Lectura 1 SEGARRA 2011

RESUM LECTURA

L’article “Habitar l’aula quan la comunicació és essencial” (2011) de Mercè Segarra ha sigut publicat a la revista Guix de l’editorial Graó.

Aquest article parla sobre la importància de les persones i tot allò que habita en una aula educativa.

Així mateix l’autora expressa que l’aula no és només un espai físic sinó un ambient d’aprenentatge on conviuen un grup de persones que formen un col·lectiu. No només comparteixen l’espai sinó que també comparteixen vivències, emocions, sentiments, dubtes...

Sobretot, cal remarcar la importància de la comunicació entre ells així com també entre l’infant i l’adult. Cadascun dels infants és una part important del grup. Per aquest motiu, l’infant sempre s’ha de trobar segur a l’aula per tal de poder expressar-se i viure feliç dins d’un col·lectiu.

Per constatar la veritable essència de tot el que es pot viure dins d’una aula, l’autora narra uns diàlegs d’exemples on els alumnes realitzen diverses activitats.

Per exemple, en uns d’ells podem observar una conversa dels infants a l’hora de realitzar un projecte sobre meteorologia (el pluviòmetre). Aquesta conversació demostra que entre ells s’estableix una bona comunicació, on sorgeixen dubtes i reptes a descobrir. El fet de tenir interès per saber o curiositat per qualsevol aspecte, fa que entre tots arribin a la resposta corresponen a l’interrogant i això comporti un aprenentatge significatiu.

Cal remarcar que per assolir una educació amb aprenentatges significatius, cal que l’alumne sigui partícip i actiu en el procés d’aprenentatge. L’experimentació i l’exploració són primordials per arribar a aquest objectiu educatiu.

A més, els alumnes hauran d’aconseguir un benestar emocional i intel·lectual per desenvolupar la capacitat d’aprendre i que l’educació sigui efectiva.

Una de les frases que més m’ha agradat d’aquesta lectura és la següent: “La mestra organitza i condueix, ofereix informació i orientació i ajuda a conèixer i reconèixer què saben i què han après els infants”.

Aquesta citació fa referència al saber, saber ser i saber estar de la mestra dins l’aula. Cal tenir una mirada amplia i no establir el paper de l’educador/a com a persona que dirigeix un aula sinó com un suport i ajut pels infants a l’hora d’aprendre a aprendre.

Quan vaig fer les pràctiques de segon curs en una escola bressol, vaig haver de fer unes intervencions les quals es basaven en l’experimentació i l’exploració d’elements perquè penso que és una metodologia eficaç per aprendre i a més segueix el model de Maria Montessori. És una psicòloga italiana per la qual sorgeix el mètode Montessori que fomenta la iniciativa i la capacitat de resposta dels infants, així com la llibertat a través d’activitats basat en descobriments.

Els infant són persones capaces i competents, confiar en ells és l’aspecte principal per donar pas a una bona educació.

IDEES PRINCIPALS

-   És important relacionar l’aula com un ambient d’aprenentatge i no únicament com a espai físic ja que dins d’ella hi ha un grup d’infants que es comuniquen, es socialitzen i aprenen no només individualment, també de forma col·lectiva

.

.  Cada infant és diferent, és important l’autoncepte, l’autoestima i la seguretat que cadascú tingui d’ell/a mateixa per tal de poder mantenir un benestar emocional i intelectual per poder aprendre de manera òptima. També cada infant ha sentir la pertinença de grup  per tobar-se còmode i enriquir els aprenentatges.

 

. El llenguatge és una eina lingüística essencial per la comunicació del grup. Gràcies a ell podem expressar allò que volem dir, el que sentim... A més a través del llenguatge podem debatre, aconsellar, establir vincles relacionals...

PREGUNTRES DIRIGIDES A L’AUTOR

®     L’autora quan parla dels aspectes positius que comporta la relació dels alumnes a l’aula, l’enfoca ,pràcticament en la seva totalitat, en l’aprenentatge. Penso que hi ha una mancança d’aspectes relacionats amb els vincles d’afecte que es produeixen entre companys o altres relacions entre iguals, dirigides més des d’un punt emocional. Aquest aspecte també és important a l’hora d’aprendre.

®     En el moment que parla de la importància del llenguatge, enfoca el tema amb el llenguatge verbal i m’agradaria saber de quina manera el llenguatge no verbal o paralingüístic influeix en la comunicació dels alumnes i per tant en els processos d’aprenentatge o activitats que realitzen.

®     En la lectura trobo a faltar quina relació es manté entre la mestra i els alumnes, ja que parla de l’ambient d’aprenentatge, fent èmfasi en els alumnes però no té en compte que a l’ala també es troba la mestra i que es molt importa la interacció dels alumnes amb ell/a.

COMENTARI PERSONAL

Penso que és una lectura amb molts conceptes expressats de forma clara, però trobo que hi mancances explicatives i arguments dels conceptes. Podem observar els exemples que exposa l’autora per constatar la importància de la comunicació a l’aula. En aquests exemples trobem uns diàlegs que  sorgeixen en una aula a l’hora de fer algunes activitat.  En la meva opinió, penso que per entendre el que ens vol explicar, faria falta un anàlisi de les conversacions o fins i tot una comparació entre les mateixes.

Entenc que és una lectura amb poca extensió, però potser si només hagués posat un exemple podria explicar-lo i defensar el seu argument. No és necessari ser exhaustiu amb l’explicació però penso que la publicació ha quedat una mica buida d’argumentació.

Malgrat això, la lectura és òptima si estigués dirigida a un públic sense nocions  d’educació i també aborda diversos termes. Tot i que no els explica gaire, m’ha fet reflexionar i pensar si realment en les aules que jo hi he estat han aparegut o si s’ha aconseguit aquest ambient favorable per l’aprenentatge dels infants.