Autobografia lingüística

Crec que és important començar la meva biografia lingüística partint de la meva llengua materna, ja que penso que estem condicionats, en primera part de les nostres famílies que ens inculquen la cultura i en segon lloc, el context que ens envolta, en el qual la nostra família també hi és a dins.

La llengua que fem servir dins i fora de casa entre els meus familiars és la castellana, malgrat que un dels meus progenitors, en concret el meu pare, és català. Ma Mare, doncs, és sevillana i em sorprèn molt com ha pogut anar perdent l’accent cada cop més pel fet de viure a Catalunya.

Evidentment, la meva escolarització ha estat sempre en català, i puc dir que pel poc que recordo, no em va costar aprendre-la, avui dia em defenso molt bé i sempre es sorprenen quan dic que a casa parlo el castellà, perquè no se’m nota gens l’accent. Amb aquest fet em fa pensar en la tercera llengua que podria tenir: l’anglès. Si em va costar molt poc aprendre una nova llengua de zero no entenc com l’anglès em pot costar tant, si de fet, l’hem estudiat tota la vida. I em fa replantejar-me si el model educatiu és el correcte i si té l’objectiu de fer aprendre als alumnes o instruir-los de coneixement.

Un moment que recordo peculiar del meu llenguatge és sempre que dinava i tocava arròs a la cubana. Un dia, vaig anar a casa la meva veïna i li vaig dir: “avui menjo arròs a la cunana”, ella reia i em corregia però jo estava com molt tranquil·la de dir el que havia dit, no entrava en raó i de fet, pensava que ho deia bé des del moment zero. És molt graciós recordar-ho ara amb ella, sempre ens fem uns riures.

A part d’això, com suposo que a tothom li passa, quan aprens una llengua nova sempre barreges paraules i et surten barbarismes que són impropis d’utilitzar-los.

Finalment, considero que aquesta biografia es pot relacionar amb la lectura que m’he llegit pel primer dia de l’aula. Per aprendre una nova llengua l’hem d’escoltar, de res ens serveix tenir unes normes gramaticals si no sabem com emprar-la.

Us deixo una imatge de petita on tota la imaginació estava en un primer pla. Redactar aquesta biografia lingüística m’ha fet  recordar moments inoblidables del passat i reflexionar sobre el que realment és important a la vida: el VIURE intensament.

Alba Ramírez Martos