La meva biografia lingüística

El meu interès per les llengües comença des de ben petita, on, segons la meva mare, ja li preguntava per la traducció de moltes paraules a l’anglès. Ella, però, que no en sap res d’anglès, no sabia què contestar. Tot i així, han estat els meus pares els que m’han fet veure la importància dels idiomes, tant per viatjar com en l’àmbit laboral. Sempre m’han agradat les llengües estrangeres, però no he pogut dedicar-li tot el temps que m’agradaria, a excepció d’algun curs d’anglès de curta durada.

Per tant, les llengües que parlo actualment són el castellà com a llengua materna, el català i el nivell bàsic d’anglès. Si miro al llarg de tota la meva vida, la llengua que més he parlat i continuo parlant és el castellà, ja que la meva família materna és procedent d’Andalusia i, per tant, sempre ens hem comunicat en castellà. D’altra banda, tot i que el meu pare i els meus tiets són nascuts a Girona, els meus avis van venir des de Granada, i gairebé mai han parlat el català, fet que fa que també em comuniqui amb ells en castellà. El català l’he parlat bàsicament en un context escolar, però sempre m’ha semblat d’educació el fet que si algú em parla en un idioma en concret, contestar-li en el mateix idioma. És per aquest motiu que amb alguns companys de classe (durant tota la meva etapa educativa), companys de feina, veïns..., que la nostra primera conversació va ésser en català, actualment continuem comunicant-nos en aquest idioma de manera natural.

Com a curiositat de quan vaig començar a parlar, la meva mare m’ha explicat que vaig començar a una edat molt primerenca i que, a més, ho feia amb molt vocabulari i de manera molt clara. Tant, que el meu germà gran tenia problemes en pronunciar la lletra “R”, i ni la meva mare, ni la seva tutora, ni cap especialista amb tècniques més específiques va poder ensenyar-li fins que m’hi vaig posar jo dient-li “mira tete, així, la llengua al paladar i fas com una moto”. La meva mare ho recorda amb molta tendresa, ja que em posava una estona cada tarda amb ell a ensenyar-li i potser jo encara anava a l’Escola Bressol. És una anècdota que em fa molta gràcia😄.