Penso que és molt important saber parlar a la perfecció
una llengua perquè és la manera mitjançant la qual les persones podem mostrar
tot allò que pensem o sentim. Des de ben petita, a casa meva sempre s’han
parlat dues llengües, el català i el castellà. Aquest fet es deu a que els
pares de la meva mare eren catalans mentre que la mare del meu pare era
andalusa, per tant, el meu pare no feia ús del català, a diferència de la meva
mare. Aquestes són les meves llengües maternes ja que des de petita he hagut de
combinar el català amb el castellà i feia ús una llengua o una altra en funció
de la persona amb la que parlava.
Una de les llengües que també he aprés ha estat l’anglès.
Vaig començar a estudiar l’anglès a l’escola i, posteriorment, a una acadèmia
però vaig deixar d’estudiar-lo per motius personals. Tot i que fa molts anys
que no el practico, sóc capaç d’entendre’l i m’agradaria, en un futur, arribar
a parlar-lo a la perfecció.
Els meus pares sempre m’han explicat que quan era petita,
quan volia demanar aigua i començava a parlar, en comptes de dir aigua deia “aba”
o, en el cas de demanar un xumet, en comptes de dir “chupete” deia “apete”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada