Una plaça a l’escola, espais per a tothom i projecte de centre, Guix d’infantil, 88, 20-24 Mendebaldea (2016)

Idees claus:

-       l'espai com a motor d'aprenentatge.

-       L’espressió dels infants dins d’aquests espais.

-       La innovació cap a un millor futur a les escoles.

Resum:

Dins l’escola Mendeabla tenen molt clar que la clau és crear espais comuns per a tothom. Amb aquest propòsit han decidit construir una plaça com a espai per a tota la comunitat per tal de poder crear vincles i relacionar-se amb altres famílies i , de la mateixa manera, poder gaudir d’un espai on jugar i gaudir, sobretot en el cas dels més petits.

En el text ens fan saber que els espais dins l’escola són molt significatius i que han de ser llocs on els infants es sentin còmodes. Per tant, podríem dir que els espais, en aquest cas concret, la plaça, ha és un eix central per aquesta escola de Pamplona. Tot i així cal remarcar, que els infants tenen diferents necessitats, estan en canvis continus i és per això que és necessari tenir present sempre el concepte d’innovació present. Sempre s’ha d’estar proposat a fer aquells canvis necessaris per poder donar resposta a les necessitats dels infants i que aquests siguin els protagonistes. Per tal de fer possible això de la millor manera, la intervenció del professorat és primordial. Ells son els que s’han d’encarregar de veure i escoltar als seus alumnes, donant una mirada més global  i donar resposta al que van necessitant en cada moment.

 Una plaça a l’escola, espais per a tothom i projecte de centre, Guix d’infantil, 88, 20-24 Mendebaldea (2016)

Idees claus:

-       l'espai com a motor d'aprenentatge.

-       L’espressió dels infants dins d’aquests espais.

-       La innovació cap a un millor futur a les escoles.

Resum:

Dins l’escola Mendeabla tenen molt clar que la clau és crear espais comuns per a tothom. Amb aquest propòsit han decidit construir una plaça com a espai per a tota la comunitat per tal de poder crear vincles i relacionar-se amb altres famílies i , de la mateixa manera, poder gaudir d’un espai on jugar i gaudir, sobretot en el cas dels més petits.

En el text ens fan saber que els espais dins l’escola són molt significatius i que han de ser llocs on els infants es sentin còmodes. Per tant, podríem dir que els espais, en aquest cas concret, la plaça, ha és un eix central per aquesta escola de Pamplona. Tot i així cal remarcar, que els infants tenen diferents necessitats, estan en canvis continus i és per això que és necessari tenir present sempre el concepte d’innovació present. Sempre s’ha d’estar proposat a fer aquells canvis necessaris per poder donar resposta a les necessitats dels infants i que aquests siguin els protagonistes. Per tal de fer possible això de la millor manera, la intervenció del professorat és primordial. Ells son els que s’han d’encarregar de veure i escoltar als seus alumnes, donant una mirada més global  i donar resposta al que van necessitant en cada moment.

Cal remarcar la importància de les persones dins dels espais, és a dir, ja no és l’espai en si el que importa, sinó les persones que formen l’espai, que en definitiva són els que donen sentit a l’espai.

Com a conclusió, podríem dir que el text ens parla de la importància de treballar amb els infants en els espais i així crear un ambient on tots es puguin relacionar entre ells (pares, alumnes, professors...) deixant de banda els valors de cada institució. Es tracta de que siguin espais lliures on tothom es pugui expressar de la manera que saben individualment i així compartir i aprendre tot de tots.

Lectura (6) IV: Grups interactius al final de l'etapa

Zugazaga, A. i altres (2013) Grups interactius al final de l’etapa, Guix d’infantil, 70, 18-21

1.Tres idees clau que destacaríeu del text

1.La comunitat d’aprenentatge a l’escola, permet gràcies a la col·laboració dels diferents agents, posar en marxar diferents actuacions, com ara: tertúlies dialògiques literàries, aula tutoritzada, grups mixtos, grups interactius, formació de familiars, etc.

2.Els grups interactius a l’aula de 5 anys, són un tipus d’organització on s’agrupa l’alumnat de manera heterogènia, i es preparen diferents activitats per les quals passa tothom. És una manera per potenciar el treball cooperatiu i dialògic.

3.Aquests grups interactius es porten a terme amb la col·laboració de les famílies voluntàries, així doncs, la tutora presenta la feina prevista a les mares voluntàries, i al llarg de la sessió l’alumnat dividit per grups, realitza l’activitat. Les mares es queden a la mateixa activitat per ajudar i guiar als alumnes, i així, la tutora pot oferir una atenció més individualitzada als alumnes.

Font imatge

2.Resum global i al màxim de detallat possible però de només 300 paraules

La lectura anomenada Grups interactius al final de l’etapa està basada principalment en l’experiència de grups interactius amb nens i nenes de 5 anys del centre públic Maiztegi, de lurreta (Biscaia).

Així doncs, tal com ens expliquen els diferents autors del text, l’escola va patir una petita transformació i es va formar una comunitat d’aprenentatge, la qual cosa gràcies a la col·laboració dels diferents agents, aquesta escola va poder portar a terme diferents projectes, un dels quals va ser el de formar grups interactius.

Aquests grups interactius es van començar a aplicar l’any 2008-2009, com a una nova forma per organitzar l’aprenentatge a l’aula de 5 anys. Així doncs, s’agrupen els infants de manera heterogènia, i es preparen diferents activitats per les quals passen tots els grups. Cal destacar, que es potencia el treball cooperatiu i dialògic. El més important és que les famílies hi estan molt implicades, ja que la tutora és la responsable de dissenyar les tasques i d’organitzar els grups, però les mares voluntàries estan presents en les diferents activitats per ajudar als infants. A més, és molt important la formació que fan d’aquests grups, ja que es formen per mitjà de la tutora, de les mares voluntàries i dels infants. És a dir, hi participa en tot moment tota la comunitat educativa.

Des del meu punt de vista, penso que aquests grups poden afavorir molt l’aprenentatge, ja que des de ben petits els estem ensenyant a treballar de forma cooperativa, així doncs, es poden enriquir molt de les capacitats dels altres seus companys. A més, el fet de poder aprendre entre iguals, és un gran avantatge, perquè ho poden entendre més si ho explica un seu company, i de la mateixa manera, aquest company està reforçant el seu aprenentatge. Per tant, crec que s’hauria de poder portar a terme a totes les escoles.

                                                                                      Font imatge

3.Dues preguntes que formularíeu a l’autor o autora del text sobre aspectes que considereu  que requeririen més explicació.

-A la lectura en tot moment es parla de les mares voluntàries, però en cap cas, surt el nom del pare. Perquè sempre són les mares que van a l’escola a fer activitats voluntàries?

-El fet que col·laborin les famílies no distorsiona les activitats, ja que potser hi ha una mare d’algun dels infants?

Comentari personal:

M’ha semblat molt interessant la lectura, ja que penso que els grups interactius són una bona eina per poder treballar a les escoles i així fomentar la cooperació i l’aprenentatge entre iguals. Tot i això, durant el seminari ens ha sorprès el fet que els autors del text donessin tanta importància als grups heterogenis, ja que per a nosaltres és una cosa molt natural, i que per tant creiem que hauria de passar a totes les escoles. És per aquest motiu, que vam investigar més sobre el tema, i ens vam adonar que és una realitat diferent de la de Catalunya, ja que com a conseqüència de la crisi, va aparèixer una gran diversitat lingüística. Per tant, és un fenomen relativament nou de fa uns 5-6 anys, i des de l’escola ho tenen en compte per poder fomentar aquesta heterogeneïtat,  ja que anteriorment no es trobaven amb aquesta situació.

A més, també hem pensat una altra proposta per formar aquests grups interactius, i és que es podrien formar amb alumnes d’altres edats, així doncs potenciarien molt més els grups heterogenis.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció, ha estat el de la participació de les famílies. Penso que el fet que les famílies puguin organitzar activitats a l’escola, és un punt a favor perquè afavoreix que elles puguin implicar-se en l’educació dels seus fills, i veure realment com funciona, com aprenen, què fan, etc. Així doncs, podem dir que és una escola oberta, que potencia la participació de tota la comunitat educativa.  

Finalment, pel que fa a la relació amb altres lectures, trobem una certa relació amb la primera lectura que vam llegir que parlava sobre la Zona de desenvolupament intermental, ja que podem veure com els alumnes s’ajuden entre ells. A més, també ho podem relacionar amb les lectures anomenades “nascuts per llegir” i “l’art de conversar, escoltar, parlar i compartir a la rotllana”, ja que ambdós promouen l’ús de la llengua oral i la participació de la comunitat educativa.  

Per acabar, adjunto un vídeo en el qual es pot visualitzar com funcionen els grups interactius en una aula, concretament de l’escola Ceip La Guardia.

Lectura 6. Zugazaga i altres (2013). Grups interactius al final de l'etapa.

Paraules clau

Diversitat lingüística – aprenentatge dialògic – grups interactius – voluntariat – comunitat educativa.

Resum de la lectura

Aquest és un article que han elaborat professores d’un centre de Biscaia, juntament amb una professora de l’escola universitària de magisteri de Bilbao. Ens parla d’una escola que està situada en un municipi que ha patit transformacions a nivell econòmic i a nivell de perfil de la població, degut a la immigració que ha rebut d’altres CCAA i d’altres països. Això ha generat que en el centre educatiu hi hagi molta diversitat lingüística. Es tracta d’un centre que s’ha convertit en comunitat d’aprenentatge des de l’any 2005. Aquest fet ha tingut implicacions diverses, com ara la implementació de noves pràctiques docents basades en l’aprenentatge dialògic i ha provocat una participació més gran de tots els agents de la comunitat educativa.

 A l’aula de 5 anys apliquen des del curs 2008-09 els grups interactius. S’agrupa l’alumnat de manera heterogènia, es preparen diverses activitats i els grups van rotant per aquestes cada 20 minuts. Es treballen les activitats proposades mitjançant el treball cooperatiu. A cada grup de treball hi ha una dinamitzadora, que al començament era una mestra, però progressivament s’ha aconseguit que hi hagués familiars dels alumnes que formessin part del grup de dinamitzadors. Al principi hi havia pors d’obrir l’aula al voluntariat, tant per part del professorat com per part de les famílies, però aquestes pors s’han superat. La sessió de grups interactius es realitza una tarda a la setmana (1,5h). La tutora dissenya les tasques i organitza els grups de manera heterogènia (diverses llengües, diversos sexes, diverses capacitats, diverses maneres de ser...). Es proposen tasques que els infants puguin realitzar autònomament, i no cal pensar gaire en activitats expresses per a aquest espai de temps, sinó que es poden aprofitar perfectament activitats quotidianes. Això si, han de tenir una condició, i és que han de fomentar la interacció entre l’alumnat. Cada grup té una dinamitzadora (una mare voluntària). Les dinamitzadores no roten per les diverses activitats. La tutora facilita una plantilla per tal que les mares voluntàries puguin avaluar a cada grup que passa per la seva activitat. Per tal que aquest projecte funcioni, hi ha una formació al darrera, tant per al professorat, com per als familiars voluntaris, així com per als nens i nenes.

Es conclou aquest article reforçant la importància que tenen els grups interactius ja que brinden una major resposta a la diversitat. El treball cooperatiu ajuda tant al que sap, perquè reforça com al que no en sap, que entén millor les explicacions d’un igual. També s’ afavoreix la participació de l’alumnat amb NEE.

A més a més es recull la opinió de les dinamitzadores voluntàries, que parlen de compromís cap a l’escola i de pèrdua de pors. Afirmen que és una oportunitat per veure com es treballa a les aules i els ajuda a entendre la tasca de les professores, la paciència i la capacitat que tenen per portar un grup gran d’infants.

Tres idees clau que destacaria

• 1-L’escola ha patit una gran transformació en l’economia i en el perfil dels seus habitants, i com a conseqüència directa s’ha generat una diversitat lingüística molt gran en l’alumnat del centre.
• 2-      La transformació del centre en comunitat d’aprenentatge ha tingut implicacions diverses, com ara la implementació de noves pràctiques docents basades en l’aprenentatge dialògic, i com ara una participació més gran de tots els agents de la comunitat educativa.
• 3-      Es va aconseguir que hi hagués familiars dels alumnes que formessin part dels grups de dinamitzadors voluntaris per a les hores de grups interactius. Les reticències i les pors inicials, per part de les famílies i del professorat, d’obrir l’aula al voluntariat es van superar amb èxit.

Preguntes que plantejo a l’autor

1. Quina és la raó que impulsa a l’escola a transformar-se en comunitat d’aprenentatge? Pot ser degut a una necessitat relacionada amb el canvi que pateix el municipi respecte al perfil de la població que l’habita? O la raó és totalment independent a aquest fet?
2. Quant de temps es necessita per tal d’engegar un projecte com aquest? (entenc que fins que tot comença anar rodat, hi ha hagut dificultats a superar, burocràcia, molta reflexió, moltes reunions, etc.)
3. Aquesta sessió de grups interactius es realitza 1,5h a la setmana (una tarda a la setmana). De quina manera es treballa la resta d’hores? És a dir: Quina metodologia destaca a l’hora de treballar la resta d’àrees a l’etapa infantil i a l’escola en general?
4. Només es realitza aquest projecte a altres cursos, o només a p5?

Comentari personal

Aquest article ens mostra de quina manera es pot aprofitar el fet que hi hagi diversitat lingüística a l’aula. Em sembla molt interessant que s’hagi interpretat la situació com una gran oportunitat, en comptes de considerar-ho una amenaça. Amb organització i voluntat podem extreure recursos d’allà on sembla que només hi pot haver dificultats. Aquest equip de mestres ha aprofitat la diversitat lingüística que hi ha a l’escola per tal d’organitzar els grups d’aprenentatge dialògic, en comptes de considerar que els nens i nenes ja estaven perduts a nivell lingüístic.

I s’han organitzat d’una manera molt efectiva: obrint les portes a les famílies, i demanant la col·laboració d’aquestes. Ho trobo molt interessant, ja que moltes vegades s’intenten buscar solucions on no es té en compte la gran xarxa d’aprenentatge que es pot crear quan comptem amb la participació de les famílies. En aquest cas, les famílies fan de voluntàries per dinamitzar els grups d’aprenentatge dialògic, però si ens parem a pensar, el fet d’obrir les portes i mostrar-se transparent davant les famílies pot aportar a les escoles una font de recursos molt rica. A més a més, el fet de tenir en compte a als pares i mares, i fer-los partícips en les activitats quotidianes del centre resulta positiu en tant que els fa sentir part de la comunitat. El fet de veure les coses des de dins genera molta confiança i comprensió de part de les famílies cap a l’equip de mestres. És per això que em sembla molt interessant que en aquesta escola s’hagi perdut aquesta por a que pares i mares tinguin les portes obertes per tal d’entrar a les aules i ser agents participants de les activitats que realitzen els seus fills i filles a l’aula. Crec que les escoles en general, en aquest aspecte haurien d’estar més obertes. Conec una escola que compta amb la participació del voluntariat format per famílies i funciona molt bé. Es tracta de l’escola Camins, situada a Les Franqueses del Vallès. Deixo l' enllaç, doncs em sembla una escola amb un projecte molt elaborat i molt interessant.

Imatge: http://fedelatina.org/image/diversitat-fedelatina-e1348585422111.jpg

LECTURA 5: LES INTERACCIONS SÓN LA CLAU PER APRENDRE A LLEGIR

IDEES CLAU

•          El fet que les famílies llegeixin amb els infants potencia l’escriptura i la lectura.
• Els infants necessiten interaccions per construir l’interès per la lectura i aprendre a descodificar els codis i a donar sentit als símbols escrits.
•        L'aprenentatge de la lectura no s'ha de fomentar només a l'escola, la família, per exemple, també té un paper molt important.
•          Els infants procedents de famílies lectores solen demanar per llegir, molt abans que els infants que procedeixen de famílies on la lectura es mostra absent. 
•          Els infants haurien de poder manipular i experimentar amb les lletres, els sons i les paraules escrites des de ben petits. És important introduir la lectura en edats primerenques.

RESUM

Aquesta lectura és una entrevista dirigida a Marta Soler, doctorada a Harvard i professora de la Universitat de Barcelona. L’article està fet per Cristina Elorza i Francisco Luna i va ser publicat a la revista Guix Infantil al juliol del 2013. L’entrevista se centra a demostrar que els infants són capaços d’aprendre, conèixer i realitzar mecanismes per saber llegir i escriure.

En aquest article, Marta Soler defensa la importància de les interaccions (de la mateixa manera que Vigotsky) durant el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura posant èmfasi en la implicació de les famílies. Considera que les interaccions són un dels aspectes claus perquè les criatures esdevinguin lectores. Per tant, l’aprenentatge lector no és un procés individual, sinó que mostra aspectes individuals i d’altres que s’han d’aprendre de forma col·lectiva, a través de la interacció.

Marta Soler considera, també, com aspectes claus per aprendre a llegir la formació i la interacció amb les famílies. Quan fem referència a la interacció familiar és important esmentar que els infants procedents de famílies lectores solen demanar per llegir molt abans que els infants que procedeixen de famílies on la lectura es mostra absent. Segons l’especialista una persona lectora és aquella a la qual li agrada llegir, però que, a més és capaç de parlar i compartir coneixements sobre el que està llegint.

A més, la Marta Soler especifica que hi ha molts centres que organitzen espais de lectura per a les famílies i els infants com, per exemple, biblioteques tutoritzades o clubs de mares i  pares que donen suport acadèmic i també diu que aquestes propostes són molt beneficioses tant per a les famílies no lectores, ja que les ajuda a potenciar aquest hàbit com per a les famílies lectores per a enriquir-lo. El projecte del qual més parla la Marta Soler és el projecte INCLUD-ED que intenta identificar estratègies pedagògiques per a l’èxit en l’educació i la inclusió i promou la cohesió social.

La nostra lectura ens explicava que els infants menors de 6 anys també tenen la capacitat d’adquirir el llenguatge, i si el seu context fos ric en la lecto-escriptura milloraria la seva predisposició a aquest aprenentatge. D’altra banda hi ha molts autors amb una opinió diferent: els nens han d’aprendre a llegir quan tinguin la motivació per aquest aprenentatge.

Per tant, no hi ha una clara opinió sobre si s’ha de potenciar un entorn lector des de petits o no i com a docents, cadascú fa el que creu convenient o el que es consensua en cada escola. Tot i això, en els primers anys de vida dels infants és la família la que fa que l’infant se situï en un entorn lector o en un no lector, i, per tant, si potencien l’aprenentatge del llenguatge des que són nadons o no.

PREGUNTES PER A L’AUTOR:

•          Els serveis per a famílies que s’esmenten a l’article estan presents en totes les escoles espanyoles? S’ofereixen de forma gratuïta?
• Si ens trobéssim amb el cas d’una família analfabeta, quin recurs els hi oferiríem?
• 
  

REFLEXIÓ:

Estic d'acord amb la lectura respecte a la importància de la participació de les famílies en l'educació perquè els infants aprenguin. Així doncs, tal com diu la lectura és fonamental que les famílies interaccionin amb els infants, ja que això potenciarà l'escriptura i la lectura dels nens i de les nenes. Tot i això, considero que en alguns casos és bastant difícil que les famílies participin en les activitats proposades a l'escola, sobretot si no creuen en el seu paper o no veuen els beneficis que pot tenir pels infants. A més, tot i que la lectura parla d'activitats en diferents escoles pensades perquè les famílies participin, segons la meva experiència hi ha molts centres on aquest tipus d'activitats no es fan o no són gratuïtes.

Lectura 6: Nascuts per llegir

Paraules clau: lectura, primera infància, salut, famílies, entitats educatives.

Resum

La lectura d'aquesta setmana ha estat la titulada "Nascuts per llegir: Projecte de promoció de la lectura per a la primera infància" de l'autora Marta Roig que tracta sobre un projecte que promou el gust per la lectura entre les criatures de 0 a 3 anys.

Enllaç Web

Aquest projecte és molt interessant, ja que es treballa de forma cooperativa entre diferents entitats públiques: l'ajuntament, els CAP's i les biblioteques públiques. L'ajuntament, per tal de poder iniciar el projecte ha de firmar un conveni i després a través dels centres de salut hi ha diferents recursos que informen les famílies amb nadons o futurs nadons de les possibilitats d'aquest programa i aquestes van a la biblioteca on hi ha muntat un espai per atenció a la primera infància per a fomentar la lectura d'aquests nadons on hi trobem tant racons de pares, com contes pels infants com recursos per a la lectura. Més enllà de l'activitat local, les famílies poden gaudir també de materials, orientacions i propostes desenvolupades per la mateixa coordinació del programa.

Aquest programa promou experiències compartides entre pares i fills a partir del llibre i la primera literatura. L'objectiu que es planteja és despertar el gust per la lectura des del primer mes de vida, ja que és una eina fonamental pel desenvolupament integral dels infants.

Al final de l'article es donen unes estadístiques de com està anant aquest programa tant a Catalunya com a Andorra i es manifesta que s'està millorant per tal de multiplicar les famílies beneficiades.

Com a conclusió, es podria dir que tot i que només es parla d'aquest projecte en concret també n'hi ha d'altres i cada cop hi ha més possibilitats de lectura pels infants de 0 a 3 anys, cosa que és molt beneficiosa tant per a les famílies com pels infants.

Preguntes

- Penses que cada vegada trobarem més aquest projecte a diferents poblacions i que des de l'escola podem promoure que les famílies en facin ús?

- Per què creus que encara és tan poc conegut aquest projecte tot i tenir un fons i uns objectius tan interessants?

Reflexió personal

Crec que és important fomentar el gust per la lectura des que són petits, ja que s'ha d'intentar integrar als més petits en la societat ja des de ben petits per tal que l'adaptació a la societat no se'ls faci tan difícil. La lectura és una manera d'integrar-los en la societat, ja que actualment, és molt important saber llegir.

Enllaç Web

Per tant, el programa que s'explica en la lectura crec que és molt bo, tant per als infants com per a les famílies, ja que d'aquesta manera les famílies poden crear un entorn lector per a l'infant i ho fan amb ajuda de professionals que coneixen el món de la lectura.

Tot i això, és important crear aquest entorn lector des de petits i encara que no es pugui crear en un espai programat des de casa les famílies també poden crear-lo a partir de llegir-los contes o llegir-los conjuntament.

Aquest espai lector també es pot crear en l'escola a partir de la lectura conjunta i del debat posterior sobre aquesta entre tots els infants. Això, ho podem veure en la lectura 2 que parla de la importància de conversar i que explica que aquestes converses ajuden als infants a saber esperar el torn de paraula, entre altres.

Aquesta importància de la conversa també s'especificava en la lectura 3 on es deia que la diversitat lingüística és una eina que s'ha d'utilitzar perquè els infants aprenguin a comunicar-se amb diferents persones.

Penso que la conversa és important per als infants i pot ajudar molt a comprendre els textos que es llegeixen, ja que entre els infants es van ajudant a entendre els textos i es donen diferents estratègies per poder deduir o fer hipòtesis sobre el que hi posa en el text. Per tant, és important la comprensió lectora.

Lectura (6) IV: Grups interactius al final de l'etapa

1) PARAULES CLAU

• Comunitat d’aprenentate 
• Grups interactius 
• Heterogeneitat de l’alumnat 
• Col·laboració fam voluntaries

2) BREU RESUM

Aquesta lectura tracta sobre una centre públic (Maiztegi) que proposa activitats que afavoreixin la interacció entre els infants de cinc anys.  (Canvis econòmics: arrel d’això el centre es transforma en una comi d’aprenentatge).
 

L’escola aposta per dur a terme propostes transformadores com per exemple introduir l’aprenentatge dialògic i la participació de tots els agents de la comunitat educativa. Pel moment han implementat diverses actuacions com per exemple: grups interactius, assemblea de representants de l’alumnat, tertúlies dialògiques literàries...

Pel que fa l’educació infantil, a l’aula de 5 anys l’alumnat s’agrupa heterogèniament i es preparen activitats per les que passa tothom, en aquestes té lloc l’aprenentatge a través del treball cooperatiu i dialògic, totes les activitats són tutoritzades per una persona adulta voluntària (al principi les dinamitzadores eren professores del centre, actualment són quatre mare voluntàries acompanyades de dues tutores del curs).

La preparació de la sessió consisteix a que la tutora prepari tres tasques relacionades amb els àmbits de l’etapa i organitza el grup (de forma heterogènia). La composició del grup pot canviar quan es consideri necessari. Es treballa amb l’objectiu que l’alumnat reforçi aspectes com l’autonomia, la convivència, el coneixement del medi...Cal tenir en compte que les activitats plantejades fomentin la interacció entre l’alumnat.

L’activitat es desenvolupa de manera que la tutora presenta la feina prevista a les famílies i l’alumnat realitza una activitat durant vint minuts amb una dinamitzadora i després canvien d’activitat. Un cop realitzades les activitats  les dinamitzadores fan una avaluació a través d’una plantilla on valora l’actitud i la interacció de cada grup i l’activitat en si mateixa. Abans de fer aquestes activitats es fan sessions de formació per al professorat, les persones voluntàries i l’alumnat.

Finalment, podem trobar en aquesta lectura l’opinió d’algunes dinamitzadores voluntàries que destacaven, principalment, que hi participaven perquè pensaven que l’educació és responsabilitat de tothom.

3) PREGUNTES A L'AUTORA

• En quins aspectes creus que afavorirà als infants treballar de forma heterogènia? 
• Com dir als infants que intervinguin més o menys? Com se’ls anima a fer-ho? Com ho regules? 
• Fan descans en algun moment d'aquesta hora i mitja?

4) REFLEXIÓ PERSONAL

Des del meu punt de vista ha estat una lectura molt interessant perquè ens ha fet reflexionar sobre el fet de la heterogeneitat entesa pels docents de l'escola de Biscaia en comparació a la de Catalunya. La realitat és totalment diferent ja que a Catalunya, a conseqüència de la crisi  va aparèixer una gran diversitat lingüística  en les nostres escoles públiques, des d'aleshores l'escola va emprar eines per atendre aquesta diversitat.

He considerat com aspecte positiu que els infants no estan constantment amb la mateixa professora i d'aquesta manera s'evita l'estigmaització i els etiquetatges, també crec que és molt interessant que proposen maneres d'atendre als infants amb necessitats educatives especials.

D'altra banda, considero que és negatiu que l'espai en que es fa l'activitat és interior, cap activitat es fa fora.

Lectura VI. Zugazaga i altres (2013): Grups al final de l'etapa

Idees claus:

La comunitat educativa ha d'anar a l'una amb l'escola i la participació d'aquestes, conjuntament amb les famílies, permet crear un ambient educatiu ric i complex.

• En els grups interactius el ritme i la qualitat del procés d'ensenyament-aprenentatge millora, ja que qui ajuda a aprendre reforça el seu propi aprenentatge i qui aprèn entén millor les estratègies d'algú de la seva mateixa edat que ho acaba d'aprendre.

• La participació dels infants en grups heterogenis  possibilita treballar amb l'objectiu d'anar reforçant les àrees instrumentals, l'autonomia de l'alumnat, el coneixement del medi i la convivència.

Resum:

La lectura narra l'experiència realitzada per infants de 5 anys al centre públic Maiztegi, de Iurreta (Biscaia). Els nens i nenes s'organitzen per grups interactius amb la finalitat de possibilitar situacions riques en interaccions, variades en propostes d'activitat i que millorin el seu rendiment acadèmic.

Primerament, els autors ens contextualitzen en la transformació socioeconònima que es va produir en l'entorn més proper del centre. L'arribada de famílies d'altres comunitats autònomes i d'altres països va tenir com a conseqüència un augment en la diversitat lingüística i cultural del municipi, que també es va veure reflectit en la comunitat educativa.

Durant el curs 2008-2009, una de les activitats que es van iniciar per tal d'adaptar-se i donar resposta aquesta nova demografia, van començar a aplicar una manera nova d'organitzar: els grups interactius. Consisteix a agrupar l'alumnat de manera heterogènia, preparen diferents activitats per les quals passa tothom i en què l'aprenentatge té lloc de manera interactiva per mitjà del treball cooperatiu i dialògic. Inicialment, aquestes activitats eren tutoritzades per les mateixes mestres encara que amb el pas del temps es va aconseguir que hi hagués familiars de l'alumnat que formessin part del grup de dinamitzadors voluntaris.

La sessió es realitza una tarda a la setmana, amb una durada d'una hora i mitja. A més a més, els grups són preparats per les tutores, que tenen en compte variables com: la llengua materna, el sexe, la capacitat, la manera de ser i personalitats diferents. Les activitats que es fan s'extreuen de la programació de l'aula i reforcen àrees instrumentals, adaptant-les a les necessitats i capacitats dels infants. Finalment, cal destacar que les dinamitzadores avaluen el funcionament del grup i les possibles millores que es podrien aplicar a cada activitat, després d'haver rebut un procés de formació que es realitza a tres nivells: professorat, voluntariat i alumnat.

Paraules clau: 

•        Comunitat educativa
•       Grups interactius
•       Aprenentatge dialògic
•        Participació de les famílies
•       Voluntariat a l’aula

Preguntes a l’autor/a:

•       Hi cabria la possibilitat d’organitzar grups interactius amb infants de diverses edats? Creieu que milloraria la comprensió i l’adquisició de nous coneixements?
•       Considereu que aquesta proposta tindria el mateix èxit si en comptes de realitzar activitats relacionades amb la programació de l’aula fossin activitats més artístiques o alienes a les àrees instrumentals?

Reflexió:

Crec que la manera de treballar que proposa aquesta lectura és molt interessant, ja que no només se centra en valors com: la cooperació o el valor col·lectiu i la solidaritat; sinó que també entra en detall en la importància que té la col·laboració de les famílies en el dia a dia dels centres educatius. Considero que és important eliminar certes reticències que encara tenen alguns mestres per obrir i convertir les aules en espais flexibles i de contínua transició. Sobretot tenint en compte la riquesa cultural que es troba en aquesta escola, que permet conèixer i descobrir realitats que normalment no es tenen a l'abast amb tanta facilitat. 

L'aspecte que més m'ha cridat l'atenció és com es parla d'aquests grups interactius, és a dir, com si fos un mètode totalment innovador. Segons el meu criteri, tots els centres haurien de promoure la relació de tots els membres d'una classe sense tenir en compte el sexe, la ideologia, la personalitat, l'origen... A més a més, trobo que aquesta experiència seria encara més beneficiosa si es pogués dur a terme entre infants de diverses edats. Així doncs, opino que aquesta és una molt bona pràctica però que encara necessita temps per a millorar, madurar i afinar-se. No només en el plantejament que realitzen de l'organització del grup, sinó també dels espais que utilitzen (que podrien ser naturals o d'oci) i les activitats que plantegen (podrien ser més experimentals o expressives).

A continuació deixo un enllaç on es pot veure, a través d’un reportatge, com duen a terme i com viuen els membres de la Comunitat d’Aprenentatge Amistat de Figueres en algunes de les actuacions educatives d'èxit que es desenvolupen en aquest projecte de grups interactius.