenentatge i el desenvolupament, on els infants s’ajuden entre ells i aprenen els uns dels altres, creant un context adequat. Totes les persones comptem amb la capacitat de llenguatge i necessitem el diàleg per interactuar. A més, a l’escola de la que parla l’article, ho porten a terme a través de l’aprenentatge dialògic en el qual, les diferents aportacions són respectades per igual i a gràcies a la participació activa fa que s’afavoreixin els aprenentatges. 

Llegint les diverses opinions de les dinamitzadores voluntàries he pogut comprovar que és una experiència gratificant, ja que una d’elles per exemple ens explica que ha pogut entendre de manera més propera la tasca de les professores, la paciència i la capacitat que tenen per portar un grup gran d’infants. Penso que el fet de poder disposar de familiars en les activitats facilita l’aprenentatge i augmenta la motivació dels nens i nenes i crea un bon clima de treball.

D’altra banda, en el seminari parlant sobre la lectura ens ha sorgit un dubte i és que si l’escola no disposa d’un nombre suficient de voluntaris, potser pot haver-hi complicacions per tal de portar a terme aquesta experiència. ens hem plantejat que es podrà portar a la pràctica segons quin sigui el context.

Per finalitzar, vull dir que aquest tipus d’experiència s’hauria de portar a terme en totes les escoles, ja que penso que es pot garantir l’èxit educatiu perquè que es un model de centre inclusiu basat en la igualtat de possibilitats sense excloure a ningú.

A continuació, adjunto un vídeo que he trobat a YouTube, on es reflecteix l’experiència de grups interactius que es va a dur a terme a l’escola Joaquim Ruyra en el curs 2015/16:


LECTURA 5: LES INTERACCIONS SÓN LA CLAU PER APRENDRE A LLEGIR


IDEES CLAU
-          El fet que les famílies llegeixin amb els infants potencia lescriptura i la lectura.
-         Els infants necessiten interaccions per construir linterès per la lectura i aprendre a descodificar els codis i a donar sentit als símbols escrits.
-          L'aprenentatge de la lectura no s'ha de fomentar només a l'escola, la família, per exemple, també té un paper molt important.
-          Els infants procedents de famílies lectores solen demanar per llegir, molt abans que els infants que procedeixen de famílies on la lectura es mostra absent.
-          Els infants haurien de poder manipular i experimentar amb les lletres, els sons i les paraules escrites des de ben petits. És important introduir la lectura en edats primerenques.




RESUM
Aquesta lectura és una entrevista dirigida a Marta Soler, doctorada a Harvard i professora de la Universitat de Barcelona. Larticle està fet per Cristina Elorza i Francisco Luna i va ser publicat a la revista Guix Infantil al juliol del 2013. Lentrevista se centra a demostrar que els infants són capaços daprendre, conèixer i realitzar mecanismes per saber llegir i escriure.
En aquest article, Marta Soler defensa la importància de les interaccions (de la mateixa manera que Vigotsky) durant el procés daprenentatge de la lectura i lescriptura posant èmfasi en la implicació de les famílies. Considera que les interaccions són un dels aspectes claus perquè les criatures esdevinguin lectores. Per tant, l’aprenentatge lector no és un procés individual, sinó que mostra aspectes individuals i d’altres que s’han d’aprendre de forma col·lectiva, a través de la interacció.
Marta Soler considera, també, com aspectes claus per aprendre a llegir la formació i la interacció amb les famílies. Quan fem referència a la interacció familiar és important esmentar que els infants procedents de famílies lectores solen demanar per llegir molt abans que els infants que procedeixen de famílies on la lectura es mostra absent. Segons l’especialista una persona lectora és aquella a la qual li agrada llegir, però que, a més és capaç de parlar i compartir coneixements sobre el que està llegint.
A més, la Marta Soler especifica que hi ha molts centres que organitzen espais de lectura per a les famílies i els infants com, per exemple, biblioteques tutoritzades o clubs de mares i  pares que donen suport acadèmic i també diu que aquestes propostes són molt beneficioses tant per a les famílies no lectores, ja que les ajuda a potenciar aquest hàbit com per a les famílies lectores per a enriquir-lo. El projecte del qual més parla la Marta Soler és el projecte INCLUD-ED que intenta identificar estratègies pedagògiques per a l’èxit en l’educació i la inclusió i promou la cohesió social.


La nostra lectura ens explicava que els infants menors de 6 anys també tenen la capacitat d’adquirir el llenguatge, i si el seu context fos ric en la lecto-escriptura milloraria la seva predisposició a aquest aprenentatge. D’altra banda hi ha molts autors amb una opinió diferent: els nens han d’aprendre a llegir quan tinguin la motivació per aquest aprenentatge.


Per tant, no hi ha una clara opinió sobre si s’ha de potenciar un entorn lector des de petits o no i com a docents, cadascú fa el que creu convenient o el que es consensua en cada escola. Tot i això, en els primers anys de vida dels infants és la família la que fa que l’infant se situï en un entorn lector o en un no lector, i, per tant, si potencien l’aprenentatge del llenguatge des que són nadons o no.


PREGUNTES PER A L’AUTOR:
-          Els serveis per a famílies que s’esmenten a l’article estan presents en totes les escoles espanyoles? S’ofereixen de forma gratuïta?
-          Si ens trobéssim amb el cas d’una família analfabeta, quin recurs els hi oferiríem?

OPINIÓ PERSONAL
Aquesta lectura personalment no ha estat una de les que més m'ha agradat, tot i aprofundir en tots els aspectes que anomena no m'ha transmès un interès constant, com per exemple, em va passar amb la lectura anterior sobre la pedagogia Montessori. Per una banda, trobo imprescindible tenir present la lectura a la vida dels infants però penso que tracta el tema d'una manera poc atractiva. D'altra banda, trobo que com a futures mestres és important que reflexionem sobre la importància de conscienciar a les famílies de fins quin punt és interessant que llegeixin amb els seus fills i els transmetin aquesta passió des de ben petits. El fet de ser el primer resum que hem realitzat en grup també ha fet que pugui extreure més i m'hagi fixat en aspectes rellevants que sola no hi havia prestat prou atenció. En conclusió, ha estat enriquidora i tot i no ser de les meves preferides valoro molt la temàtica i com indaga en un tema rellevant com és la lectura.

Lectura (5( I Entrevista Soler-Gallart

LECTURA 5: LES INTERACCIONS SÓN LA CLAU PER APRENDRE A LLEGIR

IDEES CLAU

ü  El fet que les famílies llegeixin amb els infants potencia lescriptura i la lectura.
ü  Els infants necessiten interaccions per construir linterès per la lectura i aprendre a descodificar els codis i a donar sentit als símbols escrits.
ü  L'aprenentatge de la lectura no s'ha de fomentar només a l'escola, la família, per exemple, també té un paper molt important.
ü  Els infants procedents de famílies lectores solen demanar per llegir, molt abans que els infants que procedeixen de famílies on la lectura es mostra absent.
ü  Els infants haurien de poder manipular i experimentar amb les lletres, els sons i les paraules escrites des de ben petits. És important introduir la lectura en edats primerenques.

RESUM

Aquesta lectura és una entrevista dirigida a Marta Soler, doctorada a Harvard i professora de la Universitat de Barcelona. Larticle està fet per Cristina Elorza i Francisco Luna i va ser publicat a la revista Guix Infantil al juliol del 2013. Lentrevista se centra a demostrar que els infants són capaços daprendre, conèixer i realitzar mecanismes per saber llegir i escriure.
En aquest article, Marta Soler defensa la importància de les interaccions (de la mateixa manera que Vigotsky) durant el procés daprenentatge de la lectura i lescriptura posant èmfasi en la implicació de les famílies. Considera que les interaccions són un dels aspectes claus perquè les criatures esdevinguin lectores. Per tant, l’aprenentatge lector no és un procés individual, sinó que mostra aspectes individuals i d’altres que s’han d’aprendre de forma col·lectiva, a través de la interacció.
Marta Soler considera, també, com aspectes claus per aprendre a llegir la formació i la interacció amb les famílies. Quan fem referència a la interacció familiar és important esmentar que els infants procedents de famílies lectores solen demanar per llegir molt abans que els infants que procedeixen de famílies on la lectura es mostra absent. Segons l’especialista una persona lectora és aquella a la qual li agrada llegir, però que, a més és capaç de parlar i compartir coneixements sobre el que està llegint.
A més, la Marta Soler especifica que hi ha molts centres que organitzen espais de lectura per a les famílies i els infants com, per exemple, biblioteques tutoritzades o clubs de mares i  pares que donen suport acadèmic i també diu que aquestes propostes són molt beneficioses tant per a les famílies no lectores, ja que les ajuda a potenciar aquest hàbit com per a les famílies lectores per a enriquir-lo. El projecte del qual més parla la Marta Soler és el projecte INCLUD-ED que intenta identificar estratègies pedagògiques per a l’èxit en l’educació i la inclusió i promou la cohesió social.

La nostra lectura ens explicava que els infants menors de 6 anys també tenen la capacitat d’adquirir el llenguatge, i si el seu context fos ric en la lecto-escriptura milloraria la seva predisposició a aquest aprenentatge. D’altra banda hi ha molts autors amb una opinió diferent: els nens han d’aprendre a llegir quan tinguin la motivació per aquest aprenentatge.

Per tant, no hi ha una clara opinió sobre si s’ha de potenciar un entorn lector des de petits o no i com a docents, cadascú fa el que creu convenient o el que es consensua en cada escola. Tot i això, en els primers anys de vida dels infants és la família la que fa que l’infant se situï en un entorn lector o en un no lector, i, per tant, si potencien l’aprenentatge del llenguatge des que són nadons o no.

PREGUNTES PER A L’AUTOR:

-          Els serveis per a famílies que s’esmenten a l’article estan presents en totes les escoles espanyoles? S’ofereixen de forma gratuïta?
-          Si ens trobéssim amb el cas d’una família analfabeta, quin recurs els hi oferiríem?

REFLEXIÓ

Estic d’acord amb el fet que les famílies han de fomentar la lectura pels més petits, però és important no forçar a l’infant a aprendre a llegar o escriure. En les edats primerenques el més important és el joc ja que a partir d’aquest sorgeixen molts aprenentatges.
En alguns casos succeeix una sobreestimulació de la lectura que provoca estrès a l’infant, ja que estan sotmesos a aprendre molt ràpidament i per tant, això pot derivar a sentir-se fracassats. Per la qual cosa, és important fer-ne un bon ús de la lectura i proporcionar a l’infant un temps necessari per tal que aprendre es converteixi en una necessitat pròpia de l’infant.

 Aquesta lectura s’assembla molt al text del grup tres, perquè parla de la importància de l’escriptura i la lectura en família. En ambdós articles podem observar un seguit d’aspectes positius que influeixen en els infant. A més, la tercera lectura proposa idees per superar el desinterès dels infants per la lectura. En els dos articles, es dóna èmfasi en la interacció de l’infant amb un adult, tal com esmenta l’autor Vygotsky. “Lo que un niño puede hacer hoy con ayuda, será capaz de hacerlo por sí mismo mañana”. En aquesta frase, l’autor expressa que és molt important l’acompanyament de l’adult per aprendre.