Habitar l’aula quan la comunicació és essencial

Font extreta de la pròpia revista "habitar a l'aula quan la cominació és essencial" (Ruiz-Bikandi 2002)

L’article parla de la importància de la veu de l’infant i la comunicació a l’aula, aspectes que són essencials per avançar en l’aprenentatge i desenvolupar en la seva màxima les capacitats de cada un. Dins de l’aula s’han de provocar situacions de comunicació intensa generant així preguntes, idees, inquietuds, sabers.. de la vida, fent que s’adquireixi un coneixement i llenguatge comú d’aula on tothom pot manifestar-se i expressar-se. La interacció, l’intercanvi d’idees i sabers amb la resta permet que puguis conèixer els altres i coneixe’t millor a tu mateix. En l’article s’exposa també diferents intervencions o sortides que amb èxit s’han dut a terme i el paper que han desenvolupat tan mestres com alumnes. En aquest cas el paper del docent és ajudar i orientar a l’infant, provocant situacions de comunicació i deixant que es manifestin aquelles que sorgeixen espontàniament. Les situacions que ha de provocar el mestra, com s’ha vist en els exemples de l’article, han de poder motivar a l’infant sent així converses d’àmbits temàtics creatius, originals i propers al context i a la realitat.

  Per concloure el llenguatge, a banda d’adquirir coneixement, fa possible conèixer experiències, resoldre problemes i sobretot créixer i actuar com a persones. Per aquest motiu el llenguatge i la comunicació en si són un repte educatiu, és aquell instrument que provoca que les persones comparteixin i aprenguin juntes, donant així, sentit a una comunitat de persones i tot allò que ens envolta.

3 Idees claus:

·         La comunicació construeix el coneixement.

·         Llenguatge com a instrument per fer una activitat conjunta.

·         La comunicació omple el llenguatge de significat

2 preguntes:

·         En tots els casos s’ha de deixar que hi hagi conversa espontània, si els nens no volen participar o la conversa no és positiva?

·         Quines serien aquestes regles bàsiques de discussió que han de trobar conjuntament mestres i alumnes?

PUNTS EN COMÚ D’ALTRES LECTURES AMB LA MEVA

Lectura 2 conversar amb els nens: habilitats comunicatives ajudin a l’infant a comunicar-se adults els han d’escoltar, els nens veuen que les coses tenen altres punts de vista quan escolten als adults. Llenguatge ajuda a posar nom a les experiències que han tingut (construint així el coneixement la meva part).

Lectura 3 Llenguatge oral és transversal, s’ha de potenciar com l’escrit, recitar poemes, contes. Interacció amb altres companys és quan realment aprenen.

Importància del diàleg, interacció necessària, part exploratòria argumentar concesuar, defensar tècniques per aprendre. El paper del docent. Per aprendre el llenguatge hem d’utilitzar el diàleg.

Punts claus transversals en les lectures: Coneixement llenguatge, aprenem amb el diàleg i la interacció.

OPINIÓ DE LA LECTURA

(Relació amb la meva experiència) La lectura m’ha semblat fàcil de llegir i m’ha fet veure realment la importància que té el llenguatge i la comunicació a l’aula. He pogut observar que a través dels exemples de les activitats de la lectura s’ha de potenciar el ús del diàleg i el llenguatge i no tant l’estudi la seva estructura i funció. Els exemples de les activitats m’han semblat molt concrets i efectius fent que acabés d’entendre el que exposava la revista. En contrapart considero que en la lectura s’hauria d’haver fet esment de la comunicació no verbal, ja que aquesta acompanya i va de mà amb la comunicació verbal.