Hablar en clase, aprender lengua. Anna Camps. (2002).

Primera lectura

Resum 

En l’entorn de la vida escolar, la llengua oral s’entén com a instrument de comunicació humana que implica certs processos i habilitats i que alhora no es pot concebre aïllada de l’escriptura, la qual ha permès l’acumulació del coneixement. Tanmateix, la parla porta a llegir.

D'una banda, hem de ser conscients que les diferents situacions que es desenvolupen en l'activitat escolar constitueixen per si mateixes situacions de possibles aprenentatges dels usos de la llengua. També convé destacar la necessitat de diàleg relacionada amb la reflexió compartida sobre qüestions que afecten la formació moral dels nens i nenes. L'aula és un espai de vida i font de diferents opinions i conflictes que s'han de resoldre a través del diàleg.

D'altra banda, convé insistir en el fet que l'ús del llenguatge oral té dues facetes: parlar i escoltar, la qual cosa suposa comprendre i interpretar el que es diu a través de la paraula oral, com ara contes, la televisió o el coneixement escolar que transmet la paraula del mestre. En els primers nivells d'escolaritat, l'accés a la literatura es fa a través del conte, el qual permet evocar en la ment dels infants mons de ficció a través del llenguatge i contribueix a la construcció d'esquemes mentals. La lectura proposa que tant la narració oral com la memorització de textos, la lectura i l'audició de poemes serien bones estratègies que cobrarien més sentit en els nivells de secundària en què constitueixen activitats de col·laboració i que fomenten l'autonomia dels alumnes.

Des de l’escola no hem de concebre la llengua oral com el desenvolupament d’una habilitat aïllada de les altres, sinó que té un caràcter més transversal. En definitiva, parlar ens porta a regular la vida social, a aprendre, ens ajuda a llegir i escriure i a aprendre a parlar.  

Idees clau

• La llengua oral impregna la vida escolar i forma part de la nostra manera d’estar al món.
• El llenguatge oral té dues facetes: parlar i escoltar.
• Es parla per escriure, es llegeix i s’escriu per exposar oralment un tema.

Preguntes

• Com s’ensenya a escriure?
• Que fem si un infant no s’interessa per la lectoescriptura? 

Comentari personal

Personalment m'ha semblat una lectura interessant perquè resumeix molt bé tot allò que implica la llengua oral i fa que reflexionis una mica sobre com tractar-la des de les aules i la importància que té i que alhora se l'hi ha de donar. Tanmateix, crec que hagués estat interessant que fos una mica més ampli per tal d'abordar qüestions que com a mestres ens provoquen neguits, els quals he deixat reflectits en les preguntes que li faria a aquesta autora. D'altra banda i per a possibles lectors d'aquest article, crec que és interessant que sàpiguen que en general apareix un lèxic molt tècnic que de vegades fa que et perdis per la lectura. 

Respecte a les altres lectures que han llegit les meves companyes i les quals hem posat en comú durant el seminari, en destacaria la lectura de Segarra (2011), ja que trobo que té punts en comú amb la que he presentat en aquesta entrada, com ara defensa que la llengua oral conrea saber i implica expressió i reflexió. A més a més, afirma que l'opinió i el pensament de tothom provoca un coneixement col·lectiu molt ric, ja que es deixen veure els diferents punts de vista de cadascú. De la lectura de Ruiz-Bikandi (2009), n'haig de dir que em va semblar la més interessant de totes i la qual segur que em llegiré, ja que va haver-hi aspectes que em van cridar molt l'atenció, com ara que a Finlàndia els mestres han de ser-ho per vocació i que alhora han de superar unes proves lingüístiques per poder exercir. De l'última lectura de Fontich (2011) també té en comú la idea que en l'escola el llenguatge és un signe molt important i presenta recursos que tots els professionals han de tenir, és a dir, sembla com un manual que tots i totes hauríem de llegir.

Us deixo un enllaç interessant.