DIÀLEG A L'AULA DES DE LA PERSPECTIVA SOCIOCULTURAL

Resum

La teoria sociocultural defensa la idea de la interacció social com a requisit indispensable per a l’aprenentatge. És per això que remarca la necessitat d’aquesta i d’entorns rics i estimulants per tal que els alumnes puguin explorar, plantejar-se preguntes i resoldre problemes. Per tant, és evident que l’alumne no es concep com un agent solitari.

En aquesta interacció entre docent-alumne o alumne-alumne, la persona més capacitada ofereix una bastida (estratègies de suport) per tal de guiar l’aprenent i que seran retirades progressivament (Zona de Desenvolupament Pròxim).

Tharp i Gallimore divideixen el desenvolupament en 4 estadis: guiatge inicial i directe de la persona més capaç; parla cap a l’aprenent, que pren el control sobre el seu aprenentatge; guiatge automàtic i canvis que poden fer tornar als estadis anteriors.

Però tot això es troba descontextualitzat del marc escolar: la institució no és només la relació entre professor-alumne, sinó que busca  que els alumnes aprenguin a cooperar entre ells, en comunitat, mitjançant el diàleg (Zona de Desenvolupament Intermental). I aquí és on trobem la parla exploratòria i la bastida (ajudes per part de l’instructor a l’aprenent). Aquesta última consisteix en: modelar, instruir els estudiants, reduir el seu marge de maniobra, destacar els aspectes més rellevants, preguntar als alumnes, implicar-los, donar-los feed-back, tutelar-los i/o justificar els fenòmens. Totes aquestes accions poden englobar-se en un dels següents moviments: (1) de contingència (el professor és l’únic responsable), (2) de retirada gradual de suport i (3) de transferència de responsabilitat promocionant l’autonomia. S’ha de tenir en compte que la bastida és un procés fluid gràcies a la negociació i la col·laboració entre professor-alumne i que, segons el tipus d’ajuda que es proporcioni, es  fomentarà el coneixement de principis o bé el ritual. El primer és explicatiu, reflexiu i global perquè transcendeix del context, de manera que pot ser aplicable a molts contextos concrets; mentre que el segon és contrari: lligat a un context i de procediment.

Respecte a la parla exploratòria, aquesta consisteix en la crítica constructiva de les idees, que es consideren col·lectivament, i són comprovades i argumentades. A més, la presa de decisions és consensuada. Aquest tipus de parla és important que sigui fomentada a l’escola mitjançant activitats grupals i de reflexió, per tal d’evitar que es produeixin parles disputatives (es mostren els desacords, no s’argumenten les idees i s’actua individualment) i les acumulatives (repeticions i confirmacions sense crítica). Per aconseguir-ho, és necessari explicitar les regles de la parla exploratòria per evitar que se segueixin de manera ritual per part de l’alumnat.

Idees claus

• Sense interacció social no hi ha aprenentatge.
• L’escola ha de buscar un discurs compartit entre el docent i els alumnes mitjançant l’ensenyament dialògic (Zona de Desenvolupament Intermental).
• Fomentant la parla exploratòria i les bastides de tot tipus, es potencia la construcció de coneixement de principis en els alumnes.

Preguntes

• Quina és la diferència entre la zona de desenvolupament pròxim i la zona de desenvolupament intermental?
• Quina és la diferència entre el coneixement de principis i el ritual?

Comentari personal

La lectura m’ha semblat interessant perquè a la universitat ja ens havien dit que la interacció és important en el procés d’aprenentatge però ben bé no sabia el perquè de tot això. Així doncs, m’ha sorprès la seva transcendència perquè, en la meva experiència, el diàleg entre iguals no era gens habitual en el dia a dia escolar. Més aviat ho fèiem en activitats puntuals que interpretàvem com a dies especials en què canviàvem de dinàmica. Sempre he rebut majoritàriament classes magistrals i ara entenc molt el motiu que després de l’examen se’ns oblidés tot el contingut estudiat o que els estudiants que es perdien durant l’explicació no poguessin enganxar-se de nou al procés d’aprenentatge.  

Respecte a la lectura, també he de dir que se m’ha fet una mica feixuga de llegir perquè hi havia alguns fragments que m’han costat d’entendre i de seguir el fil. Personalment, no m’havia quedat clar la diferència entre els dos tipus de coneixements que planteja i el significat de la zona de desenvolupament intermental, és per això que penso que els fragments que fan referència a aquests conceptes podrien ampliar-se una mica més o posar algun exemple per clarificar els significats.  

Després de comentar per grups les quatre lectures, vaig poder comprovar que totes tenien un eix comú: el llenguatge. A més, en totes apareixia la idea que la interacció social afavoreix l’aprenentatge. Una altra idea que va sortir en comentar la tercera lectura i que m’agradaria destacar va ser que donem més importància al llenguatge escrit que a l’oral. Em va sorprendre perquè em vaig adonar que és cert, ja que a mesura que ens anem fent grans l’escriptura està present permanentment a l’escola, mentre que l'oralitat del llenguatge no es practica amb la intenció de millorar-la i perfeccionar-la.