Autobiografia lingüística

En primer lloc, pel que fa a les llengües parlades a casa cal dir que parlo el castellà, però de vegades amb la meva germana faig interferències amb el català. Tot i que des de ben petites en el context familiar ens hem parlat en castellà. Ara bé, des de fa un any, pel naixement del meu nebot hem començat a parlar entre nosaltres també en català, ja que amb la meva nora hem parlat sempre en català. No obstant, cal dir que per part de mare són tots i totes catalans i per tant, la llengua més emprada és el català. En canvi, per part de pare provenen tots d’Andalusia i per tant, la llengua que fem servir és el castellà. Tanmateix, a l’entorn escolar des de P-3 fins a Batxillerat la llengua amb la qual em comunicava amb els amics i amigues era el castellà, però a partir de Batxillerat vaig començar a parlar en català, no només a l’escola en els moments de pati i minuts entre una classe i l’altre, si no que també a casa. Ara, hi ha vegades que em comunico en català però em responen en castellà. Per tant, em considero bilingüe.

Per una altra banda, vaig començar a estudiar angles als sis anys fins a Batxillerat, però no considero que el sàpiga parlar i per tant, m’agradaria emprendre de nou classes.

En segon lloc, com tot aprenentatge necessita un temps i per tant, en la seva consolidació vaig fer petits errors com “rompido” en comptes de roto o bé “todoaún” en comptes de todavía.