divendres, 3 de març del 2017

Lectura 1. Conversar con los niños.

Conversar con los niños

Resum:
Aquest text parla bàsicament de la importància del llenguatge i com es desenvolupa aquest, a més de la gran tasca que fa un docent en la comunicació amb l’infant.
La feina de docent és poc valorada socialment en el nostre país, tot i que no passa a tots els territoris això, a Finlàndia per exemple, exigeixen unes habilitats per poder cursar uns estudis com a docent de manera que s’asseguren que són persones preparades i qualificades.
L’infant és un subjecte capaç que necessita un referent per ser guiat i mica en mica evolucionar cap a una autonomia total, per tant el docent sempre ha de garantir-ho.
El llenguatge és el mitjà per transmetre la cultura pròpia de cada grup de persones, comunicar desitjos, neguits, dubtes, diferències d’opinions, i l’infant a mesura que utilitza el diàleg amb més freqüència incorpora aquestes maneres de fer.


Idees clau:
· El docent fa una funció de guia, d'acompanyament i dóna suport a l'infant.
· Importància de la autonomia; els infants ha d'anar evolucionant com a subjectes més capaces de descobrir i fer per si sols.
· Prioritat a la llengua com a forma de comunicar-se; desitjos, inquietuds, dubtes...
· Un docent ha d'atendre les necessitats de l'infant en tot moment, observar les seves reaccions, neguits...
· Importància de la habilitat comunicativa del docent cap a l'infant.
· El llenguatge aporta la integració de la cultura.
· Mitjançant la comunicació els  infants no només aprenen les paraules sinó també, com i quan han de referir-se a aquestes paraules -context-.
· La pràctica del diàleg els aporta coneixement de frases fetes, i no interpretar literalment aquestes.


Preguntes:
· Donat que les habilitats comunicatives són molt importants, què suggeriria l'autor per preparar millor als docents entorn aquest tema? Com es pot treballar les habilitats comunicatives?
· En el moment en el que un infant pregunta per una qüestió temporal que no comprèn  -en el text exemplifica una situació d' un nen que veu la fotografia d'una dóna gran i pensa que és la dóna jove quan era gran- com s'ha de resoldre aquesta situació tenint en compte els coneixements de l'infant?

Reflexió personal:
M'ha semblat una lectura molt necessària per prendre consciència de la importància de les habilitats educatives i, sobretot, com un docent ha d'utilitzar el llenguatge amb els infants. Tot allò que diem en el moment que estem amb els infants importa i també com ho diem, per tant hem d'escollir i adaptar les nostres paraules als seus coneixements, per exemple no podem dir a un infant que no es mou adequadament en el temps que a les 14:00 el vindran a buscar, sinó que serià més adient explicar-li segons les activitats que es donaran a continuació com pe exemple "després de dinar, i llegir el conte vindran a buscar-te". Prèviament a la lectura conscient de la importància del llenguatge a l'aula però no m'havia adonat que no només importa de diem sinó com ho diem. 
Després de l'intercanvi amb les meves companyes m'he adonat que totes les lectures tenen punts comuns, amb algunes més que amb unes altres. En molt punts es parla del llenguatge com a mitjà cap a l'autonomia, la cultura es transmet mitjançant el llenguatge...
En repetides ocasions a les meves pràctiques m’he adonat de la importància del fer-se entendre i adaptar-se al receptor.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada