Lectura 7. Lectura compartida i estratègies de comprensió lectora en Educació Infantil.

Llamazares i Alonso-Cortés (2016)

Idees clau:

• Comprensió lectora. 
• Estratègies
• Activitats descontextualitzades
• Comprensió
  
  

Preguntes:

• Penseu que és positiu que els nens aprenguin a llegir quan encara no estan preparats?
• Quines tècniques usaríeu per comprovar que els infants han comprès la lectura?
• Quin paper té el mestre en aquestes activitats?

Resum:

La lectura és una eina molt important a Educació Infantil perquè està contextualitzada moltes vegades i mostra millors resultats en comparació amb les activitats de llengua escrita. 

Podem trobar dos lectures diferents i es diferencies perquè: 

• Lectura compartida; compartir una lectura amb alguna altre persona (família, professor, companys, infants...) ajudant així al desenvolupament cognitiu de l’infant.
• Lectura dialògica; realitzar una lectura dins de l’aula fent així que els infants interactuïn i arribin a les seves conclusions sobre el que han llegit. 

Estratègies abans de la lectura:

• Explicació de l’activitat per tal de activar els coneixements dels infants i cridar així la seva atenció.
• Establir objectius i propòsits.

Estratègies durant la lectura:

• Comprovar la comprensió de la lectura.
• Prendre decisions adequades al moment. 

Estratègies després de la lectura:

•  Resumir entre tots el conte perquè els infants acabin d’entendre.

Es poden trobar dos components en la lectura; la comprensió, que es vincula amb les habilitats lingüístiques , i la descodificació, que depèn del coneixement alfabètic. Per tant, se li ha de donar més èmfasi a la comprensió per fomentar així les habilitats lectores.

Opinió personal:

He decidit escollir aquesta lectura (ja que el meu grup aquesta setmana no en tenia d’assignada), perquè quan era petita m’apassionava la lectura. Estar asseguda al terra o al llit i que m’expliquessin un conte m’agradava molt. 

Durant les meves estades de pràctiques vaig llegir molts contes als infants i ara que conec diferents estratègies que la lectura m’ha proporcionat ho faré de manera correcta i entendré el perquè del que passa mentre l’explico. 

També ho podré fer servir a l’activitat de la setmana que ve on haig d’explicar a les meves companyes i al professor Xavier un conte a l’aula.

Lectura 8: el desenvolupament i autonomia Montessori. Martin i altres (2013)

Idees claus:

• Observació
• Autonomia
• Infant com a protagonista
• Desenvolupament de les capacitats
• Professor com a guia. 

Preguntes:

• Penseu que la metodologia tradicional hauria de començar a canviar i assemblar-se a la Montessori?
• Quin paper ha de tenir el mestre en aquestes activitats?
• Els infants com poden saber on estan els límits?

Resum:

La llicencia en medicina, Maria Montessori, va revolucionar tot el món educatiu a través de la seva metodologia d’ensenyament a les escoles en un període curt de temps.  

Va implementar la seva metodologia al complex cultural i esportiu Montessori – Palau on clarament es veia com l’infant era el protagonista i es movia amb total llibertat a través del moviment, l’experimentació i  l’expressió desencadenant així una autonomia personal. 

Perquè aquests nens assoleixin els coneixements i es desenvolupin de forma integral les seves capacitats, han d’estar en un ambient on tot estigui pensat i preparat perquè puguin aprendre per ells mateixos i per tant ha d’estar tot pensat donant resposta a totes les necessitats que tinguin els infants en el seu procés d’aprenentatge. 

El paper del mestre ha de ser  el de guia, preparar l’ambient i els materials necessaris perquè es desenvolupi l’activitat i no ha d’intervenir. També ha de tenir el paper d’observador, Maria Montessori va donar molta importància al fet d’observar ja que ho considerava una eina fonamental per poder conèixer a cada infant fent-se així capaç d’adaptar-se a les necessitats específiques de cada infant i del grup. 

Comentari personal:

Des del meu punt de vista, l’escola tradicional d’avui dia, hauria de començar a assemblar-se a la metodologia creada per Maria Montessori, tot i que aquest canvi actualment, seria molt difícil perquè molts dels mestres ja estan acostumats a les seves pràctiques i no estan receptius al canvi. Però des de les noves generacions de mestres, hauríem de propulsar aquest canvi. 

També cal que els mestres observin tot el que passa i no passa a l’aula, ja que així podran conèixer molt més als seus alumnes i podran comprendre’ls i ajudar-los en tots els aspectes i no només avaluar de forma numèrica.

Lectura 6: grups interactius al final de l'etapa.

LECTURA 6: GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L’ETAPA. Zugazaga (2013)

Idees claus:

• El treball cooperatiu
• La importància de les famílies 
• Grups interactius
• Atenció a la diversitat.
• Individualitat

Preguntes:

• Per què no ho realitzen a altres etapes educatives i ho fan únicament als 5 anys?
• Qui va ser la persona que va proposar aquest projecte?
  
  

Resum:

L’escola Maiztegi ubicada a Biscaia, realitza un projecte de grups interactius amb infants de p-5 des de fa 4 anys, i s’ha desenvolupat amb molt d’èxit.

La idea va sorgir perquè es van plantejar el fet d’organitzar l’aprenentatge a l’aula d’una forma diferent a la tradicional i van tirar endavant amb la idea que van tenir. En un principi, se’ls va fer difícil ja que les famílies no estaven gaire receptives davant aquests canvis, tot i així, van aconseguir reunir a un nombre petit de voluntaris, i en comparació amb ara, aquest a augmentat de forma significativa. 

El projecte es desenvolupa en 3 grups de 5 persones cadascun i es reuneixen una tarda a la setmana, fent així que cadascú aprengui de si mateix però el que interessa en aquestes dinàmiques és aprendre també dels altres. 

L’autonomia és un altre aspecte molt important d’aquest projecte i a través de la rotació que realitzen els grups per les diferents activitats es treballen aspectes com el coneixement, l’autonomia anteriorment dita així com també les diferents àrees instrumentals. Es compta també amb un voluntari que guia les activitats i a més fa un informa avaluant el desenvolupament de l’activitat. 

També tenen molt en compte la diversitat i la individualitat de cada infant per tal d’aconseguir un desenvolupament integral del nen. 

Comentari personal:

Tot i que ja coneixia els grups interactius perquè vaig realitzar les pràctiques a un centre on hi desenvolupaven aquest projecte, m’ha agradat el fet que les famílies s’involucrin i siguin voluntaris. Moltes vegades no es senten partícips de les activitats que realitzen els seus fills a l’escola i és una manera de treballar en xarxa.
Recordo quan a la meva escola venien les famílies a realitzar alguna activitat amb nosaltres, i tots estàvem molt contents i receptius per realitzat l’activitat. Per tant, penso que les famílies haurien d’estar més involucrades en les diferents dinàmiques als centres. 

Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció és el fet que només ho realitzin un dia a la setmana i només amb tres grups si els resultats han estat tan positius. Sé que és complicat realitzar-ho a tots els cursos, però això crea una mica de desigualtats respecte els altres companys del centre. 

 En definitiva, més escoles haurien d'introduïr projectes com aquest al seus programes. 

Visita d'en Pere Peris: els contes a educació infantil

Aquesta sessió va resultar ser diferent de totes les altres, ja que vam poder gaudir de la presència d'en Pere Peris.

En un inici ens va parlar de la diferència existent entre el que és el joc i el treball en el món humà, deixant-nos veure que en tot moment, tant adults com infants, hem de poder gaudir de moments lúdics i que, alhora, aquests també es poden emprar per a aprendre i treballar.

D'aquesta manera, ens va explicar que una molt bona manera de treballar la immersió lingüística en els infants és per mitjà de situacions simulades, contextualitzades i significatives pels/per les alumnes, per tal que puguin entendre i conèixer la funcionalitat dels aprenentatges que adquireixen i que, després, els hi seran necessaris socialment.

Per aquest motiu, en Pere Peris ens va remarcar clarament la importància que tenien els materials que utilitzàvem com a docent, donant especial menció als contes. El motiu principal de fer protagonista a aquest material recau en el fet de veure les múltiples i diverses funcions que poden tenir, alhora veient que també tenen gran rellevància el paper de les emocions a l'hora de tractar aquest material.

Sense dubte, es tracta d'un material idoni per tractar conceptes i temes socials que poden resultar incòmodes per a moltes persones o de difícil parla. Amb els contes, els infants entenen, imaginen, senten i gaudeixen, per aquest motiu els resulten tan atractius i desitjables. Cal, per això, que com a docents sapiguem mantenir aquest desig lector al llarg de totes les etapes educatives dels infants.

Per últim, voldria afegir que em va agradar el detall de la targeta que ens va donar en Pere Peris on es podia llegir de manera clara i fluida: "Hablar es una necesidad, pensar es un arte".

Lectura 9: "Lengua oral en aulas multiculturales y plurilungües en Educación Infantil" - Catalina Barragán (2002)

Idees principals

- Veure la multiculturalitat i el plurilingüisme com a una font d'aprenentatge.

- Estratègies i mètodes per a afrontar les possibles dificultats comunicatives.

Resum

Aquest text escrit per Catalina Barragán ens mostra els handicaps que actualment es viuen en una societat on l'emigració i la immigració està a l'ordre del dia, essent la principal causa d'aules multiculturals i plurilingües. La llengua oral, així, es veu afectada, sobretot a l'etapa d'educació infantil, donant lloc a dificultats comunicatives a l'aula, tant per part dels infants com dels/de les mestres.

Tornant a l'abans esmentada migració, veiem com dins d'una mateixa aula trobem infants amb llengües maternes diferents i costums socials i culturals molt diversos entre si. És per això que l'autora defensa i exposa unes actituds i estratègies clau a l'hora de donar la benvinguda a aquests infants i a l'hora de treballar amb ells/es, per tal d'evitar a tota costa l'exclusió i marginació de qualsevol dels infants per motius xenòfobs o de qualsevol altra índole.

Així, les estratègies i actituds que més han quedat remarcades serien la postura comprensiva, que facilita que les nostres paraules siguin enteses de manera que no només s'abasta l'expressió oral, el fet de mantenir una actitud humil i sense prejudicis, per donar a entendre als discents i a les famílies que tothom és benvingut i partícip dels aprenentatges, i observar tot de manera crítica i analítica amb l'objectiu d'aprendre de les altres persones de l'aula i juntament amb elles.

Encara i així, anteriorment a la seva aplicació pràctica a l'aula del centre, hem de poder valorar quina posició i actitud ocupa el centre pel que fa als aprenentatges lingüístics. Si l'ambient no és idoni per a l'aplicació d'aquesta nova actitud enfront del plurilingüisme, la feina se'ns pot tornar una càrrega massa gran i, possiblement, poc i mal valorada per la resta de la comunitat educativa.

Preguntes

- Quan l'ambient no és l'idoni per a dur a terme aquest canvi actitudinal, s'abandona el projecte i es segueix treballant de la manera tradicional o hi ha alguna altra opció?

- Quan no hi ha manera ni física ni lingüística de comunicar-se amb un infant, com s'estableix l'acte comunicatiu per entendre's l'un a l'altre?

Reflexió

Aquesta lectura tracta un tema en el qual m'he vist força immersa durant les pràctiques de la Universitat tant durant el curs de primer com el de segon.

Les meves experiències, val a dir, es poden classificar en dos grups. Per una banda tenim les bones experiències o records, que estan més lligades a les pràctiques viscudes enguany a l'escola bressol GranVia Mar de Castelldefels, mentre que les males experiències es troben formades de manera principal per les viscudes l'any passat a sisè de primària a l'escola Pau Casals de Sabadell.

En el meu curt camí de l'experiència docent vaig veure, com a espectadora directa i participant, el que provoca o s'esdevé del plurilingüisme a l'aula, tant en l'educació infantil com en la primària. Així, vaig ser testimoni de moments com el d'una mestra adaptant-se als diferents idiomes i establint una comunicació basada en els gestos amb infants de països diversos, com de moments en els quals un infant quedava segregat dins de la mateixa aula al no haver-hi ningú que pogués fer d'intèrpret per establir una comunicació viable.

Essent aquests els records que tinc de la multiculturalitat i el plurilingüisme, trobo les estratègies o actituds que exposa la Catalina Barragán com a indispensables en comptes d'opcionals depenent del context. Tots els infants tenen dret a ser entesos i a expressar-se amb la gent que els envolta, independentment de la seva procedència o idioma.

Lectura 8: "Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en Educación Infantil" - L. Carbonell i M. Gómez del Moral (1993)

Idees principals

- Treballs per projectes com a eina de treball.

- Activitats guiades pel diàleg constructiu i la funcionalitat.

Resum

En el text realitzat per L. Carbonell i M. Gómez del Moral es presenta un projecte d'escola que potencia i reafirma els tres pilars del coneixement educatiu formal, essent aquests els/les mestres, els/les alumnes i el coneixement.

D'aquesta manera, aquest nou projecte es fonamenta en el diàleg constructiu, el qual només és el primer pas d'una cadena més llarga per mitjà de la qual s'adquireixen nous coneixements i s'acoblen als mapes cognitius i mentals que ja es tenien. El procés no és tan difícil d'explicar com de dur a terme, es basa a crear un desequilibri en els mapes cognitius que doni lloc a una reconstrucció d'aquests, millorada, més àmplia i superior.

Aquest procés es basa en una forma cíclica i contínua que engloba tot el plantejament curricular de l'escola, on tots es beuen immersos i hi són còmplices. El treball per projectes porta a pensar, així, en què els coneixements i continguts han d'entendre's i tractar-se d'una manera globalitzada i transdisciplinària. És clau el fet d'animar als alumnes a dur a terme tots els passos que aquest mètode comporta, on siguin ells i elles qui prenen les decisions al llarg de tot el desenvolupament. Per aquest motiu, és el/la mestre/a l'encarregat/ada de dur a terme una seqüència didàctica que doni resposta i contempli totes les possibles situacions d'una manera eficient, inclusiva i adaptada, per tal d'acompanyar i ajudar els infants a veure la significativitat funcional dels aprenentatges que adquireixen i que, més endavant, necessitaran per acoblar-se en una societat canviant i plena d'oportunitats dirigides a nous aprenentatges.

Com a conclusió, veiem que els aprenentatges i conceptes s'enfoquen des d'un punt de vista que intenta, per mitjans diversos, que els infants vegin, trobin i descobreixin el sentit d'aprendre aquests nous conceptes, una idea lligada a la corrent constructivista del coneixement.

Preguntes

- Amb aquesta nova manera d'aprendre i ensenyar, es pot donar resposta de manera eficient i vàlida a totes les diversitats i necessitats que puguin tenir els/les alumnes?

- Què passa quan, en treballar els conceptes d'aquesta manera, que requereix una gran inversió de temps, no dóna temps a tractar tot allò que marca el currículum?

Reflexió

Arran d'aquesta lectura, he pogut conèixer amb més profunditat el que significa i implica treballar per projectes a l'aula. La manera de treballar i entendre els aprenentatges així com els infants m'han cridat força l'atenció, d'una manera positiva.

Alhora, però, no puc evitar que certa por a allò desconegut m'envaeixi, essent el motiu principal el meu paper de mestra. El fet de no haver viscut mai l'experiència de treballar per projectes abans, des d'un punt de vista discent, o d'haver vist l'acció de referents seguint aquesta metodologia, em porta a pensar que, en el cas hipotètic d'haver de fer de mestra i haver de treballar per projectes, no sabria ben bé com organitzar tots els conceptes, recursos o, simplement, com dirigir-me als/a les alumnes.

Encara i així, sé que la curiositat en el meu cas es sobreposa a la por a allò desconegut i que, si m'hi veiés en un cas pràctic, no em veuria del tot perduda i desorientada, ja que, gràcies a les lectures i a altres matèries que m'han impartit a la universitat, hem tractat la metodologia de treball per projectes.

Lectura 7: "La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo" - S. Sánchez Rodríguez i C. González Aragón (2016)

Idees principals

- L'assemblea com a eina de treball grupal.

- Paper dels estereotips i prejudicis en la nostra vida.

- Límits de la intervenció docent en aquest procés.

Resum

En el text escrit per Sánchez Rodríguez i González Aragón es mostra, com a eina i mètode de treball en els centres, l'assemblea. Per això, en un mètode on el respecte és la base, cal deixar de banda els estereotips que estan enllaçats amb les habilitats i capacitats dels/de les alumnes i de la societat que veiem reproduïts de manera directa o indirecta en els infants de cada generació.

Així, tenint en compte que es tracta d'una eina que potencia la comunicació lingüística, social i cívica entre infants i entre adults i infants, podem entendre aquest concepte d'assemblea com a mètode. Aquesta  eina, cal esmentar, requereix la intervenció d'un/una mestre/a perquè optimitzi el mètode de la millor manera possible. Cal que el/la docent exerceixi una funció mediadora basada en l'empatia, l'assertivitat i el respecte, entre d'altres, per a gestionar el procés i donar lloc a individus autònoms amb poder de decisió propi i grupal. Es tracta, doncs, de fer del/de la mestre/a un model comunicatiu per als infants, que els beneficiï a l'hora de desenvolupar la seva capacitat i competència lingüística, social i cívica, sent en tot moment conscients del que suposa la seva intervenció i els límits d'aquesta per a l'aula.

Aquesta eina és, aleshores, un lloc o espai de gran importància educativa pels infants a l'hora de desenvolupar la seva autonomia personal i moral (negociació de normes, resolució de conflictes...) i on veure com funciona i els resultats que s'obtenen d'aquesta manera d'organització de l'aula.

Preguntes

- Quan en una assemblea sempre intervenen les mateixes persones i les altres no arriben a expressar el que pensen, com s'intervé entre els infants?

- Cal que el/la mestre/a faci en tot moment de mediador/a o poden arribar a gestionar-se els infants sols sense ajuda adulta?

Reflexió

Opino que l'assemblea és un mètode molt vàlid, significatiu i pròsper per a la presa de decisions grupals a l'aula i que pot aportar infinitat de nous punts de vista que, d'altra manera, no s'haguessin escoltat mai.

El fet de donar veu i vot a tot i cadascun dels infants de l'aula els posa en igualtat de condicions a escala d'influència escolar i propicia que siguin més crítics amb les propostes que fan o les accions que duen a terme, alhora que han de vigilar en tot moment no ser preses dels estereotips i prejudicis socials que podrien condicionar els seus raonaments, arribant al cas de faltar el respecte.

D'aquesta manera, veig el mètode com una eina que pot donar peu a moltes situacions beneficioses per al futur però que, al mateix temps, cal regular i medi en els seus inicis perquè no acabi esdevenint una font d'exclusió o jerarquització a l'aula.