Bibliografia Lingüística

Per començar la meva biografia lingüística m'he de remuntar als orígens dels meus pares. El meu pare, encara que va néixer a Barcelona i sempre ha viscut aquí, parla castellà. Perquè els seus avis van emigrar des d'Andalusia i Aragó. En canvi, la meva mare va arribar a Catalunya amb vint-i-tres anys i va néixer a un petit poblet d'Aragó, a la comarca del Camp de Belchite. Encara que amb el transcurs dels anys, sempre s'ha mostrat interessada en aprendre la llengua vehicular i de fet ja ha adquirit el nivell B2. És per això que tot i haver parlat sempre en castellà a casa, últimament, fem un esforç per fer-ho en català. Així doncs, la meva mare pot practicar aspectes fonètics de la llengua i d'aquesta manera aprenem conjuntament.

Després d'aquesta breu introducció, es pot deduir que la meva llengua materna és el castellà. Però des de ben petita a l'escola i amb els amics he fet ús del català. Fins a arribar al punt actual, on em definiria a mi  mateixa com a bilingüe, ja que no tinc cap preferència entre ambdues llengües i faig ús d'aquestes amb la mateixa regularitat. De fet amb les meves millors amigues podem mantenir una conversació on es canvia dues o tres vegades d'idioma i ens entenem sense cap problema. Això si, crec que quan m'enfado utilitzo més el castellà... serà per alguna raó en particular?

Quant a la meva infància, vaig tenir moltes interferències a l'hora de parlar. Ja que pràcticament estava aprenent les dues llengües simultàniament. Els meus pares m'han explicat que deia paraules com: "enflacar" quan volia dir "aprimar", "petino" en comptes de "cogombre" o "alxofa" en comptes de "carxofa". 

La llengua estrangera a la qual he dedicat més temps és l'anglès. De petita anava a una acadèmia molt lúdica on jugàvem i veiem pel·lícules en aquesta llengua. Però la veritat és que, tot i tenir facilitats per aprendre, he estat bastant autodidàctica. Així doncs vaig deixar l'acadèmia i vaig marxar un mes a Irlanda amb una família autòctona, on vaig poder posar en pràctica tot el que havia après. Després vaig tenir la sort de fer un intercanvi a Berlín i allà també vaig fer ús de l'anglès, ja que mai no he entès l'alemany. Sempre he pensat que he tingut molta sort de poder viure aquestes experiències, perquè no només et permeten conèixer una altra realitat sinó ser partícip de noves cultures, maneres de fer i de parlar.