Biografia lingüística

Vivim en una societat en la qual parlem i ens comuniquem sense parar, per tant, aprendre diferents idiomes és fonamental en la comunicació entre éssers humans.

Crec que el fet de sentir parlar diferents llengües durant la primera infància estimula als nens/es al seu aprenentatge, encara que hi ha moments que els infants les barregen inconscientment.

En el meu cas, vaig començar a parlar vora l’any i mig i des de llavors he tingut molta facilitat per expressar-me oralment. Cada nit la meva mare em llegia un conte i m’ensenyava dibuixos que primer els havia d’assenyalar i anomenar-los a la meva manera. D’aquí ja vaig passar a començar llegir-li jo a ella algunes paraules que coneixia i fins que ja llegia sola. Ara ja és una rutina i no puc anar a dormir sense llegir una mica. Això es va complementar amb la passió dels professors/es de l’escola per la lectura i l’aprenentatge dels idiomes, però també per ésser una persona molt curiosa i inquieta. No em conformava amb saber una paraula i no entendre el significat “ No ho entenc ! ”.

Les meves dues llengües vehiculars són el català i el castellà. Totes dues, des dels meus inicis, han estat presents al llarg de la meva vida, tot i que cal destacar que el català ha estat més present, ja sigui a casa, a l’escola , a les activitats extraescolars, etc. Donat que descendeixo de família immigrant andalusa i Navarra, la llengua que emprava i empro per comunicar-me amb ells és el castellà, cosa que m’ha facilitat l’aprenentatge posterior d’ambdues llengües. Tot i així, el castellà ha interferit en el meu aprenentatge en certes ocasions de manera divertida barrejant paraules, lletres, etc. D’altra banda, la llengua anglesa ha estat també present des de l’inici de la meva escolarització, donat que a P3 ja feia classes d’anglès extraescolar.

Cal destacar que gairebé tota la meva etapa educativa ha estat en el mateix centre, ja que impartia des de P3 fins al batxillerat. La llengua vehicular, com he esmentat anteriorment, era el català, tot i que també realitzàvem l’assignatura de castellà. Tot això va canviar quan vaig decidir fer el grau superior a Sant Vicent de Castellet, ja que la gent d’aquell centre feia més ús del castellà que del català, encara que la llengua per comunicar-nos amb els mestres era el català. I fins ara, totes dues llengües continuen vigents en la meva vida; per contra, l’anglès l’he deixat d’utilitzar, però tinc clar que en un futur molt proper el tornaré a reprendre de nou.

Una de les anècdotes més divertides que recorden els meus pares era quan tenia uns 4 anys. Estàvem sopant a casa dels meus avis i el meu avi, que estava tallant pernil en aquells moments, em va oferir un tros dur i gran, però al veure’l li vaig dir: “abuelo, esto no me lo puedo comer! Córtame el jamón más fino porque me duele la boca porque me está saliendo una mula”. Tots els adults es van quedar sorpresos perquè no sabien el significat d’aquella paraula. Llavors, el meu cosí gran, que va veure que hem tocava la cara, va dir:” No pasa nada abuelo, que le está saliendo una muela y por eso no puede comerse ese trozo de jamón”. Sembla ser que volia traduir queixal al castellà, però com era la primera vegada que pronunciava aquesta paraula, em va sortir espontàniament.