BREU HISTÒRIA LINGÜÍSTICA

A tall d'introducció vull dir que aquest exercici m'ha resultat força interessant, ja que he hagut d'indagar en el meu passat lingüístic amb l'ajut dels meus pares, els quals han sigut un pilar molt important en el meu procés d'aprenentatge de la llengua oral.

En primer lloc, cal dir que la meva llengua materna és el català, puix que és la que sempre hem emprat en la quotidianitat del dia a dia. Però, per contra, els meus orígens familiars es troben a Andalusia, ja que les meves àvies van néixer allà per a després, ja essent adolescents, traslladar-se a Catalunya per guanyar-se les garrofes. Així doncs, amb les úniques persones que parlo el castellà és amb elles, però això sí utilitzant el dialecte andalús.

En segon lloc, després d'explicar quina és la meva llengua materna i quina altra llengua parlo amb la família, procedeixo a dir quines altres llengües he après o parlat al llarg de la meva vida. Bé, en l'àmbit institucional, sempre m'han ensenyat a parlar l'anglès. Tinc el record d'estar a l'escola, amb tres o quatre anys, cantant cançons en anglès i sentint parlar els titelles amb què la professora ens feia classe. Al cap d'uns anys, en plena pubertat, acudia a unes classes de francès que es feien a l'institut, em penso que era una assignatura optativa, però no n'estic del tot segura.

En tercer lloc i últim, tinc el desig d'explicar els meus costums en el moment de parlar, sobretot quan era petita. I és que, en la meva infantesa, jo sempre parlava utilitzant una quantitat ingent de diminutius, tot fent unes combinacions difícils de pronunciar i a la vegada d'entendre. Aquest fet sempre l'he associat a què els mestres amb els quals he estat han parlat utilitzant aquest recurs de manera excessiva, sobretot en l'etapa infantil, causant-me certa confusió i fent-me consolidar uns coneixements sobre la parla totalment erronis.

Hablar en clase, aprender lengua. Anna Camps. (2002).

Primera lectura

Resum 

En l’entorn de la vida escolar, la llengua oral s’entén com a instrument de comunicació humana que implica certs processos i habilitats i que alhora no es pot concebre aïllada de l’escriptura, la qual ha permès l’acumulació del coneixement. Tanmateix, la parla porta a llegir.

D'una banda, hem de ser conscients que les diferents situacions que es desenvolupen en l'activitat escolar constitueixen per si mateixes situacions de possibles aprenentatges dels usos de la llengua. També convé destacar la necessitat de diàleg relacionada amb la reflexió compartida sobre qüestions que afecten la formació moral dels nens i nenes. L'aula és un espai de vida i font de diferents opinions i conflictes que s'han de resoldre a través del diàleg.

D'altra banda, convé insistir en el fet que l'ús del llenguatge oral té dues facetes: parlar i escoltar, la qual cosa suposa comprendre i interpretar el que es diu a través de la paraula oral, com ara contes, la televisió o el coneixement escolar que transmet la paraula del mestre. En els primers nivells d'escolaritat, l'accés a la literatura es fa a través del conte, el qual permet evocar en la ment dels infants mons de ficció a través del llenguatge i contribueix a la construcció d'esquemes mentals. La lectura proposa que tant la narració oral com la memorització de textos, la lectura i l'audició de poemes serien bones estratègies que cobrarien més sentit en els nivells de secundària en què constitueixen activitats de col·laboració i que fomenten l'autonomia dels alumnes.

Des de l’escola no hem de concebre la llengua oral com el desenvolupament d’una habilitat aïllada de les altres, sinó que té un caràcter més transversal. En definitiva, parlar ens porta a regular la vida social, a aprendre, ens ajuda a llegir i escriure i a aprendre a parlar.  

Idees clau

• La llengua oral impregna la vida escolar i forma part de la nostra manera d’estar al món.
• El llenguatge oral té dues facetes: parlar i escoltar.
• Es parla per escriure, es llegeix i s’escriu per exposar oralment un tema.

Preguntes

• Com s’ensenya a escriure?
• Que fem si un infant no s’interessa per la lectoescriptura? 

Comentari personal

Personalment m'ha semblat una lectura interessant perquè resumeix molt bé tot allò que implica la llengua oral i fa que reflexionis una mica sobre com tractar-la des de les aules i la importància que té i que alhora se l'hi ha de donar. Tanmateix, crec que hagués estat interessant que fos una mica més ampli per tal d'abordar qüestions que com a mestres ens provoquen neguits, els quals he deixat reflectits en les preguntes que li faria a aquesta autora. D'altra banda i per a possibles lectors d'aquest article, crec que és interessant que sàpiguen que en general apareix un lèxic molt tècnic que de vegades fa que et perdis per la lectura. 

Respecte a les altres lectures que han llegit les meves companyes i les quals hem posat en comú durant el seminari, en destacaria la lectura de Segarra (2011), ja que trobo que té punts en comú amb la que he presentat en aquesta entrada, com ara defensa que la llengua oral conrea saber i implica expressió i reflexió. A més a més, afirma que l'opinió i el pensament de tothom provoca un coneixement col·lectiu molt ric, ja que es deixen veure els diferents punts de vista de cadascú. De la lectura de Ruiz-Bikandi (2009), n'haig de dir que em va semblar la més interessant de totes i la qual segur que em llegiré, ja que va haver-hi aspectes que em van cridar molt l'atenció, com ara que a Finlàndia els mestres han de ser-ho per vocació i que alhora han de superar unes proves lingüístiques per poder exercir. De l'última lectura de Fontich (2011) també té en comú la idea que en l'escola el llenguatge és un signe molt important i presenta recursos que tots els professionals han de tenir, és a dir, sembla com un manual que tots i totes hauríem de llegir.

Us deixo un enllaç interessant. 

LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

Penso que és molt important saber parlar a la perfecció una llengua perquè és la manera mitjançant la qual les persones podem mostrar tot allò que pensem o sentim. Des de ben petita, a casa meva sempre s’han parlat dues llengües, el català i el castellà. Aquest fet es deu a que els pares de la meva mare eren catalans mentre que la mare del meu pare era andalusa, per tant, el meu pare no feia ús del català, a diferència de la meva mare. Aquestes són les meves llengües maternes ja que des de petita he hagut de combinar el català amb el castellà i feia ús una llengua o una altra en funció de la persona amb la que parlava.

Una de les llengües que també he aprés ha estat l’anglès. Vaig començar a estudiar l’anglès a l’escola i, posteriorment, a una acadèmia però vaig deixar d’estudiar-lo per motius personals. Tot i que fa molts anys que no el practico, sóc capaç d’entendre’l i m’agradaria, en un futur, arribar a parlar-lo a la perfecció.

Els meus pares sempre m’han explicat que quan era petita, quan volia demanar aigua i començava a parlar, en comptes de dir aigua deia “aba” o, en el cas de demanar un xumet, en comptes de dir “chupete” deia “apete”.

BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

Relació amb les llengües

La meva relació amb les llengües va començar molt aviat, ja que vaig iniciar la parla a una edat molt primerenca, i m’agradava molt xerrar amb qualsevol persona o fins i tot, jo sola. Primerament dir que en el meu dia a dia, les dues llengües que més parlo són el castellà i el català, encara que amb més força, el castellà.

Des de petita, a casa meva i amb la família sempre he parlat el castellà, ja que gairebé tots son de províncies andaluses i per tant, el castellà és l’idioma predominant dins la nostra família. En relació amb les meves amistats de sempre o amb la meva parella, l’idioma que més utilitzo també és el castellà, perquè és l’idioma que tots nosaltres parlem a casa i al nostre dia a dia. Encara que de vegades tot i  que sigui durant una estona curta, utilitzem el català per fer alguna conversa. Per contra, a la universitat en general o amb companyes de classe, si que potser l’idioma que més predomina és el català, ja que estem acostumades a parlar en aquest a les classes o treballs, i per tant, surt de forma més natural.

En quant a altres llengües durant els meus estudis he estudiar l'anglès i també, una mica de francès. Fora del meus estudis habituals o ara, de la universitat mai he treballat per lliure cap llengua estrangera, tot i que m’agradaria reforçar l’anglès. Com tots sabem, avui dia aquesta s’ha convertit en una de les llengües més importants alhora d’estudiar o de trobar feina, i crec que és molt important tenir-la. Per aquest motiu, i també perquè he de reconèixer que és una llengua que em sembla difícil i que sempre la he anat arrossegant, m’agradaria treballar-la i millorar-la. 

Experiència personal

Per trobar alguna anècdota divertida de la meva infància, he indagat i preguntat a la meva família. Després d’això, tot i que m’han dit que gairebé no en tenia d’anècdotes que per exemple digues algun mot amb barreja d’idiomes o alguna cosa semblant, si m’han dit que de petita el que feia moltes vegades era retallar els noms o mots de paraules perquè no hem sortien sencers. En tinc dos exemples que eren els que més utilitzava: un d’aquest és, que sempre que em referia a la meva avia paterna ho feia amb el mot “lela” en comptes de “abuela”. L’altre exemple, era el mateix però referit al “xumet” en comptes de dir això o de dir “chupete”, vaig a començar a dir “titi” i sempre era així.

Això hem passava perquè no sabia pronunciar tot el nom sencer, deia que era massa llarg i per tant, hem vaig quedar amb “lela” o “titi” per dir aquestes paraules, i tota la família reconeixia ja aquests mots per costum. 

Tinc un iaio i un "ioio"

Personalment em considero una noia que sempre ha estat interessada per les llengües, però generalment ha estat un repte difícil d’aconseguir.

Des de ben petita m’han dit que el domini del llenguatge és importantíssim, atès que t’obre moltíssimes portes, tant en l’àmbit laboral com en el cultural. A més, personalment et sents realitzada i capaç de fer moltíssimes coses, perquè gràcies a això gaudiràs d’oportunitats que ompliran el teu currículum acadèmic a passes de gegant.

Fent una mirada retrospectiva, des de primària, passant per secundària i batxillerat, he posat interès en les llengües estrangeres. És més, sempre que tenia l’oportunitat de cursar una llengua dins o fora l’escola, ho feia. Així doncs, domino el castellà (com a llengua materna), el català, l’anglès i el nivell bàsic del francès. Cal dir que d’anglès vaig començar a estudiar el nivell B1 a una acadèmia anglesa. El mestre era natiu i parlava l’idioma a la perfecció, però les explicacions que en feia no m’acabaven de quedar del tot clares. Així doncs, vaig decidir deixar-ho i emprendre-ho un altre any. Per aquest motiu, he fet diferents intensius d’estiu, els quals han reforçat els aprenentatges assolits durant l’ESO, ja que al centre on vaig cursar la secundària em donava la sensació que no aprofundien gaire bé i jo, personalment, necessitava extreure’n més.

Pel que fa a la llengua catalana, de ben petita ja mostrava mancances, ja que només la feia servir per comunicar-me dins l’escola i amb els mestres. Així doncs, m’agradaria al·ludir una anècdota concreta que recordo com una de les més divertides.

Tot parteix de les constants interferències lingüístiques entre el català i el castellà, presents durant la meva infància. Aquest fet concret va ser als dos o tres anys, justament quan jo començava a manejar els idiomes. 

Així doncs, sempre s’havien referit al meu avi patern com “el iaio”. No obstant això, al meu avi matern li deien “abuelo”. Davant aquesta casuística, vaig pensar un nom en català que s’assemblés a la paraula “iaio”, ja que la paraula “abuelo” no m’acabava de convèncer. Llavors, vaig buscar un altre mot que s’assemblés, però que alhora es pogués diferenciar, per tal de no confondre un avi amb l’altre. Per tant, vaig decidir anomenar al meu avi matern amb el nom de “ioio”.

Cal dir que els primers dies els meus pares no entenien res del que estava passant, fins que finalment van descobrir que el “ioio” per mi era el iaio matern. No obstant això, va ser un cas estrany, atès que amb el nom de les àvies no vaig presentar cap tipus de problema.

Per últim, m’agradaria ressaltar que des d’aquest succés, tota la meva família es refereix al meu avi matern amb el mot “ioio”, quedant present aquesta etiqueta fins a hores d’ara.

AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

LES MEVES LLENGÜES

Català, castellà, anglès, francès, aquestes són llengües que parlo en major o menor desimboltura. Català i castellà són les meves llengües maternes, i les utilitzo constantment i indistintament en les meves relacions socials. En l’àmbit familiar destaco que amb la mare parlo castellà, amb el pare català i amb la meva germana depenen la situació en una llengua o en una altra. Amb els avis, parlo castellà, però amb la majoria de tiets, català. Tot aquest garbuix ve lligat a què quan era petita, es van voler que aprengués les dues llengües indistintament, actualment agraeixo aquest fet. 

L’anglès l’he après a l’escola, i a acadèmies que m’he apuntat per reforçar aquesta llengua per voluntat pròpia. Paral·lelament el francès també el vaig començar a estudiar a l’escola, ja que em van donar l’oportunitat d’escollir una quarta llengua a aprendre i com tinc familiars a França em cridava l’atenció saber-ne. D’ambdues llengües no tinc un nivell excel·lent, però em sabria defensar en qualsevol situació quotidiana.

Actualment però, he deixat bastant de banda les llengües estrangeres i m’he centrat a reforçar les meves llengües maternes per arribar a l’excel·lent nivell que se’m demana des de la facultat, i únicament utilitzo les llengües estrangeres per veure pel·lícules, dibuixos o series en versions originals.

·     👉Al maig del 2006, setmanes prèvies al meu aniversari la meva àvia em va demanar que li digués quin era el meu menjar preferit,  i que me’l faria pel dia dels meus cinc anys. Tenia molt clar quin era el meu menjar preferit, i sense pensar-m’ho dos cops li vaig dir que pel meu aniversari volia MOLLITAS. La meva àvia però, no va entendre que era allò i em va dir que ella no sabia cuinar-ho, jo vaig insistir i li vaig dir que m’ho havia fet diversos cops i que volia mollitas pel meu aniversari. Passaven els dies, i jo sempre responia que volia mollitas, i que ja n’havíem menjat altres cops, l’àvia ja no sabia com preguntar-me que volia i una nit va trucar a casa per preguntar-li a la mare que eren les mollitas, en aquell moment, vaig veure que no m’entenien o que la meva àvia no recordava de quin era aquell plat, però vaig estar plorant tota la nit dient que pel meu aniversari volia mollitas perquè m’agradaven molt. Així doncs, els dies previs al meu aniversari, l’àvia va cuinar plats diversos i diferents que m’agradaven, per veure si així encertava que era el que jo li demanava, però no va haver-hi sort. Finalment, els hi vaig descriure i els hi deia que era una cosa molt petitona i que hi havia molta al plat, i que l’avi s’ho menjava amb sopa. Aquella descripció aparentment, no sembla servir de gaire, però, la meva mare va dir: Vols migas? I efectivament SÍÍÍÍ, jo volia migas pel meu aniversari!  A partir d’aquell any, a casa hem batejat les migas com mollitas, i encara ara, quan en vull demano mollitas, però ara ja m’entenen!

Enllaç imatge

Lectura 1, revista 372

Habitar l’aula quan la comunicació és essencial

Font extreta de la pròpia revista "habitar a l'aula quan la cominació és essencial" (Ruiz-Bikandi 2002)

L’article parla de la importància de la veu de l’infant  i la comunicació a l’aula, aspectes que són essencials per avançar en l’aprenentatge i desenvolupar en la seva màxima les capacitats de cada un. Dins de l’aula s’han de provocar situacions de comunicació intensa generant així preguntes, idees, inquietuds, sabers.. de la vida, fent que s’adquireixi un coneixement i llenguatge comú d’aula on tothom pot manifestar-se i expressar-se. La interacció, l’intercanvi d’idees i sabers amb la resta permet que puguis conèixer els altres i coneixe’t millor a tu mateix. En l’article s’exposa també diferents intervencions o sortides que amb èxit s’han dut a terme i el paper que han desenvolupat tan mestres com alumnes. En aquest cas el paper del docent  és ajudar i orientar a l’infant, provocant situacions de comunicació i deixant que es manifestin aquelles que sorgeixen  espontàniament. Les situacions que ha de provocar el mestra, com s’ha vist en els exemples de l’article, han de poder motivar a l’infant sent així converses d’àmbits temàtics creatius, originals i propers al context i a la realitat.

  Per concloure el llenguatge, a banda d’adquirir coneixement, fa possible conèixer experiències, resoldre problemes i sobretot créixer i actuar com a persones. Per aquest motiu el llenguatge i la comunicació en si són un repte educatiu, és aquell instrument que provoca que les persones comparteixin  i aprenguin juntes, donant així, sentit a una comunitat de persones i tot allò que ens envolta.

3 Idees claus:

·         La comunicació construeix el coneixement.

·         Llenguatge com a instrument per fer una activitat conjunta.

·         La comunicació omple el llenguatge de significat

2 preguntes:

·         En tots els casos s’ha de deixar que hi hagi conversa espontània, si els nens no volen participar o la conversa no és positiva?

·         Quines serien aquestes regles bàsiques de discussió que han de trobar conjuntament mestres i alumnes?

PUNTS EN COMÚ D’ALTRES LECTURES AMB LA MEVA

Lectura 2 conversar amb els nens: habilitats comunicatives ajudin a l’infant a comunicar-se adults els han d’escoltar, els nens veuen que  les coses tenen altres punts de vista quan escolten als adults. Llenguatge ajuda a posar nom a les experiències que han tingut (construint així el coneixement la meva part).

Lectura 3 Llenguatge oral és transversal, s’ha de potenciar com l’escrit, recitar poemes, contes. Interacció amb altres companys és quan realment aprenen.

Importància del diàleg, interacció necessària, part exploratòria argumentar concesuar, defensar tècniques per aprendre. El paper del docent. Per aprendre el llenguatge hem d’utilitzar el diàleg.

Punts claus transversals en les lectures: Coneixement llenguatge, aprenem amb el diàleg i la interacció.

OPINIÓ DE LA LECTURA

(Relació amb la meva experiència) La lectura m’ha semblat fàcil de llegir i m’ha fet veure realment la importància que té el llenguatge i la comunicació a l’aula. He pogut observar que a través dels exemples de les activitats de la lectura s’ha de potenciar el  ús del diàleg i el llenguatge  i no tant l’estudi la seva estructura i funció. Els exemples de les activitats m’han semblat molt concrets i efectius fent que acabés d’entendre el que exposava la revista. En contrapart considero que en la lectura s’hauria d’haver fet esment de la comunicació no verbal, ja que aquesta acompanya i va de mà amb la comunicació verbal.