Lectura 8 (ll) Los proyectos de Trabajo y el aprender a aprender en educación infantil

Carbonell, L. i Gómez, M. (1993) Los proyectos de Trabajo y el aprender a aprender en educación infantil. Aula de innovación educativa, 11, 1-9

PARAULES CLAU (5)

Objectius

Pedagogia

Educació infantil

Projecte de treball

Planificació

RESUM + IDEES CLAU

En els diferents àmbits de decisió escolar, són molts i diferents les alternatives que poden prendre's respecte als principis d'intervenció, els objectius ha aconseguir i l'organització del treball.

Mestres de l'escola pública Pompeu Fabra entenen l'organització del currículum a través de projectes de Treball. Pretenen que els seus alumnes siguin capaços d'aprendre a aprendre utilitzant totes les estratègies lligades al seu pensament.
En Educació Infantil, per afrontar les qüestions el fet d’aprendre a aprendre i de les estratègies del pensament, hi ha els següents objectius:

- Aprendre a diferenciar entre nivells de coneixements: fantasia/ realitat, pensament/realitat.
- A partir de les estructures del procés intuïtiu, elaborar representacions de la realitat que tinguin en compte diferents continguts. 

- Iniciar-se en la utilització de diverses fonts d'informació.

Aquests objectius han de poder ser concretats i portats a la pràctica en diferents moments dins de les programacions de l'aula i de l'organització de la classe.

El mestre per potenciar el pensament dels nens ha de saber aprofitar qualsevol situació que es plantegi, facilitant condicions i moments en els quals tenir en compte,
recollir, valorar i potenciar el pensament que va aflorant. I respecte a l'organització del treball, hem de crear situacions col·lectives, individuals, en petits grups, per
garantir la comunicació, l'intercanvi..., i per tant l'aprenentatge.

Abans de començar a treballar, s'ha de tenir en compte i ben marcat els objectius als quals volem arribar i els que volem desenvolupar en l'acció, s'ha de tenir en compte el tema a treballar i estimular qualsevol subtema que també es vulgui abastar.

PREGUNTES A L’AUTOR

1. Sempre has iniciat activitats tenint els objectius, que faries si cap dels objectius es compleix?

2. Es poden treballar totes les matèries únicament amb els projectes de treball? O posaries algun reforç en alguna matèria?

REFLEXIÓ

Per un mestre l’organització i planificació del treball és molt important i més en l’etapa d’educació infantil, ja que és l’etapa on el més important són els aprenentatges potencials, i que aquests es puguin treballar de manera transversal.

Per tant, penso que pels infants tal com diu la lectura dels d’educació infantil, i personalment ho allargaria a tota l’educació, els aprenentatges no s’han de centrar en un tema i aprendre d’aquest sinó en com aprendre i treballar continguts més globals. Per exemple, el que és important no és aprendre sobre les tortugues i com viuen, o sobre els bombers i com treballen, sinó que el realment important és saber com buscar informació, saber escoltar, saber treballar en equip...

A més, penso que aquesta lectura és de les més completes que he llegit, perquè explica teoria i a més posa un exemple per com portar a la pràctica l’explicat. Això ha estat molt enriquidor perquè he pogut lligar i entendre tot el llegit, gràcies a la justificació i exemplificació. Podria afirmar doncs, que aquest text té un molt bon esquema per entendre el què ens explica.

Per últim, relaciono aquesta lectura amb la treballada anteriorment Roás (2000). Estableixo la relació en què amb aquesta lectura esmentada es tractaven els centres d’interès i en l’article tractat de forma indirecta també es tracta aquest aspecte perquè parteix els aprenentatges dels interessos dels infants. Així doncs, aquestes dues lectures m’han fet veure la importància de l’interès dels infants en els temes per desenvolupar els seus aprenentatges.

RECOMANACIÓ: Per tal de poder tenir els objectius plantejats prèviament a la realització de les activitats, penso que el més primordial és saber que és un objectiu, quines característiques té i com redactar-los, per això deixo aquest link d’interès sobre el tema: http://xarxanet.org/projectes/noticies/com-hem-de-definir-els-objectius-d-un-projecte

Enllaç foto: http://sfernandezblog.blogspot.es/1479468528/ensenyament-aprenentatge-i-objectius-plantejats-a-l-hora-d-impartir-classes/

Xerrada d'en Pere

ELS CONTES SÓN LA IMAGINACIÓ

Avui em rebut una visita molt interessant i gràcies a ell ens em pogut apropar més al món dels contes i llibres infantils. Aquest home es el Pere Peris, ens va parlar també de les emocions i de cançons, però el que més em va agradar van ser els contes.   

Per posar-nos en context ens ha fet tancar els ulls, i ens va fer recordar el primer conte que ens havien llegit, el que primer recordéssim. Jo el primer que vaig recordar és el conte de la caputxeta i el llop. Recordo quan el meu pare me l'explicava abans de anar a dormir, i em feia veu greu quan era el llop, el més bonic, es que cada nit m'explicava el conte d'una manera diferent. Cada nit el final era diferent al de la nit anterior, això em va fer desitjar que arribes la nit per escoltar una altra vegada aquest conte i veure com acabaria.    

Lectura 8: Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en educación infantil

Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en eduación infantil

-Paraules

            Cooperació

            Motivació

            Projecte

-Resum i Reflexió

Al cicle d'educació s'ha de tenir en compte la competencia lingüística i la importancia que té el curriculum aquesta etapa. En aquesta etapa l'infant agafa la base de tot el seu aprenentatge on durant la seva vida anira augmentant i millorant. El nen a infantil adquireix unes potencies que amb el seu dia a dia podrá modificar a través de les seves experencies.
En la seva rutida de cada dia s'intenta crear una serie de situacions on ell a través de viure-les va aconseguin unes bases de convivencia social o costums de la societat.
Alguns recursos són: racons, tallers, assamblees, rotllanes... On poden parlar i desenvolupar el seu carácter i personalitat. Coneixer experiencies externes i compartir les teves propies et fan creixer com a persona.       

-Preguntes

            - Quan algun alumne no l'interessa o no té motivació per realitza l'activitat que fem?

            - Quins temes serien de major importància?

LECTURA 8: LOS JUEGOS DE REPRESENTACIÓN, UNA HERRAMIENTA PARA FAVORECER EL DESARROLLO DEL LENGUAJE- MA CLAUSTRE CARDONA

PARAULES CLAU: jocs de representació, llenguatge, infància, comunicació, educació.

RESUM:

L'article d'aquesta setmana parla sobre com els jocs de representació poden ajudar a millorar i incrementar el llenguatge dels infants, però sobretot enfocat a nens i nenes de segon cicle d’infantil. A més al tenir un caràcter significatiu pels nens fa que la seva comprensió sigui més fàcil i que tingui moltes més possibilitats de ser apresa.

Per la qual cosa, els jocs de representació són simplement un recurs didàctic que utilitza les rutines i les activitats de representació com a vehicle per facilitar l’ús del llenguatge en contextos familiars. Aquests jocs es fonamenten en les teories dels esquemes, els quals els infants organitzen les seves experiències del món en representacions mentals. A partir d’aquí la comprensió i l’ús de formes lingüístiques es veu beneficiat per aquest context en el qual s’està emprant.

Així mateix, el text també diu que tenint en compte el marc teòric anterior i l’afirmació que el llenguatge s’aprèn utilitzant-lo en interacció amb els altres a partir de moltes situacions d’ús, els jocs de representació es converteixen  en una eina molt útil per incidir en la millora del llenguatge.  

Seguidament, l’article ens parla de com començar aquest tipus de joc, on primer de tot s’ha de tenir en compte sobre quin tipus d’esdeveniment es vol representar, en funció dels interessos dels alumnes. Una vegada  planificat això, s’aplica el joc el qual consta de dos moments. El primer és un moment de motivació i coneixement de l’esquema. I el segon moment correspon a la representació pròpia.

En resum es podria dir que els jocs de representació són un bon recurs per millorar el coneixement i l’ús del llenguatge, ja que es fa servir des d’un marc funcional i significatiu. 

PREGUNTES A L'AUTOR:

• Si aquest tipus de joc és tan important, com és que en l'educació primària no es dóna? Com és que es fa aquest tall tan dràstic?

REFLEXIÓ PERSONAL:

Personalment l'article m'ha agradat molt tant pel seu contingut com per la seva fàcil lectura i comprensió. Mai abans havia vist els jocs de representació com una eina per millorar el llenguatge dels infants, la meva visió era més de joc, que en tot cas podia aportar coneixements d'altre tipus que no fossin lingüístics, com per exemple el funcional. 

Després de la lectura m'he adonat que aquest tipus de jocs són una eina molt útil la qual, sens dubte, aplicaré en les meves futures classes en infantil, ja que a partir d'aquests es crea una gran quantitat tant de vocabulari nou com de noves estructures lingüístiques, que faran del llenguatge dels més petits molt més ric i complet. 

Lectura (8) IV. El desenvolupament de l'autonomia i Montessori - Martín G. i altres.

Martín, G. i altres (2013) El desenvolupament de l’autonomia i Montessori, Guix d’infantil, 73, 11-14

1.     Tres idees claus que destacaríeu del text

-El paper del mestre per a Maria Montessori és molt important. En primer lloc, els mestres han d’establir una dinàmica de formació i de millora continuada, per tal d’oferir una educació que respongui a les necessitats actuals i futures dels infants. En segon lloc, el paper del mestre ha de ser conèixer les característiques i necessitats dels infants. A més, ha d’establir límits clars i que vagin d’acord amb cada etapa, per tal que l’infant desenvolupi l’autoconeixement. Així doncs, el paper de la persona adulta en un ambient Montessori és el de facilitar que l’infant aprengui per ell mateix.

-La segona idea clau d’aquesta lectura són els principis metodològics que segueix Montessori. Primerament, és proporcionar llibertat als infants dins uns límits marcats. És a dir, s’ha de donar llibertat de moviment, d’experimentació i d’expressió, per tal de respondre les necessitats dels nens i nenes. A més, s’ha de preparar un ambient a l’aula de forma que s’adapti a l’etapa de creixement dels infants, oferint oportunitats de desenvolupament que permetin respondre a les necessitats cognitives, afectives i motrius. Una altra característica d’aquest mètode és que s’hi agrupen infants de diferents edats a l’aula, per tal que aprenguin els uns dels altres en un ambient no competitiu per viure en societat en un futur.

-La importància de l’observació. Amb el mètode  Montessori s’utilitza l’observació per comprendre el desenvolupament de l’ésser humà, ja que és la base per conèixer profundament a l’infant. Així doncs, l’observació és clau per proporcionar als nens i nenes una educació personalitzada a partir d’un currículum ric i extens.

2.     Paraules claus del text

Llibertat, mètode Montessori, ment absorbent, observació, ambient preparat.

3.   Dues preguntes que formularíeu a l’autor o autora del text sobre aspectes que considereu que requeririen més explicació

1- L'ambient ha d'estar en un constant canvi per garantir les necessitats i els interessos dels infants?

2- Com es té en compte els infants amb necessitats educatives especials?

4.     Comentari personal

La lectura ha estat molt interessant, i és un text molt clar i fàcil de llegir. M'ha agradat molt, i podria dir que és una de les millors lectures que hem llegit fins aquest moment en aquesta assignatura. A més, fa referència a un màster que hi ha a Vic que és força interessant.
Fa uns dies, vam tenir l'examen de Teories i Pràctiques Contemporànies, i va sortir una pregunta sobre Maria Montessori. Hagués estat molt bé poder llegir aquesta lectura abans de fer-lo. Explica molt bé les idees principals d'aquest mètode. Tot i això, no m'ha aportat informació nova, ja que havíem treballat aquest tema amb profunditat.

Per acabar, el punt en comú que he trobat amb les altres dues lectures és: l'espai. És un element molt important per desenvolupar les activitats planificades. A més a més, com bé diu la lectura dos, l'espai és un element que pot potenciar el coneixement de l'infant. Així doncs, s'ha de tenir molta cura de la seva organització i també del seu manteniment. Finalment, l'espai sempre ha de respondre a les necessitats i els interessos dels infants. Vull destacar, que a part d'aquest punt en comú, sempre trobarem la comunicació o interacció. És a dir, en aquest cas l'espai és el punt concret que uneix les tres lectures, però darrere d'aquests temes més específics sempre està la comunicació. 

LECTURA 6: NASCUTS PER LLEGIR. MARTA ROIG

Paraules clau: Lectura, primera infància, salut, famílies, entitats educatives.

Resum

La lectura d’aquesta setmana ha estat la titulada “Nascuts per llegir: Projecte de promoció de la lectura per a la primera infància” de l’autora Marta Roig que tracta sobre un projecte que promou el gust per la lectura entre les criatures de 0 a 3 anys.

Aquest projecte és molt interessant, ja que es treballa de forma cooperativa entre diferents entitats públiques: l’ajuntament, els CAP’s i les biblioteques públiques. L’ajuntament, per tal de poder iniciar el projecte ha de firmar un conveni i desprès a través dels centres de salut s’informa a les famílies amb nadons o amb futurs nadons de les possibilitats d’aquest programa. Després aquestes famílies van a la biblioteca on hi ha muntat un espai per atenció a la primera infància per a fomentar la lectura en els nadons i on poden trobar racons pels pares, contes pels infants i recursos per a la lectura. Més enllà de l’activitat local, les famílies poden gaudir també de materials, orientacions i propostes desenvolupades per la mateixa coordinació del programa.

Aquest programa promou experiències compartides entre pares i fills a partir del llibre i la primera literatura. L’objectiu que es planteja és despertar el gust per la lectura des del primer mes de vida, ja que és una eina fonamental pel desenvolupament integral dels infants. No pretén avançar aprenentatges sinó que intenta actuar sobre els hàbits familiars perquè la lectura es gaudeixi amb normalitat i de manera quotidiana.

Al final de l’article es donen unes estadístiques de com està anant aquest programa tant a Catalunya com a Andorra i es manifesta que s’està millorant per tal de multiplicar les famílies beneficioses i continuar l’educació.

Com a conclusió, es podria dir que i tot i que només es parli d’aquest projecte concret també n’hi ha d’altres i, per tant, cada cop hi ha més possibilitats de lectura pels infants de 0 a 3 anys cosa que és molt beneficiosa tant per a les famílies com pels infants.

Preguntes               

• Penses que cada vegada trobarem més aquest projecte a diferents poblacions i que des de l’escola podem promoure que les famílies en facin ús?
• Per què creus que encara és tan poc conegut aquest projecte tot i tenir un fons i uns objectius tan interessants?

Reflexió:

Per començar, crec que aquesta lectura ha sigut una mica densa i això no ha facilitat la lectura. L’article es limita a parlar de l’organització dels recursos humans del projecte i, personalment, m’hauria agradat que donés exemples, que parlés de situacions viscudes en aquest projecte, a més, també hagués sigut interessant que l’autora fes més referència al funcionament.

Tot i això, per una altra banda, considero que es tracta d’un projecte molt interessant i molt important, ja que permet fomentar la lectura des de ben petits. Així doncs, la lectura és un element clau i, en aquest cas també s’implica a les famílies perquè generin uns determinats hàbits i valors, i no solament que transmetin coneixements.

En el següent enllaç ‘‘http://www.martaroig.com/identitat-professional/experiencia-projectes-realitzats/nascuts-per-llegir/’’, l’autora Marta Roig parla de la seva experiència amb el projecte i les seves sensacions en alguns moments determinats. Pel que he entès amb aquest últim enllaç, el projecte es va haver de deixar de fer perquè no hi havia la possibilitat de traspassar-lo a algú que li donés continuïtat. La pròpia autora diu que si el projecte no pot ressorgir com s’ha plantejat en alguna ocasió té la certesa de què inspirarà en altres projectes. Tot i que comparteixo opinió amb l’autora, considero que aquest tipus de projecte són molt important i s’haurien de potenciar molt més des dels Ajuntaments i el Govern.