Lectura 1: Habitar l’aula quan la comunicació és essencial

El que s’exposa en aquest article és la importància de les intervencions a l’aula on s’evidencia el paper de la comunicació i com aquesta és el vincle que fa possible una cultura d’aula on totes les persones tenen veu pròpia, són escoltades i juntes avancen en el coneixement.

L’aula ha de ser com un espai de comunicació on les diferents maneres de pensar, de viure i de ser-hi tenen cabuda, per tant s’ha d’oferir un espai i un entorn on cada individu ha de poder desenvolupar les seves capacitats al màxim.

Gràcies al contrast dels diferents moments on la comunicació flueix de diferents maneres fa que l’infant vagi construint idees noves sobre el que ens envolta.

Subratlla la importància de què el docent estigui atent a l’aula, ja que dels interrogants dels infants pot néixer una situació de comunicació intensa per anar construint un coneixement comú i generar una cultura d’aula on el llenguatge i la paraula de cadascú  faci possible descobrir maneres noves de comprendre i de comprendre’ns.

En l’article s’evidencia com l’acolliment d’un dubte davant la constatació d’una realitat ha estat el motor que ha generat una conversa rica en aportacions de sabers personals sobre el coneixement de la proporcionalitat i com aquest ha acabat formant part del saber col·lectiu.

En conclusió, m’he adonat  de la gran importància de fer de l’aula un espai d’expressió lliure on la reflexió en veu alta permeti compartir també les vivències, les sensacions i els sentiments que, d’alguna manera, enfortiran la pròpia identitat i el sentit de pertinença a un grup.

IDEES CLAUS

-        El llenguatge és un instrument per realitzar una activitat intel·lectual conjunta.

-        La mestra organitza i condueix, ofereix informació i orientació i ajuda a conèixer i reconèixer què saben i què han après els infants

-        És important alternar activitats que conreïn les diferents maneres de ser perquè tothom s’hi senti reconegut.

PREGUNTES

-        Si tens un grup classe no participatiu i només parla un, com fas que els altres intervinguin i no estiguin passius?

-        Si hi ha alumnes que són d’altres països i encara no entenen la llengua de l’escola, com t’ho fas per no excloure’ls?

VALORACIÓ PERSONAL

El que més m’ha sorprès és la importància que té la comunicació entre tots els alumnes i el docent en el desenvolupament-aprenentatge de l’infant. Considero un punt fort d’aquesta lectura el fet que hi hagin exemples reals, ja que m’ha facilitat la comprensió del què la lectura volia dir.

A partir de l’exemple he pogut observar, un cop més, que no fa falta una comunicació docent-discent-docent, ja que els alumnes han sigut capaços de portar la conversació i donar la seva opinió sense que el docent hagués d’intervenir, sinó que la conversació s’ha donat només entre els alumnes.

El fet de què totes les maneres de pensar, de viure i de ser-hi ha de tenir cabuda a l’aula ho veig indispensable, ja que a partir de què algunes d’aquestes maneres no hagin pogut tenir cabuda ha fet que alguns infants estiguin desmotivats o pensin que no se’ls hi dóna bé l’escola i això com a resultat dóna un fracàs escolar. Per això és tan important que el mestre o la mestra tingui en compte oferir un espai i un entorn on cada individu ha de poder desenvolupar les seves capacitats al màxim.

Per concloure, tinc clar que m’ha conscienciat de la importància de les intervencions dels infants a l’aula, que aquests siguin els subjectes actius del seu propi aprenentatge i que el docent només sigui un acompanyat d’ell no el que dirigeix la classe.