Biografia Lingüística

M’agradaria començar la història de la meva autobiografia lingüística fent un petit viatge el passat. Analitzant les meves arrels, vull destacar que els meus besavis, avis i pares varen néixer a Catalunya. És per aquest motiu que finalment, jo vaig néixer a Centelles, un poble de la comarca d’Osona. Així doncs, la meva llengua materna és el català.

Per altra banda, a l’escola a la qual vaig cursar infantil, primària i secundària anomenada Sagrats Cors de Centelles, també es parlava el català. Per tant, va ser una llengua en la qual vaig estar immersa durant molt de temps, ja que tant a l’escola, amb els amics, a casa i el poble parlava aquesta llengua. Va ser a primària quan vaig començar a introduir la meva segona llengua, el castellà. Va ser una mica complicat, ja que la gran majoria dels meus companys de classe es trobaven amb la mateixa situació, és a dir, que parlaven el català com a llengua materna. Cal destacar que per cursar el batxillerat, me’n vaig anar a Vic a un col·legi anomenat Sant Miquel dels Sants. En aquesta escola, també em vaig trobar que tots parlàvem el català a totes hores. Tot i això, al llarg dels anys vaig tenir la gran oportunitat d’aprendre la llengua castellana i saber-la dominar gairebé igual que el català. Personalment, considero que el fet de poder ser bilingüe és un gran avantatge per al llarg de la meva vida. Ara bé, he de dir que sempre em sento més còmode parlant el català.

A banda d’aquestes dues llengües, a l’escola també vaig aprendre l’anglès. Tot i això, els meus pares sempre li han donat molta importància aquesta tercera llengua, i per tant, em vaig apuntar a una acadèmia d’anglès on i vaig estar molts anys. Crec que vaig poder aprendre molt i sobretot em vaig divertir mentre l’aprenia, que això és el més important. No obstant això, quan vaig arribar a l’adolescència, vaig decidir deixar l’anglès, ja que creia que amb l’assignatura que feia a l’escola ja en tindria suficient. Tot i això, vaig anar unes setmanes a Londres a casa d’una família per a practicar l’idioma. Però ara fa un any quan vaig començar el grau a la universitat, vaig deixar l’anglès definitivament. Crec que amb un any he perdut bastant la pràctica, i he de dir que m’agradaria tornar-me habituar a l’idioma i sobretot aprendre molt més. A més, quan estava cursant 4t d’ESO vaig triar l’optativa de francès, amb un any no vaig poder aprendre moltes coses d’aquest idioma, però crec que encara que tinguis poc sempre és bo poder-te defensar en més d’un idioma.

Finalment, m’agradaria destacar que l’italià és un dels idiomes que em crida més l’atenció, és per aquest motiu que quan tingui una mica de temps em dedicaré a aprendre aquesta llengua.

Per concloure la meva bibliografia lingüística m’agradaria explicar dues anècdotes de quan jo era petita. Haig de dir que els meus pares m’han explicat que no vaig tenir cap mena de dificultat a l’hora d’adquirir el llenguatge. Tot i això, una de les primeres paraules que vaig aprendre a dir va ser “mama”, però el meu pare estava una mica gelós i sempre em repetia “papa” perquè ho aprengués. Tot i això, no hi havia manera, mai el cridava per “papa”, fins que finalment, quan en vaig aprendre vaig fer una barreja entre “mama” i “papa” i li deia “mapa”. I l’altra anècdota, va ser quan ja era una mica més gran, als 4 o 5 anys, quan li vaig preguntar a la meva mare perquè en el cosí del meu pare li dèiem Francesc si era català i no francès. Quan la meva mare ho va explicar a la meva família no podien parar de riure. Així doncs, és una història que me la recorden constantment.